29a eacn

Mira que ho hem intentat però el final de curs se’ns a tirat al damunt. Amb l’ona de calor arribaven tantes rèpliques d’assumptes a tancar. I al juliol, com ja és habitual des de fa 14 anys, ens ocupa molt especialment una nova edició de l’eacn · escola d’activitats culturals a la naturalesa. No sabrem si tindrem més moment per extendre les oportunes reflexions post que ajuden a fer una mirada detinguda sobre què ah anat bé i què cal millorar. El grau de satisfacció, particularment entre alumnes i famílies, és ben elevat. El nostre també però no lleva què revisem alguns processos que a hores d’ara podríem pensar que estan exhaurits. Posar en valor per damunt de tot la convivència que es genera en el grup en sis dies d’activitat i molt de temps compartit. Posar en valor també que els objectius de treball marcats inicialment estan aconseguits en la seua totalitat. Qüestió gens menor doncs com podreu veure n’hem fet a muntó de coses i algunes molt però que molt interessants. Per exemple les visites, on enguany hem fet una variació en un dels dies per donar pas a un taller de fotografia estenopèica amb Nerea Martínez (mestra de educació plàstica i visual de l’eso d’escolagavia) i Jordi Orts mateix (400 colps admin). A més conformen el programa les xarrades teòriques, la pràctica de realització sobre una seqüència real, les vídeocreacions a partir d’un fragment musical (ep! hem recuperat cert nivell), i com no les activitats de contacte amb la natura i coneixement del territori. I sí, sí hem rodat un curt però pot ser en aquest intent és on més tenim per revisar. Caldrà veure si aconseguim un resultat satisfactori (el pla de rodatge es va acomplir). Bé, de moment vos deixem amb el ja clàssic resum en imatges.

Això no és un tutorial

D’entre allò que més ens satisfà com a plataforma, hi és publicar treballs audiovisuals realitzats a escoles i instituts com en l’apunt anterior. I encara més si són els responsables que es posen en contacte amb nosaltres per compartir el seu treball, com és el cas que ens ocupa hui. A Jaume Martín el vàrem conéixer en la darrera edició del Mirem i fem cinema en el marc de la MICE i de seguida ens va transmetre el seu entusiasme per l’audiovisual com a eina pedagògica. Ara ens fa arribar l’enllaç al darrer treball i unes línies explicatives senzilles però que encoratgen.

Els alumnes de 6è de primària de l’escola Sant Josep Oriol fan un tutorial de llenguatge cinematogràfic deixant clar i català que No és un tutorial a l’ús. Es tracta de contraposar l’actitud dels típic Tutorials amb la comunicació senzilla i serena de coneixements sobre cinema. Això enfronta els alumnes a explicar, de forma clara i entenidora, parts tècniques del cinema així com la seva intencionalitat de transmissió de missatges

En primera persona Jaume ens conta: ‘A la nostra petita escola, els alumnes de 6è cada any fan un projecte que és l’elaboració d’una pel·lícula com ja ho fan moltes- però no suficients- escoles de Catalunya, País Valencià i les Illes. Aquest any el tema ha estat el llenguatge cinematogràfic. Sóc un convençut de la utilitat del cinema com eina competencial i de gran vàlua a l’escola. També crec necessària l’alfabetització responsable i crítica dels nostres nens i nenes en el llenguatge audiovisual. N’estic tan orgullòs de la feina tant de guió com actoral dels meus alumnes que no puc estar-me de voler-ho compartir’.

Memorabilis

Just quan havíem représ la publicació d’apunts, una errada en el servidor ens ha deixat fins ara sense possiblitat de continuar. Així que publicarem alguns apunts que ja haurien d’haver eixit i, tot i que perdran el valor d’actualitat més immediata pensem que paga la pena compartir-los per l’interés que ens ha suscitat. Sense dubte aquest és el cas de Memorabilis.

El Museu Valencià d’Etnologia, dependent de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, i l’Associació de Veïns Amics de la Malva, amb la col·laboració de la direcció i Departament d’Història de l’IES Isabel de Villena, varen presentar aquest dijous passat el projecte #MemorabilisMalva-rosa. Es tracta d’una iniciativa cultural i educativa de l’Equip 351 centrada en el repensament del passat més recent d’aquest barri marítim de la ciutat de València. #MemorabilisMalva-rosa planteja la recuperació de la memòria viva del barri de la Malva-rosa a través del treball realitzat pels alumnes d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) i Batxillerat de l’IES Isabel de Villena, amb la clara intenció de comprometre i implicar als seus veïns i veïnes, a més dels agents socials en la dinamització del barri i la creació d’un relat sobre la història del mateix.

Després d’adquirir determinats coneixements envers la importància de la memòria oral en la recuperació del relat històric del barri, els alumnes d’aquest centre educatiu han realitzat tota una sèrie d’entrevistes a persones majors del barri, les quals han compartit el seu passat recent i les seues experiències en aquesta demarcació. Unes intervencions que han quedat registrades per part dels alumnes fent servir el telèfon mòbil. Posteriorment, els audiovisuals han estat allotjats a un canal de Youtube, pel que els materials resulten de domini públic. A més, amb aquests vídeos s’ha produït un documental, el qual es va presentar en l’acte de dijous 1 de juny a l’IES Isabel de Villena. En el projecte #MemorabilisMalva-rosa han participat 61 alumnes d’ESO i Batxillerat de l’IES Isabel de Villena, els quals han estat instruïts per quatre professors del centre per a la realització d’un total de 13 entrevistes. I si voleu ampliar enara un poc més la informació podeu anar al següent enllaç.

Escola i intel·ligència

Entre d’altres tràfecs en els quals es trobava capficat l’admin al parèntesi esmentat, un d’ells era la realització d’aquest vídeo. La intel·ligència en quatre preguntes forma part del material de treball realitzat en el marc de la setmana temàtica d’escolagavina dedicada enguany a les intel·lgències múltiples. El tema ens ha acompanyat tot el curs i des de l’inici ha orientat algunes de les propostes didàctiques per tal de pensar de manera més àmplia la intel·ligència i més concretament com aprenem. Hem volgut anar una mica més enllà de la teoria de Gardner i comprovar en quina mesura el seu plantejament ens era útil. Si més no, tot plegat ens ha fet prendre més consciència a alumnes, mestres i pares de com aprenem. I nosaltres hem fet la nostra aportació amb aquesta peça d’estructura senzilla que capta diferents visions del tema.

D’altra banda ens abellia publicar el vídeo per allò de compartir i mostrar els treballs audiovisuals que es realitzen als centres, objectiu de 400 colps. Així que si també vos ve de gust fer-ho, no dubteu en enviar-nos l’enllaç pertinent i un text explicatiu. De segur que mostrareu també molta intel·ligència.

Cicle de psicoanàlisi i cinema

billy_elliot

Doncs després del parèntesi tornem, ni més ni menys, amb l’apunt que en fa 1.500 i amb un contingut que fon dues de les àrees d’interés de l’admin: la psicoanàlisi i el cinema. El Departament de Psicologia Bàsica de la Universitat de València presenta conjuntament amb el CPV · Centre Psicoanalític Valencià, el 30 i 31 de maig, 2, 6 i 7 de juny i sota el títol El dol. Complexitat psíquica del mateix: caminar cap a una altra escena, un cicle compost per cinc sessions. En les quatre primeres es projectarà una pel·lícula amb una exposició sobre el tema i una discussió posterior, i la cinquena sessió consistirà en una taula rodona. El programa és:

Primera sessió: dimarts, 30 de maig de 18.00 h. a 22.00 h. (Aula 1)
Adéu a la infantesa. Els dols en l’estructuració del psiquisme.
Projecció de Billy Elliot (Stephen Daldry)
Ponent: Pepa Llinares Llorca. Psiquiatra, psicoanalista membre titular de l’APM (CPV)

Segona sessió: dimecres, 31 de maig de 18.00 h. a 22.00 h. (Aula 1)
Desenvolupament i dol en l’adolescència, una cruïlla necessària.
Projecció de Jove i bonica. (François Ozon)
Ponent: José Luis Gallego. Psiquiatra, psicoanalista membre associat de l’APM (CPV).

Tercera sessió: divendres, 2 de juny de 18.00 h. a 22.00 h. (Aula 1)
Del dol patològic al mite.
Projecció de L’habitació del fill (Nanni Moretti)
Ponent: José Luis Gallego. Psiquiatra, psicoanalista membre associat de l’APM (CPV).

Quarta sessió: dimarts, 6 de juny de 18.00 h. a 22.00 h. (Aula 1)
Crisi a l’edat mitjana de la vida.
Projeccció de Altra dona (Woody Allen)
Ponent: Pepa Llinares Llorca. Psiquiatra, psicoanalista membre titular de l’APM (CPV)

Cinquena sessió: dimecres, 7 de juny de 18.00 h. a 22.00 h. (Saló de Graus)
Taula rodona: La depresivitat al llarg de la vida i els dols patològics.
participants: Francisco Tortosa Gil, Pepa Llinares Llorca, José Luis Gallego Llorente i Fuensanta Guijarro Bernal

El preu del curs és de 50 € per a membre de la comunitat universitària i de 70 € per a públic en general.
La ruta d’automatrícula és: https://webges.uv.es/uvPortalUVWeb/
Un cop en aquesta pàgina punxar en:
- Matrícula Altres estudis i activitats
- Matrícula d’Activitats del Servei d’Extensió Universitària
- Accés com a usuari vinculat (per a estudiants matriculats a la Universitat de València) o – Registre de nous Usuaris (per als que no estan matriculats)
Una vegada dins de l’automatrícula cal escollir els tres descriptors Campus: Blasco Ibáñez; Tipus: Cursos Extensió Universitària; Quadrimestre: 2 i fer clic a la lupa.
S’ha de triar el curs: Psicoanàlisi i CinemaEl dol. Complexitat psíquica del mateix: caminar cap a una altra escena i fer clic a “Matricular”.

Per a més informació: Centre Psicoanalític Valencià
C/ Ambaixador Vich, 3 – planta 4 porta H. 46002 València
96 352 17 22  |  cpv@tecnobyte.com

Wild & free cinema 2017

wild-free-cinema-17

El debat ve servit de fa temps i es va posar en primer pla al darrer Mirem i fem cinema. En qui deleguem l’educació audiovisual del nostre alumnat? Donat el buit estructural, soregeixen les propostes. És el cas del cicle Wild & free cinema del qual nosaltres mateix participàrem el curs passat en la seua primera edició.

L’objectiu no és altre que acostar el millor cine independent actual als joves de 12 a 18 anys amb el propòsit de potenciar la comprensió lectora del llenguatge audiovisual basat en els fonaments de l’alfabetització mediàtica. I per això han programat un acurat cicle de tres jornades matinals en el l’IVAM de València dirigides a grups escolars concertats prèviament. En aquestes matinals es projectaran pel·lícules en V.O. subtitulades al valencià, acompanyades d’una presentació i un col·loqui posterior amb el mateix alumnat a càrrec d’una persona especialitzada. També en aquesta segona edició, per enriquir el visionat i la reflexió, es posen a l’abast dels participants i de públic en general unes guies didàctiques elaboardes expressament. El títols triats estan avalats per la crítica i pels millors festivals internacionals.

Wild & free cinema pretén sembrar la passió dels més joves pel cinema, ja que són un públic amb particulars necessitats culturals i emocionals; desenvolupar una actitud crítica respecte als pensaments i valors que les imatges transmeten, afavorir les circunstàncies òptimes per al contacte dels joves amb l’obra audiovisual; recolzar el cinema independent, d’autor, compromès, que no forma part dels circuits majoritaris i que dóna cabuda a una altra mirada, que ens ensenya i ens mostra la diversitat cinematogràfica; promoure la creativitat en la resolució de conflictes i mostrar diferents mirades de la forma d’entendre la vida; conscienciar del seu interès a introduir-ho com a forma d’ensenyament de matèries educatives, ja que és un llenguatge primordial per als joves; mostrar que l’entreteniment i la qualitat són compatibles; fomentar especialment el coneixement del nostre cinema, de la nostra cultura europea, descobrir que el cinema europeu i el cinema d’autor poden ser fascinants i fomentar l’ús del valencià i altres llengües europees.

El cicle tindrà lloc des de hui mateix fins dijous. Sí, publiquem una mica tard però si més perquè aquells centres que no l’heu rebuda per mail en siga coneixedors.

http://cinemawildandfree.wixsite.com/cinemawildandfree

Save

Parlar de porno amb xiquets i joves

porno

El contingut d’aquest apunt feia temps que ens rondinava. En converses amb companys docents havíem posat en comú que el visionat de porno per part de l’alumnat de diverses edats era un tema que no teníem resolt inclús podia quedar latent, silenciat. És ara que hem conegut aquesta proposta que valorem no cal pensar molt com explicar-ho perquè precisament ells se n’encarreguen amb molta idea.

Cada dia és més difícil tenir control sobre allò que els xiquets i els joves veuen a Internet. Estan exposats a representacions visuals del sexe des d’edats molt primerenques. I la resposta no es troba en la prohibició o la vergonya, sinó en l’educació i el diàleg. Amb la voluntat de donar una mica de llum sobre el debat de la pornografia en línia, a The Porn Conversation advoquen per uns joves ben informats, perquè siguen capaços i estiguen preparats per prendre decisions motivades pel coneixement, i no per la por. Un terç (!) de tot el tràfic a Internet és porno, així que és molt probable que els fills se’l troben mentres naveguen. S’estima que a partir dels 9 anys els nens es troben accidentalment amb contingut adult. Els xiquets i adolescents busquen pornografia quan senten curiositat sobre el sexe, els ‘tubes’ de porno gratuït en línia només estan a un clic de distància i disortadament el porno esdevé en moltes ocasions l’educació sexual actual.

Erika Lust i Pablo Dobner són un matrimoni que resideix a Barcelona amb dues filles de 6 i 9 anys. El 2005 van fundar una productora de cinema per innovar en el anquilosat món del porno i crear una alternativa basada en una visió positiva de la sexualitat i que pren en consideració a la dona. Els preocupava que les dones i les parelles no poguessen trobar un cinema adult ètic, així que van decidir fer-ho ells mateixos. Actualment, són els propietaris d’una reeixida companyia, i Erika Lust Films suposa l’avantguarda d’un cinema eròtic intel·ligent, femení i feminista. A més a The Porn Conversation posen a l’abast de pares, professors, educadors, eines educacionals i recursos per tenir la conversa tant a casa com en el context d’una acció tutorial. No deixeu de fer un tomb per la web.

Educació Mediàtica per a una societat crítica

jornades-aulamedia-17-a

Amb el títol Educació Mediàtica per a una societat crítica, AulaMèdia organitza del 3 al 6 de juliol de 2017, les onzenes Jornades d’Educació en Comunicació. Com cada any al finalitzar el curs, des d’AulaMèdia obrin un espai de reflexió i debat sobre com implementar l’Educació en Comunicació a les aules. Unes Jornades per l’intercanvi d’experiències de producció audiovisual i també per la reflexió sobre els continguts dels mitjans audiovisuals i la seua anàlisi. Un debat que, en aquesta ocasió, es vol que es centre sobre com l’Educació Mediàtica pot ser una eina per aconseguir un alumnat i una societat més crítica.

Com en les altres edicions, les persones inscrites a les Jornades d’Educació en Comunicació se’ls lliurarà diferents materials audiovisuals realitzats per AulaMèdia i la productora Kineina.

Dates: del 3 al 6 de juliol de 2017
Lloc: Sala d’Actes. Edifici Vagó. Recinte Escola Industrial
Horari: de 9.00 h a 14.00 h
Hores certificades: 20 hores
Matrícula:
· Matrícula reduïda: 40 € (per pagaments realitzats abans del 31 de maig)
· Matrícula: 50 € (per pagament realitzats a partir de l’1 de juny)
· Matrícula especial: 20 € (per a “protectors” i “protectores” d’AulaMèdia)
Material: es lliuraran a les persones inscrites 4 DVDs (material)

Si voleu rebre més informació de les Jornades empleneu aquest formulari: http://wp.me/P1sRBp-50

El planeta del futur

ice-sheet

De nou una proposta que pot engrescar l’alumnat de diferents etapes a treballar amb audiovisual un tema gens lleuger però que ens afecta a tots. Després de la fi del món és l’exposició sobre el canvi climàtic que el CCCB inaugurarà la tardor del 2017. L’exposició planteja que després de dos segles d’intervenció radical de l’home sobre els sistemes naturals de la Terra –era geològica coneguda com a Antropocè- s’avé la fi de la nostra civilització tal com l’hem coneguda. El segle XXI ens té reservat el repte col·lectiu més gran de la història de la humanitat: una economia sense emissions. Tal desafiament no només suposa renunciar als combustibles fòssils – font de desenvolupament i riquesa més important de la història de la humanitat – sinó repensar el model productiu i el ‘modus vivendi’ dels darrers dos-cents anys.

És per això que el CCCB Educació fa una crida a les escoles animant-les a presentar un curt d’animació de nom El planeta del futur on es reflexione sobre com serà el món de la segona meitat del segle XXI. Es tracta d’un exercici d’imaginació en què caldrà repensar temes tan complexos i rellevants com la cadena alimentària, el disseny de les ciutats i les llars, el transport, la natalitat i la noció del progrés que, fins a dia d’avui, ha estat vinculada a la idea de creixement.

Qui pot participar?
Hi poden participar grups d’estudiants de Primària, Secundària o Batxillerat amb un professor o docent responsable.
Els vídeos han d’anar signats amb el nom de l’escola, el nivell/curs escolar, els noms dels alumnes i del docent.

Quan i on?
Hi ha dos períodes de presentació dels vídeos:
_ Primera convocatòria:  finalitzarà el dia  20 de febrer de 2017. Els curtmetratges  seran susceptibles d’exposar-se en un acte de Kosmopolis i en un acte de l’exposició Després de la fi del món.
_ Segona convocatòria: finalitzarà el 20 de juny de 2017. Els curtmetratges seleccionats es podran veure en un acte de l’exposició Després de la fi del món.

Els vídeos es poden enviar per Wetransfer a: seducatiu@cccb.org. En el correu s’ha d’especificar:

Nom de l’escola o institut
Títol del curtmetratge
Contacte del professor/a (email)

Com han de ser els vídeos?
Durada: han de ser peces audiovisuals d’una durada màxima de 2 minuts (si la durada és més llarga no es garanteix la seua projecció el dia de la mostra).
Contingut: entorn als temes que planteja l’exposició Després de la fi del món.
Tècniques i format del vídeo:  per realitzar els vídeos es poden utilitzar les  tècniques de cinema experimental que trobareu recollides a l’apartat de documentació del següent enllaç amb el nom  Xcèntric. El cinema del CCCB. Entre altres, es menciona la tècnica del Stop-motion a través de la pixalació o el cut out i el found footage.

Què passa amb els vídeos?
Tots els vídeos rebuts són susceptibles d’integrar-se dins el web CCCB Educació, web Xcèntric, arxiu CCCB, web CCCB, Vimeo i comunicacions públiques de projectes CCCB. Els vídeos presentats a la convocatòria del 20 de febrer seran projectats en un acte públic de Kosmopolis. Els vídeos presentats a la convocatòria de juny, juntament amb els presentats a la convocatòria de febrer, passaran un procés de selecció i els finalistes s’exposaran en un acte de l’exposició Després de la fi del món.  S’avisarà a totes les escoles participants amb suficient antelació.

Si voleu consultar recursos educatius vinculats al fenomen del canvi climàtic, no us oblideu de consultar aquesta publicació del CCCB Educació.

Save

28a eacn: el resum

Primer hi ha l’expectativa, la il·lusió, la incertesa. La preparació d’allò que es pot preparar. Després, la intensitat de l’activitat acaba per generar una extranya relació amb el temps. Així que en un tres i no res ens trobem penjant el resum. De dijous a diumenge la quotidianeïtat de 16 alumnes i dos docents muta en forma d’eacn d’hivern. L’adn de l’experiència és una cadena d’aprenentatge i diversió, treball i conviure, rigor i afecte. Les imatges són eloqüents però no ho expliquen tot. Hem pensat el selfie. Entre reflexió i acció, hem buscat el sentit del fenòmen. De selfies, els alumnes n’han fet uns quants, individuals, per parelles o en grups, des del clixé més estereotipat a l’intent per desfer-se d’artificis. Però també han retallat i apegat per un auto-retrat en format collage, han transitat més per lo analògic en contacte amb una càmera polaroid o han conversat amb Lluc Mayol sobre el fanzine com a forma de compromís cultural i polític o com reivindicació d’una intimitat cada vegada més sobreexposada. No ha faltat el microfestival de vídeocreacions a partir d’un fragment musical, ni la gravació del procés creatiu, ni moment per introduir novetats com la visita guiada a càrrec de Juanjo, l’arqueòleg municipal de Xelva. Quan els pares arrepleguen els fills els fem una mostra d’allò que han viscut i treballat. I es queden bocabadats. Però és que nosaltres també.

Next Page →