Cicle de psicoanàlisi i cinema

billy_elliot

Doncs després del parèntesi tornem, ni més ni menys, amb l’apunt que en fa 1.500 i amb un contingut que fon dues de les àrees d’interés de l’admin: la psicoanàlisi i el cinema. El Departament de Psicologia Bàsica de la Universitat de València presenta conjuntament amb el CPV · Centre Psicoanalític Valencià, el 30 i 31 de maig, 2, 6 i 7 de juny i sota el títol El dol. Complexitat psíquica del mateix: caminar cap a una altra escena, un cicle compost per cinc sessions. En les quatre primeres es projectarà una pel·lícula amb una exposició sobre el tema i una discussió posterior, i la cinquena sessió consistirà en una taula rodona. El programa és:

Primera sessió: dimarts, 30 de maig de 18.00 h. a 22.00 h. (Aula 1)
Adéu a la infantesa. Els dols en l’estructuració del psiquisme.
Projecció de Billy Elliot (Stephen Daldry)
Ponent: Pepa Llinares Llorca. Psiquiatra, psicoanalista membre titular de l’APM (CPV)

Segona sessió: dimecres, 31 de maig de 18.00 h. a 22.00 h. (Aula 1)
Desenvolupament i dol en l’adolescència, una cruïlla necessària.
Projecció de Jove i bonica. (François Ozon)
Ponent: José Luis Gallego. Psiquiatra, psicoanalista membre associat de l’APM (CPV).

Tercera sessió: divendres, 2 de juny de 18.00 h. a 22.00 h. (Aula 1)
Del dol patològic al mite.
Projecció de L’habitació del fill (Nanni Moretti)
Ponent: José Luis Gallego. Psiquiatra, psicoanalista membre associat de l’APM (CPV).

Quarta sessió: dimarts, 6 de juny de 18.00 h. a 22.00 h. (Aula 1)
Crisi a l’edat mitjana de la vida.
Projeccció de Altra dona (Woody Allen)
Ponent: Pepa Llinares Llorca. Psiquiatra, psicoanalista membre titular de l’APM (CPV)

Cinquena sessió: dimecres, 7 de juny de 18.00 h. a 22.00 h. (Saló de Graus)
Taula rodona: La depresivitat al llarg de la vida i els dols patològics.
participants: Francisco Tortosa Gil, Pepa Llinares Llorca, José Luis Gallego Llorente i Fuensanta Guijarro Bernal

El preu del curs és de 50 € per a membre de la comunitat universitària i de 70 € per a públic en general.
La ruta d’automatrícula és: https://webges.uv.es/uvPortalUVWeb/
Un cop en aquesta pàgina punxar en:
- Matrícula Altres estudis i activitats
- Matrícula d’Activitats del Servei d’Extensió Universitària
- Accés com a usuari vinculat (per a estudiants matriculats a la Universitat de València) o – Registre de nous Usuaris (per als que no estan matriculats)
Una vegada dins de l’automatrícula cal escollir els tres descriptors Campus: Blasco Ibáñez; Tipus: Cursos Extensió Universitària; Quadrimestre: 2 i fer clic a la lupa.
S’ha de triar el curs: Psicoanàlisi i CinemaEl dol. Complexitat psíquica del mateix: caminar cap a una altra escena i fer clic a “Matricular”.

Per a més informació: Centre Psicoanalític Valencià
C/ Ambaixador Vich, 3 – planta 4 porta H. 46002 València
96 352 17 22  |  cpv@tecnobyte.com

Wild & free cinema 2017

wild-free-cinema-17

El debat ve servit de fa temps i es va posar en primer pla al darrer Mirem i fem cinema. En qui deleguem l’educació audiovisual del nostre alumnat? Donat el buit estructural, soregeixen les propostes. És el cas del cicle Wild & free cinema del qual nosaltres mateix participàrem el curs passat en la seua primera edició.

L’objectiu no és altre que acostar el millor cine independent actual als joves de 12 a 18 anys amb el propòsit de potenciar la comprensió lectora del llenguatge audiovisual basat en els fonaments de l’alfabetització mediàtica. I per això han programat un acurat cicle de tres jornades matinals en el l’IVAM de València dirigides a grups escolars concertats prèviament. En aquestes matinals es projectaran pel·lícules en V.O. subtitulades al valencià, acompanyades d’una presentació i un col·loqui posterior amb el mateix alumnat a càrrec d’una persona especialitzada. També en aquesta segona edició, per enriquir el visionat i la reflexió, es posen a l’abast dels participants i de públic en general unes guies didàctiques elaboardes expressament. El títols triats estan avalats per la crítica i pels millors festivals internacionals.

Wild & free cinema pretén sembrar la passió dels més joves pel cinema, ja que són un públic amb particulars necessitats culturals i emocionals; desenvolupar una actitud crítica respecte als pensaments i valors que les imatges transmeten, afavorir les circunstàncies òptimes per al contacte dels joves amb l’obra audiovisual; recolzar el cinema independent, d’autor, compromès, que no forma part dels circuits majoritaris i que dóna cabuda a una altra mirada, que ens ensenya i ens mostra la diversitat cinematogràfica; promoure la creativitat en la resolució de conflictes i mostrar diferents mirades de la forma d’entendre la vida; conscienciar del seu interès a introduir-ho com a forma d’ensenyament de matèries educatives, ja que és un llenguatge primordial per als joves; mostrar que l’entreteniment i la qualitat són compatibles; fomentar especialment el coneixement del nostre cinema, de la nostra cultura europea, descobrir que el cinema europeu i el cinema d’autor poden ser fascinants i fomentar l’ús del valencià i altres llengües europees.

El cicle tindrà lloc des de hui mateix fins dijous. Sí, publiquem una mica tard però si més perquè aquells centres que no l’heu rebuda per mail en siga coneixedors.

http://cinemawildandfree.wixsite.com/cinemawildandfree

Save

Parlar de porno amb xiquets i joves

porno

El contingut d’aquest apunt feia temps que ens rondinava. En converses amb companys docents havíem posat en comú que el visionat de porno per part de l’alumnat de diverses edats era un tema que no teníem resolt inclús podia quedar latent, silenciat. És ara que hem conegut aquesta proposta que valorem no cal pensar molt com explicar-ho perquè precisament ells se n’encarreguen amb molta idea.

Cada dia és més difícil tenir control sobre allò que els xiquets i els joves veuen a Internet. Estan exposats a representacions visuals del sexe des d’edats molt primerenques. I la resposta no es troba en la prohibició o la vergonya, sinó en l’educació i el diàleg. Amb la voluntat de donar una mica de llum sobre el debat de la pornografia en línia, a The Porn Conversation advoquen per uns joves ben informats, perquè siguen capaços i estiguen preparats per prendre decisions motivades pel coneixement, i no per la por. Un terç (!) de tot el tràfic a Internet és porno, així que és molt probable que els fills se’l troben mentres naveguen. S’estima que a partir dels 9 anys els nens es troben accidentalment amb contingut adult. Els xiquets i adolescents busquen pornografia quan senten curiositat sobre el sexe, els ‘tubes’ de porno gratuït en línia només estan a un clic de distància i disortadament el porno esdevé en moltes ocasions l’educació sexual actual.

Erika Lust i Pablo Dobner són un matrimoni que resideix a Barcelona amb dues filles de 6 i 9 anys. El 2005 van fundar una productora de cinema per innovar en el anquilosat món del porno i crear una alternativa basada en una visió positiva de la sexualitat i que pren en consideració a la dona. Els preocupava que les dones i les parelles no poguessen trobar un cinema adult ètic, així que van decidir fer-ho ells mateixos. Actualment, són els propietaris d’una reeixida companyia, i Erika Lust Films suposa l’avantguarda d’un cinema eròtic intel·ligent, femení i feminista. A més a The Porn Conversation posen a l’abast de pares, professors, educadors, eines educacionals i recursos per tenir la conversa tant a casa com en el context d’una acció tutorial. No deixeu de fer un tomb per la web.

Cinema per venir, 5a edició

no-res

Cine por venir sorgeix fa cinc anys amb l’objectiu d’activar una comunitat d’agents, individuals i col·lectius, al voltant del cinema contemporani i la seua relació amb els processos socials. Cine por venir proposa en 2017 ser una versió processual de si mateix, amb unes jornades el focus de les quals està posat en Autories, col·lectius, comunitats i processos fílmics.

Es planteja per a aquestes jornades dos programes de projeccions: el primer al voltant de Col·lectius, comunitats i processos fílmics i el segon sobre L’altre en nosaltres. Autors contemporanis front de l’alteritat, a més de debats col·lectius i tallers de cineastes en relació a aquests dos eixos temàtics. En 2017 s’acompanya també un procés fílmic dinamitzat per Rubén Marín a un barri de València (Orriols) el resultat del qual serà projectat durant les jornades.

IMATGE
Programa 1: Col·lectius, comunitats i processos fílmics. De la mà de cineastes que treballen en projectes col·lectius, ens aproximem aquí a formes possibles d’inserció en comunitats a través de processos fílmics que transformen la pròpia noció d’autoria.

Del 25 de març al 6 de maig a l’IVAM

_ Dissabte, 25 de març 18:30 h. Saló d’Actes
Projecció de la pel·lícula [NO-RES] (2012), de Xavier Artigas
Contextualitza: Xavier Artigas i Pau Berga de Cine por venir.

_ Dissabte, 1 d’abril 18:30 h. Saló d’Actes
Projecció de les pel·lícules Agosto sin ti (2015), Gure Hormek (Les nostres parets) (2016), La chica de la luz (2016), de María Elorza i Maider Fernández Iriarte (Las Chicas de Pasaik) i Irudi mintzatuen hiztegi poetikoa (2013), codirigida  per Las chicas del Pasaik i Aitor Gametxo.
Contextualitzen: Maider Fernández Iriarte i Sonia Martínez de Cine por venir.

_ Dissabte, 8 d’abril 18:30 h. Saló d’Actes
Projecció de les pel·lícules Puta Mina, Proyecto Teleclub i La Rara Troupe (peces en procés), de Chus Domínguez (Laav_)
Contextualitzen: Chus Domínguez i Miguel Ángel Baixauli de Cine por venir

_ Domingo, 9 d’abril 18:30 h. IVAMlab
Trobada amb el Director Chus Domínguez i Belén Solá, Directora del Departament d’Educació i Acció Cultural del MUSAC.
Trobada entorn les diferents posicions sobre comunitats, col·lectius i processos fílmics.
Contextualitza: Miguel Ángel Baixauli de Cine por venir

_ Dissabte, 6 de maig 18:30 h. Saló d’Actes
Projecció de la pel·lícula Proceso Orriols Convive (2017) de Rubén Marín i Cine por venir.
Contextualitzen: Rubén Marín i Pau Berga de Cine por venir.

_ Dijous, 8 de juny 16:30-20:30 h. IVAMlab
Taller /Trobada amb el Director Andrés Duque
Andrés Duque parlarà del cicle recentment projectat en la Filmoteca, El otro en nosotros, a partir de la seua experiència filmant al pianista rus Oleg Karavaichuk, protagonista d’Oleg y las raras artes. Tractarà, a partir d’aquest procés, sobre les eines del cinema documental de creació per a dialogar i confluir amb l’art i amb l’alteritat. Ens imaginem una sessió que partisca d’Oleg i derive en el retrat, en la relació i diàlegs entre arts, en les escoltes, els ritmes, el intempestiu, i clar en les funcions de l’art?
Inscripcions: 10 € públic general. Gratuït per a Amics de l’IVAM
Inscripcions a través de: actividades@ivam.es
Contextualitza: Sonia Martínez de Cine por venir.

Programa 2: L’altre en nosaltres. Autors contemporanis enfront de la alteritat.
Del 17 de maig al 7 de juny a Las Naves i La Filmoteca
Projeccions de Chantal Akerman, Pilar Monsell, Oliver Laxe, Juanjo Giménez i Andrés Duque. Amb la presència de Pilar Monsell, Juanjo Giménez i Andrés Duque.
En un temps en què als conflictes identitaris, civilitzatoris i racials tornen a emergir amb renovada força, es proposa un mini-cicle de pel·lícules que aborden la mirada a l’altre i als altres com una forma de trobar-los en nosaltres mateixos.

ACCIÓ
Tallers dinamitzats per autors amb unes mirades i pràctiques diverses i complementàries

_ 10 i 11 d’abril. Las Naves, de 16.30 a 20.30h.
Estrategias colectivas de autorepresentación. Retomando el cin com un arte compartido, per Chus Domínguez.

_ 18 i 19 de maig. Las Naves, de 16.30 a 19.30h
Archivo polimorfo, per Pilar Monsell

_ 8 de juny. IVAM, de 16.30 a 20.30h
Un encuentro raro amb Andrés Duque

PARAULA
Trobades amb un format híbrid entre debat i taula de treball. Es realitzaran diferents convocatòries, la primera el 9 d’abril a l’IVAM dinamitzada per Belén Sola i Chus Domínguez al voltant de ‘comunitats, col·lectius i processos fílmics’.

A partir del primer bloc de projeccions i activitats s’articularà, atenent als processos, persones i comunitats convocades, el contingut de les següents sessions sota el marc conceptual de Públics per venir II. Aquestes trobades es desenvoluparan a La Posta i Las Naves.

El planeta del futur

ice-sheet

De nou una proposta que pot engrescar l’alumnat de diferents etapes a treballar amb audiovisual un tema gens lleuger però que ens afecta a tots. Després de la fi del món és l’exposició sobre el canvi climàtic que el CCCB inaugurarà la tardor del 2017. L’exposició planteja que després de dos segles d’intervenció radical de l’home sobre els sistemes naturals de la Terra –era geològica coneguda com a Antropocè- s’avé la fi de la nostra civilització tal com l’hem coneguda. El segle XXI ens té reservat el repte col·lectiu més gran de la història de la humanitat: una economia sense emissions. Tal desafiament no només suposa renunciar als combustibles fòssils – font de desenvolupament i riquesa més important de la història de la humanitat – sinó repensar el model productiu i el ‘modus vivendi’ dels darrers dos-cents anys.

És per això que el CCCB Educació fa una crida a les escoles animant-les a presentar un curt d’animació de nom El planeta del futur on es reflexione sobre com serà el món de la segona meitat del segle XXI. Es tracta d’un exercici d’imaginació en què caldrà repensar temes tan complexos i rellevants com la cadena alimentària, el disseny de les ciutats i les llars, el transport, la natalitat i la noció del progrés que, fins a dia d’avui, ha estat vinculada a la idea de creixement.

Qui pot participar?
Hi poden participar grups d’estudiants de Primària, Secundària o Batxillerat amb un professor o docent responsable.
Els vídeos han d’anar signats amb el nom de l’escola, el nivell/curs escolar, els noms dels alumnes i del docent.

Quan i on?
Hi ha dos períodes de presentació dels vídeos:
_ Primera convocatòria:  finalitzarà el dia  20 de febrer de 2017. Els curtmetratges  seran susceptibles d’exposar-se en un acte de Kosmopolis i en un acte de l’exposició Després de la fi del món.
_ Segona convocatòria: finalitzarà el 20 de juny de 2017. Els curtmetratges seleccionats es podran veure en un acte de l’exposició Després de la fi del món.

Els vídeos es poden enviar per Wetransfer a: seducatiu@cccb.org. En el correu s’ha d’especificar:

Nom de l’escola o institut
Títol del curtmetratge
Contacte del professor/a (email)

Com han de ser els vídeos?
Durada: han de ser peces audiovisuals d’una durada màxima de 2 minuts (si la durada és més llarga no es garanteix la seua projecció el dia de la mostra).
Contingut: entorn als temes que planteja l’exposició Després de la fi del món.
Tècniques i format del vídeo:  per realitzar els vídeos es poden utilitzar les  tècniques de cinema experimental que trobareu recollides a l’apartat de documentació del següent enllaç amb el nom  Xcèntric. El cinema del CCCB. Entre altres, es menciona la tècnica del Stop-motion a través de la pixalació o el cut out i el found footage.

Què passa amb els vídeos?
Tots els vídeos rebuts són susceptibles d’integrar-se dins el web CCCB Educació, web Xcèntric, arxiu CCCB, web CCCB, Vimeo i comunicacions públiques de projectes CCCB. Els vídeos presentats a la convocatòria del 20 de febrer seran projectats en un acte públic de Kosmopolis. Els vídeos presentats a la convocatòria de juny, juntament amb els presentats a la convocatòria de febrer, passaran un procés de selecció i els finalistes s’exposaran en un acte de l’exposició Després de la fi del món.  S’avisarà a totes les escoles participants amb suficient antelació.

Si voleu consultar recursos educatius vinculats al fenomen del canvi climàtic, no us oblideu de consultar aquesta publicació del CCCB Educació.

Save

28a eacn: el resum

Primer hi ha l’expectativa, la il·lusió, la incertesa. La preparació d’allò que es pot preparar. Després, la intensitat de l’activitat acaba per generar una extranya relació amb el temps. Així que en un tres i no res ens trobem penjant el resum. De dijous a diumenge la quotidianeïtat de 16 alumnes i dos docents muta en forma d’eacn d’hivern. L’adn de l’experiència és una cadena d’aprenentatge i diversió, treball i conviure, rigor i afecte. Les imatges són eloqüents però no ho expliquen tot. Hem pensat el selfie. Entre reflexió i acció, hem buscat el sentit del fenòmen. De selfies, els alumnes n’han fet uns quants, individuals, per parelles o en grups, des del clixé més estereotipat a l’intent per desfer-se d’artificis. Però també han retallat i apegat per un auto-retrat en format collage, han transitat més per lo analògic en contacte amb una càmera polaroid o han conversat amb Lluc Mayol sobre el fanzine com a forma de compromís cultural i polític o com reivindicació d’una intimitat cada vegada més sobreexposada. No ha faltat el microfestival de vídeocreacions a partir d’un fragment musical, ni la gravació del procés creatiu, ni moment per introduir novetats com la visita guiada a càrrec de Juanjo, l’arqueòleg municipal de Xelva. Quan els pares arrepleguen els fills els fem una mostra d’allò que han viscut i treballat. I es queden bocabadats. Però és que nosaltres també.

Compartir el cinema

compartir-el-cinema

Molt lligat a la qüestió de la formació dels mestres, portem hui una proposta molt suggerent i de segur que de qualitat doncs ve organitzada per un col·lectiu referent per nosaltres com és A Bao A QuCinema en curs. Es tracta de la jornada Compartir el cinema en la qual es proposa reflexionar sobre la creació cinematogràfica des de l’interior, per endinsar-se en els processos, els diàlegs, els materials, els referents que hi ha darrere les pel·lícules. Obrirà la jornada Alain Bergala amb una conferència sobre filiacions cinematogràfiques en què ens descobrirà com d’importants han estat per alguns cineastes les pel·lícules que admiren, com impulsen la seua creació, com ressonen en les seues pel·lícules. A continuació algunes parelles de treball compartiran els seus processos de creació a partir de seqüències dels seus films i materials de treball: Mar Coll i Valentina Viso parlaran de la construcció del guió; Fernando Franco i Miguel Ángel Rebollo mostraran el procés de la concepció visual dels films (colors, espais, objectes…); Jonás Trueba i Francesco Carril  parlaran del treball de l’actor, el text i el personatge.

De vesprada, es veurà com algunes d’aquestes qüestions de la creació cinematogràfica es traslladen a l’àmbit pedagògic de la mà de Cinema en curs. Es reflexionarà sobre descobertes, desitjos i transformacions. Començarà amb una conferència d’Eulàlia Bosch i a continuació es farà conversa amb alumnes, docents i cineastes sobre Cinema en curs i sobre com la creació cinematogràfica esdevé motor d’aprenentatge i creixement, de confiança i obertura, de compromís amb el món i amb els altres.

Es pot descarregar el programa de la jornada. Places limitades a l’aforament de l’Auditori del CCCB. Inscripcions fins el 13 de març a:
http://bit.ly/inscripcions_compartirelcinema_2017

Cinema per bastir la igualtat

sufragistes

Sota el títol Bastim la igualtat, Escola Valenciana ha encetat la col·lecció Coeduquem, una iniciativa que recollirà produccions audiovisuals amb un marcat caràcter social per sensibilitzar la ciutadania sobre les relacions humanes en condicions d’explotació i la lluita per assolir drets i llibertats. Amb motiu de la commemoració del Dia Internacional de les Dones, ens conviden a la projecció de la pel·lícula Sufragistes, que tindrà lloc hui dilluns 6 de març a les 19.30 hores a l’Aragó Cinema (Avinguda del Port, 1, València). La iniciativa està organitzada per la CAPPEPV – Coordinadora d’Alumnes, Professorat, Pares i Mares per l’Ensenyament Públic en Valèncià, la Coordinadora pel Valencià Horta Nord i el Guaix – Coordinadora pel Valencià de l’Horta Sud. Escola Valenciana proposa als ajuntaments i als instituts incloure en els actes culturals de commemoració del Dia de les Dones la projecció de Sufragistes, (Sarah Gavron, 2015), a fi de rememorar la lluita de les dones per aconseguir el dret a vot en la Gran Bretanya de 1914. A més s’ofereix una guia didàctica per treballar a l’aula la importància d’aquest moment històric.

Per tal d’assistir cal que envieu un correu a cinema@fev.org

Mirem i fem cinema: resum

mirem-i-fem-17-a

Tan sols havíem demanat a l’organització de la MICE una sala diàfana amb la possbilitat de moure les cadires per disposar el grup en rogle. No esperàvem però trobar-nos amb la pantalla com element simbòlic, totèmic i central, que ens convocava precisament a pensar què fem amb ella. Així, puntuals a la cita, com cada any i ja en van quatre, divendres passat celebràrem una nova edició del Mirem i fem cinema · espai de trobada al voltant de l’educació audiovisual. I ens agrada molt treballar amb aquesta disposició, despullada d’artificis i amb la tele apagada, que possibilita l’encontre amb un altre per poder pensar junts.

Va ser curiosa la procedència més diversa que mai pel que fa a geografies i etapes educatives de les gairebé una trentena de mestres (s’hi afegirien al grup inicial de la imatge) que fan servir l’audiovisual o persones amb interés: de Barcelona a Alacant passant pel Baix Llobregat, Castellò, Alaquàs o València entre d’altres, i d’infantil a futurs doctorants passant per primària, eso, batxillerats i fins i tot formacions professionals vairades. De Barcelona precisament comptàrem amb l’afectuosa i compromesa presència del nostre company Francesc Deó, coordinador d’AulaMèdia. Afectuosa perquè des d’un primer va mostrar molt d’interés en participar-hi (no dubtaria en baixar una altra ocasió) i les seues aportacions sigueren un element clau en la dinamització del debat. Compromesa perquè des de fa 15 anys coordina a AulaMèdia un treball constant, ric i de vegades feixuc, no absent de debats interns de calat però sempre amb la mirada posada en contribuir a dibuixar un horitzó millor també des de l’anàlisis crítica dels mitjans i les propostes pràctiques el voltant de l’educació audiovisual.

mirem-i-fem-17-c

La introducció pot ser massa senzilla no acabava d’ubicar un gruix de presents que hi arribaven via l’oferta que va llançar el Cefire per certificar la presència com a curs, junt amb les ponències de dissabte de matí. De fet, de l’anterior Mirem i fem només repetíem només tres persones. I és aquesta una qüestió que ens remet a la dificultat que comporta aconseguir una continuïtat com a grup, un dels objectius inicials. I entusiasme no en va faltar. Disposats ara en grup menuts, les intervencions animoses eren estimulades per dues preguntes proposades: per què o per a què fem cinema a les escoles i, formació? quina formació hem de tenir els mestres i en mans de qui deixem la formació audiovisual dels nostres alumnes?

La primera qüestió ens va portar a llocs comuns que subratllen la importància i la necessitat de treballar l’audiovisual a les aules: les possibilitats d’inclusió, motivació, descobriment de noves competències en l’alumnat, la síntesi del seu llenguatge, l’acostament al cinema com a forma d’art i cultura, la transmissió de valors, les dinàmiques de treball que permet, l’educació de ciutadans crítics, potenciador de la creativitat… La segona ens situava al mig d’aquella dicotomia plantejada en anteriors ocasions: entre l’audiovisual com a assignatura consolidada, de recorregut i amb professorat format, i la formació audiovisual externalitzada en propostes possiblement interessants però fora dels centres i amb interessos propis. Hi havia un acord: cal recuperar l’espai propi en el currículum, cal l’assignatura en diversos cursos i no aquell contigut quasi residual, plàstic o tecnlògic, pendent de les ganes i l’interés del professorat de torn. Però, i l’administració? La trobàrem a faltar. Pot ser nosaltres badàrem en no avisar-la però, que queda d’aquell impuls inicial des del qual se’ns va convocar per posar en comú necessitats i suggeriments? Volem pensar que no ho tenen fàcil i mirarem de construir ponts. De fet es va a comentar al Mirem i fem que aniria bé emetre un comunicat per advertir de la situació en que està l’educació audiovisual a les etapes obligatòries i oferir-ne la nostra col·laboració, que de casa ja hem de vindre plorats, com algú va assenyalar oportunament. És qüestió de seguir el camí traçat per exemple al Manifest per l’educació en comunicació publicat a AulaMèdia el 2004, o més recentment per l’Associació de Periodistes de les Illes Balears amb la Proposta de formació en educació mediàtica (2016).

mirem-i-fem-17-b

I la Filmoteca, és externalització? Doncs no hauria de ser-ho perquè l’Ivac és una institució pública. Raquel Zapater dels servei d’arxiu i docuemntació de la filmo i que també acudeix puntual als encontres, es va alinear amb aquesta idea i va recordar la tasca didàctica que han posat en marxa. Els Cefires també hi juguen un paper però cal anar més enllà de la formació puntual de cursos al voltant de temàtiques concretes per armar una formació completa. I és que a la Universitat no li fa el pes en la pròpia formació dels mestres. O passa també que hi ha molta gent formada en cinema, audiovisuals, però no tenen les vies d’accés per a l’ensenyament en secundària. Si més no, apuntava Francesc Deó, la formació dels mestres en audiovisuals hauria de tenir quatre vessants: la tècnica, no aprendre només l’ús de determinades tecnologies sinó entendre les implicacions fins i tot ideològiques que comporten; expressiva, diadàctica i analítica. Però clar, s’hi imaginem a tots els alumnes de l’estat formats per ser ciutadans crítics també en la lectura de les imatges i els mitjans?

Evidentment amb trenta mestres raonant se superaren els limits de les dues qüestions formulades i n’aparegueren d’altres ben suggerents. Hi ha massa premis i poques mostres, va dir algú. Es fa molta producció, però, se sap llegir allò que es fa? Es poden trobar propostes de creació audiovisual que donen molt bon resultat sense haver de fer-ne un curt necessàriament. Tot açò de la formació del professorat s’haurà de veure com es porta a comarques. Aniria bé implementar quelcom semblant sl servei d’acompanyament i assessorament audiovisual per a docents d’Andalucia a través del seu Consejo Audiovisual. I si a les escoles tenim un Pla de foment de la lectura, perquè no hauríem de tenir el Pla de foment de l’audiovisual?

mirem-i-fem-17-d

Bé doncs, superada aquella síndrome de les primeres edicions (primeres jornades de, primera mostra de…) el treball és obert i les possibilitats múltiples. De moment nosaltres hi aportem el nostre gra de sorra amb aquest apunt i facilitant nous Mirem i fem. Vos esperem amb els vostres comentaris, suggeriments i les vostres iniciatives. Seguim!

Mirem i fem cinema

mirem-i-fem-17-a

Si la producció de subjectivitat és un component fort de la socialització, evidentment ha sigut regulada al llarg de la història pels centres de poder que defineixen el tipus d’inidividu necessari per conservar el sistema i conservar-se a si mateix.

Silvia Bleichmar

Per què fem cinema a les escoles i instituts? Mirem i fem cinema · espai de trobada al voltant de l’educació audiovisual.

Next Page →