Cinema per venir, 5a edició

no-res

Cine por venir sorgeix fa cinc anys amb l’objectiu d’activar una comunitat d’agents, individuals i col·lectius, al voltant del cinema contemporani i la seua relació amb els processos socials. Cine por venir proposa en 2017 ser una versió processual de si mateix, amb unes jornades el focus de les quals està posat en Autories, col·lectius, comunitats i processos fílmics.

Es planteja per a aquestes jornades dos programes de projeccions: el primer al voltant de Col·lectius, comunitats i processos fílmics i el segon sobre L’altre en nosaltres. Autors contemporanis front de l’alteritat, a més de debats col·lectius i tallers de cineastes en relació a aquests dos eixos temàtics. En 2017 s’acompanya també un procés fílmic dinamitzat per Rubén Marín a un barri de València (Orriols) el resultat del qual serà projectat durant les jornades.

IMATGE
Programa 1: Col·lectius, comunitats i processos fílmics. De la mà de cineastes que treballen en projectes col·lectius, ens aproximem aquí a formes possibles d’inserció en comunitats a través de processos fílmics que transformen la pròpia noció d’autoria.

Del 25 de març al 6 de maig a l’IVAM

_ Dissabte, 25 de març 18:30 h. Saló d’Actes
Projecció de la pel·lícula [NO-RES] (2012), de Xavier Artigas
Contextualitza: Xavier Artigas i Pau Berga de Cine por venir.

_ Dissabte, 1 d’abril 18:30 h. Saló d’Actes
Projecció de les pel·lícules Agosto sin ti (2015), Gure Hormek (Les nostres parets) (2016), La chica de la luz (2016), de María Elorza i Maider Fernández Iriarte (Las Chicas de Pasaik) i Irudi mintzatuen hiztegi poetikoa (2013), codirigida  per Las chicas del Pasaik i Aitor Gametxo.
Contextualitzen: Maider Fernández Iriarte i Sonia Martínez de Cine por venir.

_ Dissabte, 8 d’abril 18:30 h. Saló d’Actes
Projecció de les pel·lícules Puta Mina, Proyecto Teleclub i La Rara Troupe (peces en procés), de Chus Domínguez (Laav_)
Contextualitzen: Chus Domínguez i Miguel Ángel Baixauli de Cine por venir

_ Domingo, 9 d’abril 18:30 h. IVAMlab
Trobada amb el Director Chus Domínguez i Belén Solá, Directora del Departament d’Educació i Acció Cultural del MUSAC.
Trobada entorn les diferents posicions sobre comunitats, col·lectius i processos fílmics.
Contextualitza: Miguel Ángel Baixauli de Cine por venir

_ Dissabte, 6 de maig 18:30 h. Saló d’Actes
Projecció de la pel·lícula Proceso Orriols Convive (2017) de Rubén Marín i Cine por venir.
Contextualitzen: Rubén Marín i Pau Berga de Cine por venir.

_ Dijous, 8 de juny 16:30-20:30 h. IVAMlab
Taller /Trobada amb el Director Andrés Duque
Andrés Duque parlarà del cicle recentment projectat en la Filmoteca, El otro en nosotros, a partir de la seua experiència filmant al pianista rus Oleg Karavaichuk, protagonista d’Oleg y las raras artes. Tractarà, a partir d’aquest procés, sobre les eines del cinema documental de creació per a dialogar i confluir amb l’art i amb l’alteritat. Ens imaginem una sessió que partisca d’Oleg i derive en el retrat, en la relació i diàlegs entre arts, en les escoltes, els ritmes, el intempestiu, i clar en les funcions de l’art?
Inscripcions: 10 € públic general. Gratuït per a Amics de l’IVAM
Inscripcions a través de: actividades@ivam.es
Contextualitza: Sonia Martínez de Cine por venir.

Programa 2: L’altre en nosaltres. Autors contemporanis enfront de la alteritat.
Del 17 de maig al 7 de juny a Las Naves i La Filmoteca
Projeccions de Chantal Akerman, Pilar Monsell, Oliver Laxe, Juanjo Giménez i Andrés Duque. Amb la presència de Pilar Monsell, Juanjo Giménez i Andrés Duque.
En un temps en què als conflictes identitaris, civilitzatoris i racials tornen a emergir amb renovada força, es proposa un mini-cicle de pel·lícules que aborden la mirada a l’altre i als altres com una forma de trobar-los en nosaltres mateixos.

ACCIÓ
Tallers dinamitzats per autors amb unes mirades i pràctiques diverses i complementàries

_ 10 i 11 d’abril. Las Naves, de 16.30 a 20.30h.
Estrategias colectivas de autorepresentación. Retomando el cin com un arte compartido, per Chus Domínguez.

_ 18 i 19 de maig. Las Naves, de 16.30 a 19.30h
Archivo polimorfo, per Pilar Monsell

_ 8 de juny. IVAM, de 16.30 a 20.30h
Un encuentro raro amb Andrés Duque

PARAULA
Trobades amb un format híbrid entre debat i taula de treball. Es realitzaran diferents convocatòries, la primera el 9 d’abril a l’IVAM dinamitzada per Belén Sola i Chus Domínguez al voltant de ‘comunitats, col·lectius i processos fílmics’.

A partir del primer bloc de projeccions i activitats s’articularà, atenent als processos, persones i comunitats convocades, el contingut de les següents sessions sota el marc conceptual de Públics per venir II. Aquestes trobades es desenvoluparan a La Posta i Las Naves.

El planeta del futur

ice-sheet

De nou una proposta que pot engrescar l’alumnat de diferents etapes a treballar amb audiovisual un tema gens lleuger però que ens afecta a tots. Després de la fi del món és l’exposició sobre el canvi climàtic que el CCCB inaugurarà la tardor del 2017. L’exposició planteja que després de dos segles d’intervenció radical de l’home sobre els sistemes naturals de la Terra –era geològica coneguda com a Antropocè- s’avé la fi de la nostra civilització tal com l’hem coneguda. El segle XXI ens té reservat el repte col·lectiu més gran de la història de la humanitat: una economia sense emissions. Tal desafiament no només suposa renunciar als combustibles fòssils – font de desenvolupament i riquesa més important de la història de la humanitat – sinó repensar el model productiu i el ‘modus vivendi’ dels darrers dos-cents anys.

És per això que el CCCB Educació fa una crida a les escoles animant-les a presentar un curt d’animació de nom El planeta del futur on es reflexione sobre com serà el món de la segona meitat del segle XXI. Es tracta d’un exercici d’imaginació en què caldrà repensar temes tan complexos i rellevants com la cadena alimentària, el disseny de les ciutats i les llars, el transport, la natalitat i la noció del progrés que, fins a dia d’avui, ha estat vinculada a la idea de creixement.

Qui pot participar?
Hi poden participar grups d’estudiants de Primària, Secundària o Batxillerat amb un professor o docent responsable.
Els vídeos han d’anar signats amb el nom de l’escola, el nivell/curs escolar, els noms dels alumnes i del docent.

Quan i on?
Hi ha dos períodes de presentació dels vídeos:
_ Primera convocatòria:  finalitzarà el dia  20 de febrer de 2017. Els curtmetratges  seran susceptibles d’exposar-se en un acte de Kosmopolis i en un acte de l’exposició Després de la fi del món.
_ Segona convocatòria: finalitzarà el 20 de juny de 2017. Els curtmetratges seleccionats es podran veure en un acte de l’exposició Després de la fi del món.

Els vídeos es poden enviar per Wetransfer a: seducatiu@cccb.org. En el correu s’ha d’especificar:

Nom de l’escola o institut
Títol del curtmetratge
Contacte del professor/a (email)

Com han de ser els vídeos?
Durada: han de ser peces audiovisuals d’una durada màxima de 2 minuts (si la durada és més llarga no es garanteix la seua projecció el dia de la mostra).
Contingut: entorn als temes que planteja l’exposició Després de la fi del món.
Tècniques i format del vídeo:  per realitzar els vídeos es poden utilitzar les  tècniques de cinema experimental que trobareu recollides a l’apartat de documentació del següent enllaç amb el nom  Xcèntric. El cinema del CCCB. Entre altres, es menciona la tècnica del Stop-motion a través de la pixalació o el cut out i el found footage.

Què passa amb els vídeos?
Tots els vídeos rebuts són susceptibles d’integrar-se dins el web CCCB Educació, web Xcèntric, arxiu CCCB, web CCCB, Vimeo i comunicacions públiques de projectes CCCB. Els vídeos presentats a la convocatòria del 20 de febrer seran projectats en un acte públic de Kosmopolis. Els vídeos presentats a la convocatòria de juny, juntament amb els presentats a la convocatòria de febrer, passaran un procés de selecció i els finalistes s’exposaran en un acte de l’exposició Després de la fi del món.  S’avisarà a totes les escoles participants amb suficient antelació.

Si voleu consultar recursos educatius vinculats al fenomen del canvi climàtic, no us oblideu de consultar aquesta publicació del CCCB Educació.

Save

28a eacn: el resum

Primer hi ha l’expectativa, la il·lusió, la incertesa. La preparació d’allò que es pot preparar. Després, la intensitat de l’activitat acaba per generar una extranya relació amb el temps. Així que en un tres i no res ens trobem penjant el resum. De dijous a diumenge la quotidianeïtat de 16 alumnes i dos docents muta en forma d’eacn d’hivern. L’adn de l’experiència és una cadena d’aprenentatge i diversió, treball i conviure, rigor i afecte. Les imatges són eloqüents però no ho expliquen tot. Hem pensat el selfie. Entre reflexió i acció, hem buscat el sentit del fenòmen. De selfies, els alumnes n’han fet uns quants, individuals, per parelles o en grups, des del clixé més estereotipat a l’intent per desfer-se d’artificis. Però també han retallat i apegat per un auto-retrat en format collage, han transitat més per lo analògic en contacte amb una càmera polaroid o han conversat amb Lluc Mayol sobre el fanzine com a forma de compromís cultural i polític o com reivindicació d’una intimitat cada vegada més sobreexposada. No ha faltat el microfestival de vídeocreacions a partir d’un fragment musical, ni la gravació del procés creatiu, ni moment per introduir novetats com la visita guiada a càrrec de Juanjo, l’arqueòleg municipal de Xelva. Quan els pares arrepleguen els fills els fem una mostra d’allò que han viscut i treballat. I es queden bocabadats. Però és que nosaltres també.

Compartir el cinema

compartir-el-cinema

Molt lligat a la qüestió de la formació dels mestres, portem hui una proposta molt suggerent i de segur que de qualitat doncs ve organitzada per un col·lectiu referent per nosaltres com és A Bao A QuCinema en curs. Es tracta de la jornada Compartir el cinema en la qual es proposa reflexionar sobre la creació cinematogràfica des de l’interior, per endinsar-se en els processos, els diàlegs, els materials, els referents que hi ha darrere les pel·lícules. Obrirà la jornada Alain Bergala amb una conferència sobre filiacions cinematogràfiques en què ens descobrirà com d’importants han estat per alguns cineastes les pel·lícules que admiren, com impulsen la seua creació, com ressonen en les seues pel·lícules. A continuació algunes parelles de treball compartiran els seus processos de creació a partir de seqüències dels seus films i materials de treball: Mar Coll i Valentina Viso parlaran de la construcció del guió; Fernando Franco i Miguel Ángel Rebollo mostraran el procés de la concepció visual dels films (colors, espais, objectes…); Jonás Trueba i Francesco Carril  parlaran del treball de l’actor, el text i el personatge.

De vesprada, es veurà com algunes d’aquestes qüestions de la creació cinematogràfica es traslladen a l’àmbit pedagògic de la mà de Cinema en curs. Es reflexionarà sobre descobertes, desitjos i transformacions. Començarà amb una conferència d’Eulàlia Bosch i a continuació es farà conversa amb alumnes, docents i cineastes sobre Cinema en curs i sobre com la creació cinematogràfica esdevé motor d’aprenentatge i creixement, de confiança i obertura, de compromís amb el món i amb els altres.

Es pot descarregar el programa de la jornada. Places limitades a l’aforament de l’Auditori del CCCB. Inscripcions fins el 13 de març a:
http://bit.ly/inscripcions_compartirelcinema_2017

Cinema per bastir la igualtat

sufragistes

Sota el títol Bastim la igualtat, Escola Valenciana ha encetat la col·lecció Coeduquem, una iniciativa que recollirà produccions audiovisuals amb un marcat caràcter social per sensibilitzar la ciutadania sobre les relacions humanes en condicions d’explotació i la lluita per assolir drets i llibertats. Amb motiu de la commemoració del Dia Internacional de les Dones, ens conviden a la projecció de la pel·lícula Sufragistes, que tindrà lloc hui dilluns 6 de març a les 19.30 hores a l’Aragó Cinema (Avinguda del Port, 1, València). La iniciativa està organitzada per la CAPPEPV – Coordinadora d’Alumnes, Professorat, Pares i Mares per l’Ensenyament Públic en Valèncià, la Coordinadora pel Valencià Horta Nord i el Guaix – Coordinadora pel Valencià de l’Horta Sud. Escola Valenciana proposa als ajuntaments i als instituts incloure en els actes culturals de commemoració del Dia de les Dones la projecció de Sufragistes, (Sarah Gavron, 2015), a fi de rememorar la lluita de les dones per aconseguir el dret a vot en la Gran Bretanya de 1914. A més s’ofereix una guia didàctica per treballar a l’aula la importància d’aquest moment històric.

Per tal d’assistir cal que envieu un correu a cinema@fev.org

Mirem i fem cinema: resum

mirem-i-fem-17-a

Tan sols havíem demanat a l’organització de la MICE una sala diàfana amb la possbilitat de moure les cadires per disposar el grup en rogle. No esperàvem però trobar-nos amb la pantalla com element simbòlic, totèmic i central, que ens convocava precisament a pensar què fem amb ella. Així, puntuals a la cita, com cada any i ja en van quatre, divendres passat celebràrem una nova edició del Mirem i fem cinema · espai de trobada al voltant de l’educació audiovisual. I ens agrada molt treballar amb aquesta disposició, despullada d’artificis i amb la tele apagada, que possibilita l’encontre amb un altre per poder pensar junts.

Va ser curiosa la procedència més diversa que mai pel que fa a geografies i etapes educatives de les gairebé una trentena de mestres (s’hi afegirien al grup inicial de la imatge) que fan servir l’audiovisual o persones amb interés: de Barcelona a Alacant passant pel Baix Llobregat, Castellò, Alaquàs o València entre d’altres, i d’infantil a futurs doctorants passant per primària, eso, batxillerats i fins i tot formacions professionals vairades. De Barcelona precisament comptàrem amb l’afectuosa i compromesa presència del nostre company Francesc Deó, coordinador d’AulaMèdia. Afectuosa perquè des d’un primer va mostrar molt d’interés en participar-hi (no dubtaria en baixar una altra ocasió) i les seues aportacions sigueren un element clau en la dinamització del debat. Compromesa perquè des de fa 15 anys coordina a AulaMèdia un treball constant, ric i de vegades feixuc, no absent de debats interns de calat però sempre amb la mirada posada en contribuir a dibuixar un horitzó millor també des de l’anàlisis crítica dels mitjans i les propostes pràctiques el voltant de l’educació audiovisual.

mirem-i-fem-17-c

La introducció pot ser massa senzilla no acabava d’ubicar un gruix de presents que hi arribaven via l’oferta que va llançar el Cefire per certificar la presència com a curs, junt amb les ponències de dissabte de matí. De fet, de l’anterior Mirem i fem només repetíem només tres persones. I és aquesta una qüestió que ens remet a la dificultat que comporta aconseguir una continuïtat com a grup, un dels objectius inicials. I entusiasme no en va faltar. Disposats ara en grup menuts, les intervencions animoses eren estimulades per dues preguntes proposades: per què o per a què fem cinema a les escoles i, formació? quina formació hem de tenir els mestres i en mans de qui deixem la formació audiovisual dels nostres alumnes?

La primera qüestió ens va portar a llocs comuns que subratllen la importància i la necessitat de treballar l’audiovisual a les aules: les possibilitats d’inclusió, motivació, descobriment de noves competències en l’alumnat, la síntesi del seu llenguatge, l’acostament al cinema com a forma d’art i cultura, la transmissió de valors, les dinàmiques de treball que permet, l’educació de ciutadans crítics, potenciador de la creativitat… La segona ens situava al mig d’aquella dicotomia plantejada en anteriors ocasions: entre l’audiovisual com a assignatura consolidada, de recorregut i amb professorat format, i la formació audiovisual externalitzada en propostes possiblement interessants però fora dels centres i amb interessos propis. Hi havia un acord: cal recuperar l’espai propi en el currículum, cal l’assignatura en diversos cursos i no aquell contigut quasi residual, plàstic o tecnlògic, pendent de les ganes i l’interés del professorat de torn. Però, i l’administració? La trobàrem a faltar. Pot ser nosaltres badàrem en no avisar-la però, que queda d’aquell impuls inicial des del qual se’ns va convocar per posar en comú necessitats i suggeriments? Volem pensar que no ho tenen fàcil i mirarem de construir ponts. De fet es va a comentar al Mirem i fem que aniria bé emetre un comunicat per advertir de la situació en que està l’educació audiovisual a les etapes obligatòries i oferir-ne la nostra col·laboració, que de casa ja hem de vindre plorats, com algú va assenyalar oportunament. És qüestió de seguir el camí traçat per exemple al Manifest per l’educació en comunicació publicat a AulaMèdia el 2004, o més recentment per l’Associació de Periodistes de les Illes Balears amb la Proposta de formació en educació mediàtica (2016).

mirem-i-fem-17-b

I la Filmoteca, és externalització? Doncs no hauria de ser-ho perquè l’Ivac és una institució pública. Raquel Zapater dels servei d’arxiu i docuemntació de la filmo i que també acudeix puntual als encontres, es va alinear amb aquesta idea i va recordar la tasca didàctica que han posat en marxa. Els Cefires també hi juguen un paper però cal anar més enllà de la formació puntual de cursos al voltant de temàtiques concretes per armar una formació completa. I és que a la Universitat no li fa el pes en la pròpia formació dels mestres. O passa també que hi ha molta gent formada en cinema, audiovisuals, però no tenen les vies d’accés per a l’ensenyament en secundària. Si més no, apuntava Francesc Deó, la formació dels mestres en audiovisuals hauria de tenir quatre vessants: la tècnica, no aprendre només l’ús de determinades tecnologies sinó entendre les implicacions fins i tot ideològiques que comporten; expressiva, diadàctica i analítica. Però clar, s’hi imaginem a tots els alumnes de l’estat formats per ser ciutadans crítics també en la lectura de les imatges i els mitjans?

Evidentment amb trenta mestres raonant se superaren els limits de les dues qüestions formulades i n’aparegueren d’altres ben suggerents. Hi ha massa premis i poques mostres, va dir algú. Es fa molta producció, però, se sap llegir allò que es fa? Es poden trobar propostes de creació audiovisual que donen molt bon resultat sense haver de fer-ne un curt necessàriament. Tot açò de la formació del professorat s’haurà de veure com es porta a comarques. Aniria bé implementar quelcom semblant sl servei d’acompanyament i assessorament audiovisual per a docents d’Andalucia a través del seu Consejo Audiovisual. I si a les escoles tenim un Pla de foment de la lectura, perquè no hauríem de tenir el Pla de foment de l’audiovisual?

mirem-i-fem-17-d

Bé doncs, superada aquella síndrome de les primeres edicions (primeres jornades de, primera mostra de…) el treball és obert i les possibilitats múltiples. De moment nosaltres hi aportem el nostre gra de sorra amb aquest apunt i facilitant nous Mirem i fem. Vos esperem amb els vostres comentaris, suggeriments i les vostres iniciatives. Seguim!

Mirem i fem cinema

mirem-i-fem-17-a

Si la producció de subjectivitat és un component fort de la socialització, evidentment ha sigut regulada al llarg de la història pels centres de poder que defineixen el tipus d’inidividu necessari per conservar el sistema i conservar-se a si mateix.

Silvia Bleichmar

Per què fem cinema a les escoles i instituts? Mirem i fem cinema · espai de trobada al voltant de l’educació audiovisual.

Sambori-Mice: tres produccions de l’IES La Sènia

sambori_mice_17

Per una d’aquelles el mail de la companya Glòria Llàcer de l’IES La Sènia de Paiporta havia anat a parar literalment a la brossa. Ara recuperat, ens serveix per tancar les presentacions rebudes als Premis Audiovisuals Sambori-Mice d’aquesta 5a MICE. Gràcies a tots i totes que heu participat de la proposta.

València per a les amigues

A partir d’una activitat interdisciplinar. El departament de valencià i el de geografia i història vam decidir visitar el casc històric de la ciutat de València. Vam passejar pels carrers medievals de la nostra ciutat i hem observat in situ com han anat superposant-se les diferents civilitzacions: la romana, l’àrab i la cristiana.
Ens convertírem en turistes, férem fotos i després a classe un poc més de recerca per completar el projecte.

Els alumnes duien un plànol i unes  “preguntes-guia orientativa” (que es poden descarregar a  http://somlasenia.blogspot.com.es/search/label/1r%20BATXILLERAT) i al llarg de la passejada la professora Ester Montañana els feia indicacions i afegia informació. Cada grup d’alumnes va optar per fer un treball en diferents formats i enfocaments. Maria Escrich, Marta Hernando i Carla Molero van realitzar el documental València per a les amigues on fan un recorregut pel casc antic de  la ciutat de València partint de l’argument on una amiga explica a les altres quasi com una guia turística tot el que van veient. Aquest documental el van realitzar en el segon trimestre del curs 2015-2016.

L’edat mitjana i la poesia trobadoresca

L’Edat Mitjana, la literatura medieval poden ser poc atractives per als adolescents a priori i contar-los-ho pot ser un avorriment per tant el plantejament va ser: que ho investiguen! Aleshores l’alumnat de 1r de batxillerat del curs 2015-2016 es va posar a treballar, això sí, va ser necessari l’ús de l’aula d’informàtica i el projecte  es va dividir en quatre fases prèvies d’investigació:

- Estudiar alguns conceptes bàsics en els llibres de text com una introducció a la romanització, L’Edat Mitjana, el 9 d’octubre, la figura de Jaume I…
- La romanització l’hem estudiada en la pàgina LINGUAMON, dins de l’apartat Mapes predefinits, una pàgina quemalauradament ha caigut de la xarxa.
- En els llibres de text les escriptores són tractades de manera marginal per això en el bloc de Rosa Sanchis hem treballat una webquest sobre les trobairitzs.
- Finalment els alumnes han vist un video La crisis de Siria bien contada en 10 minutos y 15 mapas.És un vídeo interessant perquè es pot observar com els conflictes de hui es remonten segles enrere i com es pot explicar la història d’una manera senzilla i creativa i que ens serviria de referent per al treball audiovisual.

Després de fer molts esquemes i molts mapes el resultat és el documental, L’Edat mitjana i la poesia trobadoresca, un viatge històric i literari a aquesta època on les alumnes Rosa Collado, Maria Escrich, Ana Domingo i Rosa Segarra reivindiquen la importància de les trobairitzs unes dames lletrades i cultes de l’època medieval que al contrari que els seus coetanis varons van escriure un tipus de poesia menys convencional i molt més agosarada a l’hora de tractar el tema amorós.

Tal i com em reconeix l’alumnat han aprés i s’han divertit bona cosa. La idea inicial era penjar els vídeos al nostre bloc http://somlasenia.blogspot.com.es/search/label/1r%20BATXILLERAT per compartir-los però aquest curs quan ens va arribar la convocatòria dels Sambori MicE 2017 ens va semblar interessant poder compartir aquesta producció audiovisual.

Eiximenis, una història real

El currículum de tercer d’ESO inclou l’estudi dels principals escriptors medievals del nostre Segle d’Or de la Literatura. El documental Eiximenis, una història real realitzat pels alumnes Raul Caballero, Blanca Mallen, Quique Rubio, Raquel Tomás, Paula Zamora es va realitzar durant el curs 2015-2016 mentre cursaven 3r d’ESO.

Aquesta producció que emulant el gènere documental sorprén tant pel seu contingut com per l’ús simultani de diferents aplicacions informàtiques. El guió desenvolupa aspectes com l’obra d’ Eiximenis, la seua trajectòria vital i una contextualització històrica que contempla fets tan importants com el Cisma d’Occident o el Compromís de Casp. Ens expliquen què és l’Humanisme i a més s’inclou la narració d’alguns dels contes d’Eiximenis. Un treball que ha suposat unes fases prèvies de documentació i selecció de continguts a més de la recerca del material gràfic i la tria de la música.

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Alba Texas, immensa alegria

ventura-pons

Sembla mentida però fa ja quasi set anys que ens féiem ressó del tancament dels cinemes Albatros a València. Si en aquell moment vàrem qualificar de trist impacte la notícia, hui no podem dir menys que immensa alegria sobre la seua reobertura amb el nom d’AlbaTexas. I a més perquè el model de projecció i difusió aquell que a nosaltres sempre ens ha semblat el més idoni, versió original i subtitulat en valencià.

L’èxit dels cinemes Texas a Barcelona ha engrescat Ventura Pons que ha decidit portar la fórmula a València. La inauguració, anunciada ja com a festa grossa, tindrà lloc el proper 3 de març. ‘Els Albatros eren uns cinemes molt estimats i els AlbaTexas són molt esperats. I ho farem tot en valencià”, afirma el cineasta, que està immers en la recta final de les obres. ‘Hem reduït l’aforament un centenar de butaques, i ens hem quedat en gairebé 500 –afegeix–, perquè la gent puga veure les pel·lícules amb comoditat i hem instal·lat un nou sistema de projecció digital’.

Com les sales barcelonines, els AlbaTexas presentaran pel·lícules estrenades unes setmanes abans a un preu econòmic, 3 euros. ‘El Texas va de nassos, el projecte funciona molt bé. Vam obrir el setembre de 2014 i en menys d’un any la revista Europa Cinemas ja ens van premiar com el millor cinema de l’estat. La gent ve perquè l’hem fidelitzat’, subratlla el cineasta. Els cinemes s’inauguraran amb Sabates grosses, del mateix Pons. ‘És la més valenciana de les que he fet’ diu el director.

Vídeopèsols

Aquest certamen audiovisual està emmarcat en la 23a Pesolada a Caldes d’Estrac , amb la qual es convoca a creadors i creadores perquè realitzen obres en vídeo que tinguen com a element comú el pèsol i, al mateix temps, s’inspiren en la població i l’entorn de Caldes d’Estrac. Des de l’Àrea de Turisme de l’Ajuntament es vol continuar potenciant la visibilitat de la Pesolada , fer poble i donar-lo a conèixer, i promoure la interrelació de la gastronomia amb la creativitat audiovisual.

El concurs no està delimitat a cap àmbit territorial i, atenció, estableix una categoria per als joves talents, creadors i creadores de l’audiovisual, d’edats compreses entre els 14 als 17 anys, totes dues incloses, Premi Jove Pèsol de la floreta amb un regal valorat en 150 €. També hi ha la categoria general per creadors a partir de 18 anys, Premi General Pesolada, amb 750 € de premi i un premi del públic on no podran ser gaurdonades les obres guanyadores de les dues categories anteriors. Això sí, si voleu participar haureu d’afanyar perquè el termini de presentació finalitza el 21 de febrer de 2017.

De nou doncs la possibilitat de treballar sota un encàrreg determinat pot esdevindre una proposta suggerent per incoporar-lo al treball amb l’alumnat. O no penseu que els pèsols poden donar joc?

https://videopesols.cat/

Next Page →