Miniput a València

miniput-vlc-17

El Miniput torna a València. El Miniput és la Mostra de Televisió de Qualitat de Barcelona i que es celebra des de 1994. Una selecció dels programes de televisió més innovadors, provocadors, educatius i amb vocació de servei públic de l’any, projectats a la International Public Television Conference · Input. L’organització del Miniput Barcelona cedeix a l’Ivam part de la seua programació i la mostra torna a València en versió reduïda. Es seguirà la mateixa filosofia i estructura de la mostra de Barcelona: durant tot un dia es projectaran alguns dels millors programes emesos en televisions públiques d’arreu del món, i es dedicarà temps a l’anàlisi i el debat sobre la funció de la televisió pública. A més, s’inclouran al llarg de la programació una sèrie de píndoles que mostren continguts que productores d’arreu del País Valencià han fet recentment. Fragments de programes, curtmetratges i tràilers de gèneres diversos, produccions actuals d’un sector audiovisual valencià que, malgrat tot, continua treballant.

Amb la projecció d’una programació internacional i de continguts locals, com a punt de partida propositiu, es vol contribuir al debat sobre la nova televisió pública valenciana. La mostra es celebrarà al saló d’actes de l’Ivam, des de les 11 fins a les 19:30, el dissabte 11 de març, amb accés gratuït. València serà, de nou, l’escenari de mostra, debat, i trobada de persones interessades en la televisió pública de qualitat d’arreu del món. En l’organització de la mostra a València col·laboren Barret Cooperativa Valenciana i el departament de Ta. dels Llenguatges i CC. de la Comunicació de la UV, amb la col·laboració d’Avant · Associació valenciana d’empreses de producció audiovisual i productors independents.

Els camins de la ficció

camins-ficcio

Els pròxims cinc anys seràn determinants per al futur de les televisions i hui, el poder, més que mai, està de part de les audiències. La irrupció al nostre territori de canals com Neflix i HBO, i la inminent posada en marxa d’Amazon Prime Video, dóna una oportunitat única a la producció i distribució dels continguts de ficció. Televisions, empreses de telecomunicacions i productores s’han llançat a una carrera pel control dels continguts, en especial, de sèries i pel·lícules. En aquest context, sembla fonamental el paper que pot jugar la nova televisió valenciana com a motor de la indústria audiovisual, catalitzadora del treball de creadors, guionistes, directors, productors, actors i tècnics. També sorgeixen preguntes: quin paper pot jugar la tele pública en la batalla pels continguts?, com deuria ser el consum de televisió a l’època mèdia i transmèdia?, han d’adaptarse els continguts a les noves formes de veure la televisió?

És per tot açò que Acicom · Associació Ciutadania i Comunicació i la Cartellera Túria han organitzat el 1r encontre Els camins de la ficció, i en aquest encontre concret el dramaturg i guionista Rodolf Sirera pralarà de Tendències de la ficció televisiva. L’encontre tindrà lloc aquest divendres 27 de gener a les 10.00 h. en la seu de la Filmoteca a l’Edifici Rialto (Pça. de l’Ajuntament, València). L’aforament quedarà limitarà quan es complete i la inscripció que és gratuïta es pot realitzar al següent enllaç: https://goo.gl/dkJF2l

Dia mundial del patrimoni audiovisual

dia-patrimoni-audiovisual-16

‘És per això que cal conservar-les i difondre-les com a part del nostre patrimoni comú. Les històries que explica aquest patrimoni són expressions poderoses de la cultura i del lloc, uneixen l’experiència personal i col·lectiva i són un reflex de la recerca de significat que tots compartim.’ Són paraules contingudes en el missatge d’Irina Bokova, directora general de la UNESCO amb motiu del Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual que es celebra hui 27 octubre 2016 arreu del món.

Els documents audiovisuals -com ara les pel·lícules, els programes de ràdio i televisió, i els enregistraments d’àudio i vídeo- són patrimoni de tots i contenen informació clau dels segles XX i XXI, que forma part de la nostra història i identitat cultural. Les tecnologies de so i imatge van oferir noves vies per compartir el coneixement i expressar la creativitat. A més, van derrocar moltes de les barreres culturals, socials i lingüístiques que impedien la difusió de la informació, com l’idioma o el grau d’alfabetització. Els documents audiovisuals van transformar la societat i van passar a complementar als escrits. Però des de la invenció de la indústria audiovisual, incomptables produccions de gran valor històric i cultural han desaparegut.

Per aquest motiu, la UNESCO va aprovar el 2005 la celebració del Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual, com a mecanisme per conscienciar el públic sobre la necessitat de prendre mesures urgents i reconèixer la importància d’aquest tipus de documents. En aquesta línia, el Programa Memòria del Món també impulsa la valuosa tasca dels professionals que es dediquen a la preservació i ajuda a gestionar els aspectes tècnics, polítics, socials i financers, entre d’altres, que amenacen la salvaguarda del patrimoni audiovisual.

El català a Netflix

netflix

Possiblement a molts de vosaltres ja us ha arribat aquest missatge. Netflix, el proveïdor de televisió per internet més gran del món, va arribar a l’estat espanyol el passat dimarts 20 d’octubre i va fer-ho sense tenir en compte el català ni als 10 milions de potencials consumidors catalanoparlants. Netflix ens ha llençat el convit. Si la demanda de Netflix en català és alta, els directius de la companyia han fet pública la seua voluntat d’incloure continguts en català. Aixo vol dir, més internacionalització del català i la nostra cultura. També més opurtunitats de negoci per la industria audiovisual en catalaà. Suma’t a la crida i signa la causa presentada per la Plataforma per la Llengua a través de www.canvia.cat.

Nosaltres entenem que la proposta pot anar més enllà de doblar els continguts audiovisuals a la nsotra llengua i que podrien oferir-se obres en llengua original, la possibilitat de subtítols en català o senzillament incloure al web el català com a llengua d’ús, doncs ara sembla que ací només està disponible en castellà i anglés. És per això que ens sumeme a les 25.000 adhesions que es necessiten. Passeu-ho!

Un any en negre

rtvv_off

Just minuts abans de publicar aquest apunt, a les 12.19 d’un 29 de novembre, es complia un any del tancament de Ràdio Televisió Valenciana. Nosaltres vàrem viure en directe junt amb l’alumnat de 4t de primària aquell nefast atac al peridisme i la llengua i improvisàrem una acció (imatge de baix) que encara recordem amb força. Dimecres vinent tindrem l’oportunitat d’escoltar i conversar a la peridosta Reis Juan, portaveu de Mildenou, doncs vindrà a escola per trobar-se amb alumnat primer i després amb pares i mares, en unes converses lingüístiques en les quals parlarà de periodisme, participació ciutadana i la situació dels mitjans valencians. Segons ha explicat Reis Juan a l’ACN, és moment d’aixecar ‘moltes veus’ per reclamar una radiotelevisió que ‘ha de tornar’ perquè aquesta societat està farta dels borinots que ens governen’.

Nosaltres sumem la nostra veu i tirem de viquipèdia per recordar com foren les coses:

El tancament de RTVV va ser un procés que es va portar a terme en novembre de 2013 mitjançant el qual la Generalitat Valenciana va clausurar el grup Radiotelevisió Valenciana. Va ser retransmès en directe i va venir precedit per un conjunt d’escàndols de manipulació periodística i censura informativa i d’endeutament.

El 9 de febrer de 2013 es va culminar l’expedient de regulació d’ocupació de la Radiotelevisió Valenciana, que va afectar 1131 treballadors del grup. El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana va declarar nul l’expedient el 5 de novembre de 2013,[3] fet que va portar al Govern Valencià a anunciar la seua intenció de clausurar la Radiotelevisió pública, sent correspost per manifestacions multitudinàries a València, Alacant i Castelló. Finalment, el Consell va aprovar el tancament a les Corts, aprofitant la majoria del Partit Popular de la Comunitat Valenciana a la cambra, i va tancar les emissions de les cadenes del grup l’endemà.

Una edició extraordinària del Diari Oficial de la Comunitat Valenciana publicat a mitjanit del 29 de novembre va reclamar «dissoldre, liquidar i extingir l’empresa Radiotelevisió Valenciana».El primer mitjà en desaparèixer aquella mateixa nit va ser Nou Ràdio, que va seguir emetent una hora més a través de l’emissió de la segona emissora Sí Ràdio i a través d’Internet.Desenes de treballadors s’aplegaren a les portes de la seu, on efectius de la policia impediren el pas. Arran d’aquest fet, els treballadors de Nou Televisió van iniciar en directe un programa especial de resistència, on es va donar veu a col·lectius i partits polítics crítics amb el govern.

Durant la matinada diversos treballadors van poder entrar a la seu central de Radiotelevisió Valenciana, a Burjassot, tot i la barrera policial. Un cop a dins van poder evitar el primer intent de tallar les emissions. Seguidament, un tècnic valencià, natural de Gata de Gorgos, conegut popularment com a Paco «Telefunken», va ser nomenat pel Consell de la Generalitat de València com la «mà executora» del tancament de Canal Nou, decretat per acord extraordinari del Consell celebrat d’urgència aquella mateixa tarda. Va intentar sense èxit tallar les emissions seguint instruccions del Consell de la Generalitat, però, davant la pressió dels treballadors de RTVV, va desistir del seu objectiu inicial. Va abandonar la seu d’RTVV al voltant de les nou del matí en direcció a la seva població natal. Durant el matí del 29 de novembre de 2013, Paco Telefunken va ser trending topic mundial a la xarxa Twitter.

A les 10.45 h el jutjat número 1 de Paterna va ordenar el desallotjament «immediat» de la seu central d’RTVV, arran de la denúncia per «ocupació il·legal» que havien presentat els liquidadors.[5] D’aquesta manera, el jutge va autoritzar l’ús de «la força policial» si els treballadors es negaven a abandonar el recinte voluntàriament. A les 12:19h, un tècnic escortat per policia va arribar fins al control central i va tallar l’emissió, entre crits d’«Açò és un colp d’estat».

Finalment, al migdia el web d’RTVV va deixar d’estar operativa i Sí Ràdio, que durant el matí també havia retrasmès la programació crítica dels treballadors, va apagar-se a les 16:36h.

rtvvnoestanca

 

L’educació Disney. Manual crític per a ensenyants

violetta_disney

Encara sobta entre el professorat la capacitat per filtrar-se, en determinades esferes educatives, de productes que en principi s’enmarquen en la direcció oposada dels nostres plantejaments pedagògics. Ens trobem davant productes estratègicament pensats i dissenyats, amb narratives transmèdia que superen els límits de la televisió (plataformes on-line, merchandising, jocs…) i que compten fins i tot amb el beneplàcit i la cobertura gens crítica de molts mitjans de comunicació (telenotícies, programes de ràdio…). El fenòmen mereix una reflexió serena i argumentada més enllà dels prejudicis immediats que ens puguen generar. Quina és la seua capacitat per modelar i fixar comportaments? Quin és el sentit de l’atracció per aquestos productes a certes edats? Com estan dissenyats? I un llarg listat d’interrogants que estaven l’altre dia en l’aire d’una conversa de menjador entre mestres, però que solen quedar sense contestar. Per això vos convidem a participar en el projecte de micromecenatge que ha de permetre la publicació de L’educació Disney. Manual crític per a ensenyants del nostre company Ramon Breu.

L’educació Disney. Manual crític per a ensenyants és una reflexió sobre el contingut ideològic i l’entorn (des)educatiu de l’esfera Disney, des dels films clàssics a les sèries actuals de Disney Channel, passant pels parcs temàtics. Però aquest manual vol ser sobretot una eina útil, amb propostes concretes, perquè els nostres escolars aprenguen a analitzar de forma crítica i rigorosa els missatges mediàtics, i avancen en la seua alfabetització en comunicació audiovisual. Entenem que el contingut i l’entorn educatiu de la dimensió Disney han de ser analitzats críticament, igual que molts altres missatges i pràctiques mediàtiques que diàriament ens envolten. El llibre, que pot ser abordat també pel públic en general i no necessàriament docent, desgrana de manera clara i concisa les bases ideològiques, la dimensió i els negocis de l’Imperi Disney, així com les claus de la seua maquinària educativa i els mecanismes que sedueixen als nostres infants, preadolescents i adolescents.

La multinacional Disney es configura com una organització creadora de currículum educatiu i cultural, que configura una cultura global, en què els nostres escolars es troben immersos i són copartícips. Disney no només ven els seus productes sinó que també ven valors i identitats, i construeix una veritable educació Disney. La importància de la producció disneyniana, tant de dibuixos animats com dels films anomenats d’acció real o les sèries de televisió, és que la seua potència d’aprenentatge es veu intensificada per la crisi del sistema educatiu occidental. Els mitjans de comunicació, especialment la ficció de Hollywood, construeixen mons fantàstics de seguretat, coherència i innocència infantil, on els nens i nenes, on els joves troben un lloc més còmode per situar les seues necessitats emocionals. A diferència de la difícil i avorrida realitat escolar, els productes Disney ofereixen un espai visual d’alta tecnologia amb continguts d’aventures i de plaer, envoltats d’una esfera comercial de consumisme.

Actualment, es fa imprescindible desenvolupar instruments educatius crítics que permeten a la ciutadania ser conscients i interrogar-se sobre el paper dels mitjans de comunicació, com a extraordinàries forces polítiques, educatives i socials. Democratitzar els mitjans i fer-los responsables davant un ciutadania participativa exigeix, al mateix temps, posar en peu una educació en comunicació universal que puga sotmetre a multinacionals com Disney a la investigació social i al diàleg crític.

Ramon Breu Panyella (L’Hospitalet de Llobregat, 1956) és professor de secundària, llicenciat en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona i diplomat en Sociologia per l’ICESB. Coordinador del projecte Cinescola, és especialista en educació en comunicació audiovisual i formador del professorat, a més de ser autor de diferents llibres i articles en l’àmbit educatiu. Ha obtingut diversos premis del Consell de l’Audiovisual de Catalunya. La seva dilatada trajectòria en l’alfabetització mediàtica va iniciar-se en el camp del cineclubisme i del cinema amateur ja en els anys setanta, i en la difusió de la cultura audiovisual en àmbits populars i de barri. Una de les seues línies de treball vincula el cinema, l’alfabetització múltiple i l’educació crítica. És coautor dels llibres Cinema i Educació (2007), Premi Aula del Ministeri d’Educació i Ciència al millor llibre de pràctica educativa (2008); Cinescola (2011);  10 Ideas Clave. Educar en Medios de Comunicación (2011); La Transició democràtica a Catalunya. Recursos per a una aproximació didàctica (2013). També ha publicat El documental como estrategia educativa (2010); La Catalunya soviètica (2011); La historia a través del cine (2012), que va obtenir el Premi Film-Història de la UB; Cine para tener ganas de leer (2012); La Mirada del Voltor (2013) i El cine de Claudia (en premsa).

http://mecenix.com/ca/la-educacion-disney-manual-critico-para-ensenantes

Al carrer!

rtvv_tornara

#RTVVnoestanca

rtvvnoestanca

Aquesta ha sigut la nostra acció hui a 4t de primària d’@escolagavina per #RTVVnoestanca. Aquest és el text publicat hui també a la web d’@escolagavina:
L’actitud és el que compta en la vida. I aquest coratge dels treballadors de RTVV defensant el mitjà públic acop de micro i de paraula improvisada val molts diners, i demostra que encara som vius. Els valencians, malgrat la consigna d’aniquilació demostrem cada dia que tenim molt a córrer, a viure, a defensar. Hui és la Televisió dels valencians, l’amenaçada, com ho està el camp, l’escola, la llengua, i encara podem donar gràcies que queden quatre coses en peu, dretes mig agafades amb pinzes. Però resistim, malvivint, gràcies al coratge de molts milers que han sigut capaços d’aguantar tants anys de mentides, falsedats i encobriments. Si ara s’afigen al treball els treballadors de Canal 9, benvinguts, ja era hora que es despullaren de tòpics, prejudicis i ensabonament. Des de l’escola mantenim una flama encesa i un treball constant en favor de tenir una televisió amb garanties, que ajude a consolidar la llengua, a entretenir lúdicament i sana la gent, a formar amb professionalitat per ensenyar el tipus de país que tenim i podem ser. Va, feina per envant i amunt forques i corbelles. A les aules!!!
#RTVVnoestanca

La barra sonora: nova temporada

El tancament inminent de RTVV és sense dubte una mala notícia. Especialment perquè respon a un intencionada estratègia de saqueig de caràcter partidista i particular en l’extrem oposat de la concepció dels mitjans audiovisuals públics com a servei de qualitat i valedors de la cultura d’un poble. Però més enllà d’aquest fet, hi ha vida i tot un showcase audiovisual valencià molt més ample i de qualitat del que es puga pensar. I com a mostra, la genial proposta mediàtica de La Barra Sonora (Bocabadats Mèdia) que acaba de posar en xarxa la seua segona temporada. La Barra Sonora és un espai on conèixer el panorama musical valencià del moment. Al centre de la plataforma trobem un format audiovisual que barreja entrevistes, reportatges i actuacions en acústic de grups valencians. L’esquema d’aquest format és senzill: dos grups de música es troben en un bar de la ciutat i conversen entre ells, donant peu a una entrevista íntima i personal entre els músics.

Durant l’entrevista s’introdueix un xicotet reportatge d’algun tema que tinga a veure amb la música i la cultura valenciana. Acaba sempre amb un acústic que els dos grups interpreten junts, buscant la improvisació i l’espontaneïtat. Aquest format permet que els músics intercanvien idees noves i punts de vista diferents sobre la música, apropant a l’espectador les anècdotes que formen part de la seva experiència personal.

Per tornar amb el primer programa de la segona temporada de La Barra Sonora han comptat amb la presència d’Orxata Sound System i VLC Elektrik Jazz Collective, a més de la col·laboració en forma de sorpresa per part de Macondo i Josep Deltoro. Salsa agredolça, bubbles, autoimplosió i molta música en un primer capítol que gira al voltant de l’autogestió musical. Per aquesta trobada, es va escollir un ambient nou: el restaurant Mey Chen de Benimaclet.

Per cert, que estem més que agraïts a l’equip que fa possible La Barra Sonora per incloure 400 colps com mitjà col·laborador en la difusió, en la seua secció press.

http://www.labarrasonora.com  |  #LaBarraSonora@LaBarraSonora

Es tanca RTVV


Next Page →