La barra sonora: nova temporada

El tancament inminent de RTVV és sense dubte una mala notícia. Especialment perquè respon a un intencionada estratègia de saqueig de caràcter partidista i particular en l’extrem oposat de la concepció dels mitjans audiovisuals públics com a servei de qualitat i valedors de la cultura d’un poble. Però més enllà d’aquest fet, hi ha vida i tot un showcase audiovisual valencià molt més ample i de qualitat del que es puga pensar. I com a mostra, la genial proposta mediàtica de La Barra Sonora (Bocabadats Mèdia) que acaba de posar en xarxa la seua segona temporada. La Barra Sonora és un espai on conèixer el panorama musical valencià del moment. Al centre de la plataforma trobem un format audiovisual que barreja entrevistes, reportatges i actuacions en acústic de grups valencians. L’esquema d’aquest format és senzill: dos grups de música es troben en un bar de la ciutat i conversen entre ells, donant peu a una entrevista íntima i personal entre els músics.

Durant l’entrevista s’introdueix un xicotet reportatge d’algun tema que tinga a veure amb la música i la cultura valenciana. Acaba sempre amb un acústic que els dos grups interpreten junts, buscant la improvisació i l’espontaneïtat. Aquest format permet que els músics intercanvien idees noves i punts de vista diferents sobre la música, apropant a l’espectador les anècdotes que formen part de la seva experiència personal.

Per tornar amb el primer programa de la segona temporada de La Barra Sonora han comptat amb la presència d’Orxata Sound System i VLC Elektrik Jazz Collective, a més de la col·laboració en forma de sorpresa per part de Macondo i Josep Deltoro. Salsa agredolça, bubbles, autoimplosió i molta música en un primer capítol que gira al voltant de l’autogestió musical. Per aquesta trobada, es va escollir un ambient nou: el restaurant Mey Chen de Benimaclet.

Per cert, que estem més que agraïts a l’equip que fa possible La Barra Sonora per incloure 400 colps com mitjà col·laborador en la difusió, en la seua secció press.

http://www.labarrasonora.com  |  #LaBarraSonora@LaBarraSonora

Es tanca RTVV


9exili

I front a l’exercici de control de les imatges i del pensament de la classe governant, assenyalat als apunt anteriors, afortunadament trobem exemples de compromís i acció cíutadana ben propers i necessaris. 9exili és la televisió online creada per treballadors i treballadores acomiadats per l’ERO d’RTVV. Expliquen al seu web que comprovat que l’ERO a RTVV no ha sigut més que una depuració ideològica que ha pretés ‘netejar’ la Ràdio i la Televisió valencianes de treballadors incòmodes amb el poder, han posat en marxa una eina de comunicació que permeta estar informats d’allò que realment ha passat i està passant a RTVV i a la societat valenciana; de qui han sigut els culpables, de com han espoliat el capital econòmic i humà de la empresa de comunicació pública més important que hem tingut mai els valencians.

La salut del nostre poble passa per la recuperació de la nostra RTVV, i la plataforma de la qual n’és altaveu vol ser una eina més. 9exili està obert a la participació de tot aquell que senta l’RTVV com a pròpia, tant fa si està treballant en ella, si l’han despatxat o si, com a ciutadà, entén la necessitat d’una RTVV pública, en valencià i de qualitat. Tot*s sóu benvinguts i benvingudes a aquesta la vostra casa. Suscribim el vers de Martí i Pol, hui més que mai ‘Tot està per fer i tot és possible’. El vídeo que acompanya l’apunt és l’acostament a la XV Edición de Cabanyal Portes Obertes 2013. Fa 15 anys les jornades de Portes Obertes que organitza la Plataforma Salvem el Cabanyal intenten conscienciar els valencians de mantindre un barri, sencer, unit, rehabilitat i viu. Amb tot, l’exili es carrega d’esperança si medien la web, el compromís i la creativitat.

Un país de llibre

Aquest és un apunt que teníem pendent, especialment perquè els companys de Barret Films sempre tenen el detall d’informar-nos putualment de les seues magnífiques iniciatives. I aquesta que pot ser ja coneixeu, és també d’impacte. Amb una intel·ligent lectura del que suposa la xarxa com a via d’accés al públic, superant el model de broadcast dominant, han posat en marxa Un país de llibre.

Un país de llibre és un espai televisiu que vol acostar als espectadors els llibres valencians i en valencià: consta de 13 capítols de 20 minuts que s’emeten des de novembre fins març. Cada capítol està protagonitzat per un autor que presenta el seu llibre través d’una conversa itinerant amb el presentador del programa, Eugeni Alemany. Podem conèixer tots els detalls del llibre, però també moltes coses sobre els autors doncs furguen en la seua biblioteca, descobren la seua rutina de treball, les seues manies, els seus autors fetitxes o, per exemple, aquells  llibres que se li entravessen i mai han pogut acabar. Hi han molt més llibres al programa, és clar: visiten llibreries valencianes, i els llibrers ens fan les seues recomanacions personals; llibres per llegir al metro, o abans d’anar a dormir; alguns llibres s’alliberen de les nostres mans i poden anar a qualsevol lloc, esperant que algú se’ls trobe… Si voleu seguir el programa, visiteu el web els dijous; també podeu vore’l a la televisió en els horaris que trobareu als següents horaris d’emissió. La xarxa insistim, és el nou aparador audiovisual que ens ha de permetre si més no compensar els dèficits audiovisuals i culturals als quals els nostres gobernants han abocat la televisió pública valenciana. Ah, ja van pel capítol 5 del programa, però nosaltres n’hem triat per il·lustrar l’apunt el número 3 en el qual es conversa amb Aitana Carrasco, exalumna d’escolagavina.

Un país de llibre per Raúl Gálvez, guionista.

Televisió amb fronteres imposades

Ahir, 11 de setembre, PP i UPyD tombaren amb els seus vots al parlament espanyol la ILP Televisió sense fronteres que, entre d’altres, havia de permetre que els valencians poguérem tornar a veure amb total normalitat TV3. La Iniciativa Legislativa Popular havia sigut formulada per Acció Cultural del País Valencià i havia aconseguit la seua tramitació gràcies a les més de 650.000 signatures de ciutadans i ciutadanes farts de la manipulació mediàtica i de les agressions a la llengua i al país. Per tombar-la, l’excusa ramplera al segle XXI ha sigut una vegada més les dificultats tècniques, argumentació sostinguda amb cinisme absolut i manca total de voluntat política. Des d’ACPV es pregunten ‘No són conscients que negar el reconeixement de la diversitat lingüística i cultural de l’estat no la farà desaparèixer, sinó que, al contrari, augmentarà el sentiment de distanciament respecte a un estat en el qual cada dia ens sentim menys representats i respectats?’ La notícia obviament ha sigut silenciada als mitjans estatals i nosaltres volem aportar la nostra acció a construir noves alternatives, altres narratives. Fem audiovisual, en valencià i cada nou curs és un nou repte. Seguim!

El MagaCIM de Benimaclet

És un plaer trobar iniciatives que t’encisen al primer cop d’ull, aquelles per treure’s el barret. I ens ve al pèl el joc de paraules quan es tracta d’una proposta dels companys de Barret Films. Des ZurdosTV, el seu laboratori de creació documental, han posat en marxa juntament amb el Centre Instructiu Musical (CIM) de Benimaclet, una webTV per al barri. El nucli del projecte és un taller audiovisual que imparteixen al CIM a xiquets i xiquetes d’entre 9 i 15 anys. Ells i elles són els protagonistes del MagaCIM, un programa setmanal sobre l’actualitat de Benimaclet. A més, responent a la seua filosofia de participació i creació col·lectiva, fan saber que la web està oberta a la participació del veïnat que pot aportar els seus propis vídeos i articles especialment aquells que tenen a veure amb la vida al barri.

Als vídeos que han realitzat fins ara ja podem trobar temàtiques diverses i d’interés que van des de la pròpia presentació del projecte a reportatges com el de l’exposició fotogràfica del 15-M realitzada per Kiko Payá a la Caixa Fosca en la qual amb motiu de l’aniversari l’autor fa un breu recorregut a través de les seues imatges. En definitiva una proposta fresca, dinàmica que permet l’alumnat familiaritzar-se amb els mitjans audiovisuals i amb un periodisme humà, participatiu i responsable. Enhorabona a tots i totes per la feina!

http://magacim.com/

Mestres

Ahir dimarts TV3 va estrenar Mestres, com explica el web una sèrie del departament de Nous Formats sobre la feina quotidiana de mestres i professors d’Infantil, Primària i Secundària: com treballen, què en pensen, de la seua feina… i quines solucions troben cada dia per als reptes que planteja educar els nens i adolescents del segle XXI. A cada capítol de Mestres es mostrarà el dia a dia d’un paisatge escolar concret: una classe de P4, una aula oberta, una escola rural, un institut urbà… i també es farà una mirada al passat: deu persones populars i destacades en diferents àmbits socials tornaran al centre on van estudiar, presentaran el mestre que els va canviar la vida i, durant una estona, es posaran al seu lloc davant dels alumnes d’ara. El programa reflecteix una actitud en positiu dels mestres, ha explicat Mònica Terribas. És un exercici d’autoestima col·lectiva d’unes de les primeres persones que ens han obert el camí. “Quan l’emetem la nostra societat s’adonarà que és la professió més important del món. Estem en mans dels mestres”. “És una feina que no està tan considerada com ho hauria d’estar”, ha dit Fúlvia Nicolàs. El programa fa parlar els mestres: “Hem anat a moltes escoles per veure què s’hi fa i hem buscat experiències concretes.” Un altre dels objectius del programa és posar en valor “la importància que tenen els mestres en la societat. Canvien vides”.

Un programa, un material, doncs que bé pot servir per un treball de reflexió als claustres de qualsevol centre. Sabem que calen espais i moments per pensar sobre la pròpia tasca docent. A twitter la recepció i aprovació del programa ha estat ben entusiasta amb un fum de comentaris més que positius els quals podeu llegir al hashtag enllaçat.

#mestres

Aquí TV3

Doncs obrim la setmana amb noves bones sobre més educació mediàtica. I és que TVC ampliant el seu compromís de servei públic també amb l’educació, va posar en marxa el passat 9 de desembre, la web www.tv3.cat/aquitv3, per apropar al públic en general, principalment als més joves, el món de la televisió i els elements que la fan possible. Amb un objectiu pedagògic i d’entreteniment, el site proposa un passeig per tots els racons de la televisió per conèixer com s’emet, amb quin llenguatge es treballen els diferents gèneres o com es produeixen els programes, entre altres coses.

Aquí TV3 té per objectiu aportar múltiples recursos per aprofundir en l’educació tant dels joves com de la societat en general en l’àmbit dels mitjans, i ofereix una guia de propostes didàctiques adreçada als educadors per orientar-los en aquesta tasca. La web està pensada perquè els usuaris puguen navegar i aprendre sense necessitat de seguir cap pauta a través de tres grans apartats, on es trobaran maneres diferents d’accedir a la informació, sempre des d’un punt de vista més visual que textual. La secció Què camins fa la televisió proposa un joc per a explicar d’una manera entretinguda com arriba la televisió a les cases i quines tecnologies la fan possible. En la secció Com parla la televisió, dedicat al llenguatge televisiu, es planteja, per exemple, com són els guions d’entreteniment, si tots els gags han de donar riure o quins límits s’han de tenir en compte, amb l’ajuda de vídeos, fotografies i documents de treball, com per exemple guions originals. També s’aborden els gèneres, formats i principals conceptes i eines que s’utilitzen en el dia a dia de l’elaboració d’un informatiu, un programa d’entreteniment, una ficció o un espai de promoció. El tercer apartat, Com es fa un programa, permet endinsar-se en les fases de producció d’un programa, amb fotografies interactives que conviden l’usuari a navegar pel seu interior i descobrir els principals elements de cada escenari. Per fer més efectiu i motivar l’aprenentatge, la web incorpora, a l’apartat Posa’t a prova, jocs i qüestionaris per a revisar tot allò que l’usuari ha trobat per la pàgina. Les opinions dels usuaris també tenen cabuda, en l’espai Digues tu, on es dóna l’oportunitat de participar en els debats sobre algunes temàtiques derivades de la pràctica televisiva.

Com a complement, i açò ens pot interessar especialment, la nova web posa a disposició dels professors una guia didàctica amb observacions d’utilitat per als educadors que, des de l’escola o qualsevol altre àmbit educatiu, vulguen treure el màxim profit dels continguts que s’ofereixen. Bé, una excel·lent notícia que mostra una vegada més que internet és una bona eina per superar la incompetència d’alguns polítics locals doncs temps fa ja que continuem #sensenyal.

http://www.tv3.cat/aquitv3/

Competència audiovisual en l’àmbit de llengua

Havíem col·laborat i assessorat molt tangencialment i havíem vist part de l’edició. Però ara ja és visible el vídeo com a resultat d’aquest magnífic treball. La responsable de l’àrea Empar Martínez ens explica al detall a l’apunt Aprenentatge significatiu, implicat, afectiu, competent i cooperatiu al no menys interessant bloc amic unbloceducat el procés d’aquest projecte:

- Un dels projectes de treball que duen a terme en l’àrea de llengua, concretament en 4 d’ESO, en el qual es tracta la diversitat lingüística i això suposa parlar sobre la diferència entre llengua i llenguatge, sobre els conceptes d’evolució lingüística, de família lingüística, de llengua i dialecte, el respecte lingüístic, llengües amb estat i sense estat, el català i els seus dialectes. Un cop investiguem i preparem els treballs sobre aquesta informació, arriba el moment d’explicar tots aquests continguts en 4t i 5é de primària. Així doncs, els alumnes no poden perdre de vista quina és la tasca final, perquè hauran de fer la selecció de la informació i la presentació d’aquesta, perquè els alumnes de primària puguen entendre-la. Habitualment el suport que trien els alumnes és una presentació digital que inclou les idees fonamentals que han d’explicar i suport gràfic per complementar-la, juntament amb les seues exposicions orals.

Enguany han proposat un nou format per treballar tots aquests conceptes: el telenotícies. Un dels grups de la classe de 4t d’ESO ha triat de fer-ne un, per a la qual cosa primerament han investigat sobre els conceptes que havien de tenir clars i intentar que els alumnes més menuts també els entengueren (llengües amb estat i sense estat, llengües minoritàries, llengües desprotegides, política lingüística, el català i el seu domini lingüístic); quan ja tenien clars els conceptes, han decidit entre tots què volien fer, s’han repartit la feina, s’han posat a redactar les notícies, per a la qual cosa també n’han llegides i han buscat la informació que els calia; han fet el guió del telenotícies, el tècnic i el literari; han elaborat l’atrezzo que necessitaven, han elegit decorats, mitjans tècnics que els calia –han comptat en tot moment amb l’ajuda de diversos mestres i d’alumnes de primària i secundària. I han elaborat un producte excel·lent. [llegir +]

Evidentment, pel que fa al producte audiovisual, hi ha aspectes de la realització que es poden polir, però bocabadats per l’entusiasme, la implicació i la competència personal del*s alumn*s, no hem pogut més que llançar-l*s altra proposta de col·laboració amb 400 colps. Enhorabona a tot*s!

Premis INVI 2011

Els premis INVI a la Innovació Audiovisual són convocats per RTVE i red.es oberts a tothom per enviar treballs audiovisuals, sempre que aquests disposen del llenguatge, el format i les característiques d’internet, amb continguts externs que l’enriquisquen.. Aquest setmana RTVE.ES va donar a conéixer els guanyadors de la seua edició 2011 els quals arrepleguem tal i com apareixen al web del certamen: Cherenkov i Fin s’han repartit el premi en la categoria de Ficció. Cherenkov és un projecte audiovisual transmèdia dut a terme per quart joves valencians i Fin un curtmetratge que pretén acostar el món de la dansa i de la música clàssica a tots els públics, tinga coneixement o interès en aquests camps o no. El projecte Noisey, una plataforma per descobrir bandes musicals de tot el món, ha estat premiat en la categoria de No Ficció, i Yababu en la de millor projecte educatiu. Yababu és la història de dos personatges que descobreixen el món que els envolta i els transmeten a l’espectador per mitjà d’un llenguatge universal.

Al blog Magnetic Road aporten de manera resumida però crítica, més informació sobre el caràcter de cadascú dels projectes. Nosaltres, independentment de si aquestos arriben a ser realment innovadors, pensem que paga la pena fer-los una ullada per comprovar quines són les darreres propstes en aquesta línia.

← Previous PageNext Page →