Educació Mediàtica per a una societat crítica

jornades-aulamedia-17-a

Amb el títol Educació Mediàtica per a una societat crítica, AulaMèdia organitza del 3 al 6 de juliol de 2017, les onzenes Jornades d’Educació en Comunicació. Com cada any al finalitzar el curs, des d’AulaMèdia obrin un espai de reflexió i debat sobre com implementar l’Educació en Comunicació a les aules. Unes Jornades per l’intercanvi d’experiències de producció audiovisual i també per la reflexió sobre els continguts dels mitjans audiovisuals i la seua anàlisi. Un debat que, en aquesta ocasió, es vol que es centre sobre com l’Educació Mediàtica pot ser una eina per aconseguir un alumnat i una societat més crítica.

Com en les altres edicions, les persones inscrites a les Jornades d’Educació en Comunicació se’ls lliurarà diferents materials audiovisuals realitzats per AulaMèdia i la productora Kineina.

Dates: del 3 al 6 de juliol de 2017
Lloc: Sala d’Actes. Edifici Vagó. Recinte Escola Industrial
Horari: de 9.00 h a 14.00 h
Hores certificades: 20 hores
Matrícula:
· Matrícula reduïda: 40 € (per pagaments realitzats abans del 31 de maig)
· Matrícula: 50 € (per pagament realitzats a partir de l’1 de juny)
· Matrícula especial: 20 € (per a “protectors” i “protectores” d’AulaMèdia)
Material: es lliuraran a les persones inscrites 4 DVDs (material)

Si voleu rebre més informació de les Jornades empleneu aquest formulari: http://wp.me/P1sRBp-50

Cinema per venir, 5a edició

no-res

Cine por venir sorgeix fa cinc anys amb l’objectiu d’activar una comunitat d’agents, individuals i col·lectius, al voltant del cinema contemporani i la seua relació amb els processos socials. Cine por venir proposa en 2017 ser una versió processual de si mateix, amb unes jornades el focus de les quals està posat en Autories, col·lectius, comunitats i processos fílmics.

Es planteja per a aquestes jornades dos programes de projeccions: el primer al voltant de Col·lectius, comunitats i processos fílmics i el segon sobre L’altre en nosaltres. Autors contemporanis front de l’alteritat, a més de debats col·lectius i tallers de cineastes en relació a aquests dos eixos temàtics. En 2017 s’acompanya també un procés fílmic dinamitzat per Rubén Marín a un barri de València (Orriols) el resultat del qual serà projectat durant les jornades.

IMATGE
Programa 1: Col·lectius, comunitats i processos fílmics. De la mà de cineastes que treballen en projectes col·lectius, ens aproximem aquí a formes possibles d’inserció en comunitats a través de processos fílmics que transformen la pròpia noció d’autoria.

Del 25 de març al 6 de maig a l’IVAM

_ Dissabte, 25 de març 18:30 h. Saló d’Actes
Projecció de la pel·lícula [NO-RES] (2012), de Xavier Artigas
Contextualitza: Xavier Artigas i Pau Berga de Cine por venir.

_ Dissabte, 1 d’abril 18:30 h. Saló d’Actes
Projecció de les pel·lícules Agosto sin ti (2015), Gure Hormek (Les nostres parets) (2016), La chica de la luz (2016), de María Elorza i Maider Fernández Iriarte (Las Chicas de Pasaik) i Irudi mintzatuen hiztegi poetikoa (2013), codirigida  per Las chicas del Pasaik i Aitor Gametxo.
Contextualitzen: Maider Fernández Iriarte i Sonia Martínez de Cine por venir.

_ Dissabte, 8 d’abril 18:30 h. Saló d’Actes
Projecció de les pel·lícules Puta Mina, Proyecto Teleclub i La Rara Troupe (peces en procés), de Chus Domínguez (Laav_)
Contextualitzen: Chus Domínguez i Miguel Ángel Baixauli de Cine por venir

_ Domingo, 9 d’abril 18:30 h. IVAMlab
Trobada amb el Director Chus Domínguez i Belén Solá, Directora del Departament d’Educació i Acció Cultural del MUSAC.
Trobada entorn les diferents posicions sobre comunitats, col·lectius i processos fílmics.
Contextualitza: Miguel Ángel Baixauli de Cine por venir

_ Dissabte, 6 de maig 18:30 h. Saló d’Actes
Projecció de la pel·lícula Proceso Orriols Convive (2017) de Rubén Marín i Cine por venir.
Contextualitzen: Rubén Marín i Pau Berga de Cine por venir.

_ Dijous, 8 de juny 16:30-20:30 h. IVAMlab
Taller /Trobada amb el Director Andrés Duque
Andrés Duque parlarà del cicle recentment projectat en la Filmoteca, El otro en nosotros, a partir de la seua experiència filmant al pianista rus Oleg Karavaichuk, protagonista d’Oleg y las raras artes. Tractarà, a partir d’aquest procés, sobre les eines del cinema documental de creació per a dialogar i confluir amb l’art i amb l’alteritat. Ens imaginem una sessió que partisca d’Oleg i derive en el retrat, en la relació i diàlegs entre arts, en les escoltes, els ritmes, el intempestiu, i clar en les funcions de l’art?
Inscripcions: 10 € públic general. Gratuït per a Amics de l’IVAM
Inscripcions a través de: actividades@ivam.es
Contextualitza: Sonia Martínez de Cine por venir.

Programa 2: L’altre en nosaltres. Autors contemporanis enfront de la alteritat.
Del 17 de maig al 7 de juny a Las Naves i La Filmoteca
Projeccions de Chantal Akerman, Pilar Monsell, Oliver Laxe, Juanjo Giménez i Andrés Duque. Amb la presència de Pilar Monsell, Juanjo Giménez i Andrés Duque.
En un temps en què als conflictes identitaris, civilitzatoris i racials tornen a emergir amb renovada força, es proposa un mini-cicle de pel·lícules que aborden la mirada a l’altre i als altres com una forma de trobar-los en nosaltres mateixos.

ACCIÓ
Tallers dinamitzats per autors amb unes mirades i pràctiques diverses i complementàries

_ 10 i 11 d’abril. Las Naves, de 16.30 a 20.30h.
Estrategias colectivas de autorepresentación. Retomando el cin com un arte compartido, per Chus Domínguez.

_ 18 i 19 de maig. Las Naves, de 16.30 a 19.30h
Archivo polimorfo, per Pilar Monsell

_ 8 de juny. IVAM, de 16.30 a 20.30h
Un encuentro raro amb Andrés Duque

PARAULA
Trobades amb un format híbrid entre debat i taula de treball. Es realitzaran diferents convocatòries, la primera el 9 d’abril a l’IVAM dinamitzada per Belén Sola i Chus Domínguez al voltant de ‘comunitats, col·lectius i processos fílmics’.

A partir del primer bloc de projeccions i activitats s’articularà, atenent als processos, persones i comunitats convocades, el contingut de les següents sessions sota el marc conceptual de Públics per venir II. Aquestes trobades es desenvoluparan a La Posta i Las Naves.

Mirem i fem cinema: resum

mirem-i-fem-17-a

Tan sols havíem demanat a l’organització de la MICE una sala diàfana amb la possbilitat de moure les cadires per disposar el grup en rogle. No esperàvem però trobar-nos amb la pantalla com element simbòlic, totèmic i central, que ens convocava precisament a pensar què fem amb ella. Així, puntuals a la cita, com cada any i ja en van quatre, divendres passat celebràrem una nova edició del Mirem i fem cinema · espai de trobada al voltant de l’educació audiovisual. I ens agrada molt treballar amb aquesta disposició, despullada d’artificis i amb la tele apagada, que possibilita l’encontre amb un altre per poder pensar junts.

Va ser curiosa la procedència més diversa que mai pel que fa a geografies i etapes educatives de les gairebé una trentena de mestres (s’hi afegirien al grup inicial de la imatge) que fan servir l’audiovisual o persones amb interés: de Barcelona a Alacant passant pel Baix Llobregat, Castellò, Alaquàs o València entre d’altres, i d’infantil a futurs doctorants passant per primària, eso, batxillerats i fins i tot formacions professionals vairades. De Barcelona precisament comptàrem amb l’afectuosa i compromesa presència del nostre company Francesc Deó, coordinador d’AulaMèdia. Afectuosa perquè des d’un primer va mostrar molt d’interés en participar-hi (no dubtaria en baixar una altra ocasió) i les seues aportacions sigueren un element clau en la dinamització del debat. Compromesa perquè des de fa 15 anys coordina a AulaMèdia un treball constant, ric i de vegades feixuc, no absent de debats interns de calat però sempre amb la mirada posada en contribuir a dibuixar un horitzó millor també des de l’anàlisis crítica dels mitjans i les propostes pràctiques el voltant de l’educació audiovisual.

mirem-i-fem-17-c

La introducció pot ser massa senzilla no acabava d’ubicar un gruix de presents que hi arribaven via l’oferta que va llançar el Cefire per certificar la presència com a curs, junt amb les ponències de dissabte de matí. De fet, de l’anterior Mirem i fem només repetíem només tres persones. I és aquesta una qüestió que ens remet a la dificultat que comporta aconseguir una continuïtat com a grup, un dels objectius inicials. I entusiasme no en va faltar. Disposats ara en grup menuts, les intervencions animoses eren estimulades per dues preguntes proposades: per què o per a què fem cinema a les escoles i, formació? quina formació hem de tenir els mestres i en mans de qui deixem la formació audiovisual dels nostres alumnes?

La primera qüestió ens va portar a llocs comuns que subratllen la importància i la necessitat de treballar l’audiovisual a les aules: les possibilitats d’inclusió, motivació, descobriment de noves competències en l’alumnat, la síntesi del seu llenguatge, l’acostament al cinema com a forma d’art i cultura, la transmissió de valors, les dinàmiques de treball que permet, l’educació de ciutadans crítics, potenciador de la creativitat… La segona ens situava al mig d’aquella dicotomia plantejada en anteriors ocasions: entre l’audiovisual com a assignatura consolidada, de recorregut i amb professorat format, i la formació audiovisual externalitzada en propostes possiblement interessants però fora dels centres i amb interessos propis. Hi havia un acord: cal recuperar l’espai propi en el currículum, cal l’assignatura en diversos cursos i no aquell contigut quasi residual, plàstic o tecnlògic, pendent de les ganes i l’interés del professorat de torn. Però, i l’administració? La trobàrem a faltar. Pot ser nosaltres badàrem en no avisar-la però, que queda d’aquell impuls inicial des del qual se’ns va convocar per posar en comú necessitats i suggeriments? Volem pensar que no ho tenen fàcil i mirarem de construir ponts. De fet es va a comentar al Mirem i fem que aniria bé emetre un comunicat per advertir de la situació en que està l’educació audiovisual a les etapes obligatòries i oferir-ne la nostra col·laboració, que de casa ja hem de vindre plorats, com algú va assenyalar oportunament. És qüestió de seguir el camí traçat per exemple al Manifest per l’educació en comunicació publicat a AulaMèdia el 2004, o més recentment per l’Associació de Periodistes de les Illes Balears amb la Proposta de formació en educació mediàtica (2016).

mirem-i-fem-17-b

I la Filmoteca, és externalització? Doncs no hauria de ser-ho perquè l’Ivac és una institució pública. Raquel Zapater dels servei d’arxiu i docuemntació de la filmo i que també acudeix puntual als encontres, es va alinear amb aquesta idea i va recordar la tasca didàctica que han posat en marxa. Els Cefires també hi juguen un paper però cal anar més enllà de la formació puntual de cursos al voltant de temàtiques concretes per armar una formació completa. I és que a la Universitat no li fa el pes en la pròpia formació dels mestres. O passa també que hi ha molta gent formada en cinema, audiovisuals, però no tenen les vies d’accés per a l’ensenyament en secundària. Si més no, apuntava Francesc Deó, la formació dels mestres en audiovisuals hauria de tenir quatre vessants: la tècnica, no aprendre només l’ús de determinades tecnologies sinó entendre les implicacions fins i tot ideològiques que comporten; expressiva, diadàctica i analítica. Però clar, s’hi imaginem a tots els alumnes de l’estat formats per ser ciutadans crítics també en la lectura de les imatges i els mitjans?

Evidentment amb trenta mestres raonant se superaren els limits de les dues qüestions formulades i n’aparegueren d’altres ben suggerents. Hi ha massa premis i poques mostres, va dir algú. Es fa molta producció, però, se sap llegir allò que es fa? Es poden trobar propostes de creació audiovisual que donen molt bon resultat sense haver de fer-ne un curt necessàriament. Tot açò de la formació del professorat s’haurà de veure com es porta a comarques. Aniria bé implementar quelcom semblant sl servei d’acompanyament i assessorament audiovisual per a docents d’Andalucia a través del seu Consejo Audiovisual. I si a les escoles tenim un Pla de foment de la lectura, perquè no hauríem de tenir el Pla de foment de l’audiovisual?

mirem-i-fem-17-d

Bé doncs, superada aquella síndrome de les primeres edicions (primeres jornades de, primera mostra de…) el treball és obert i les possibilitats múltiples. De moment nosaltres hi aportem el nostre gra de sorra amb aquest apunt i facilitant nous Mirem i fem. Vos esperem amb els vostres comentaris, suggeriments i les vostres iniciatives. Seguim!

Com es poden fer fotos amb una llauna?

fotolateras-vaixell

No és la primera vegada que portem el treball tan suggerent en temps que corren de les fotolateras. El motiu d’ara és que ofereixen un nou taller a la UJI de Castelló on a més de conéixer la tècnica, es poroposa anar més enllà per pensar junts a partir d’una altra manera de veure i acostar-se a l’objecte. Aprendre a fer fotos dins d’una llauna tornant al principi de la fotografia. Es tracta d’una visió general del fenomen de la formació de la imatge dins d’una cambra fosca, la seua història i desenvolupament i una part pràctica en què construirem la pròpia càmera estenopeica a partir d’una llauna metàl·lica i mitjançant exercicis i dinàmiques s’arribarà a dominar aquesta tècnica fotogràfica

Els objectius del taller són:

Conèixer el fenomen de la formació de la imatge dins d’una llauna.
Entendre el desenvolupament tecnològic que desemboca en la tecnologia actual.
Recorregut a través de la història.
Assaborir el pas del temps a través d’exposicions llargues en contraposició a la immediatesa del tret fotogràfic.
Treballar el moment previ a la foto: estudiar l’enquadrament.
Transmetre el valor de la ‘peça única’.
Tornar a la tècnica del revelatge fotogràfic amb químics.
Reciclatge de productes: donar importància a l’ús d’una llauna com a càmera de fotos.

I si voleu conéixer amb més detall les dates, el programa i com fer la inscripció aneu al següent enllaç.

Leafhopper Project, classe magistral

leafhopper-project

El proper divendres 27 de gener a les 10.00 h. els fotògrafs David Simon i Blanca Galindo, Leafhopper Project, hi seran a l’espai d’art fotogràfic. Amb els seus documentals i projectes personals, han aconseguit situar-se al món de l’art i la fotografia professional tant a l’estat espanyol com al continent asiàtic.

Amb aquesta classe magistral, espai d’art fotogràfic busca apropar als seus estudiants a la feina professional. Mostrar-els reptes i dificultats de l’execució d’un projecte documental. D’aquesta manera David Simón Martret i Blanca Galindo Mendez exposaran que ‘compartir es converteix en una fórmula d’estalvi, de redistribució, d’exploració i explotació intel·ligent i sostenible de recursos, materials, relacions i coneixements. En aquesta trobada, Leafhopper Project també analitzarà el procés d’elaboració d’un projecte personal, la seva conceptualització, xarxa de contactes, plantejament visual en coherència amb el tema tractat, i finalment, les estratègies de difusió i promoció. La parella de fotògrafs compartirà amb els assistents alguns dels seus treballs, així com altres projectes que encara es troben en progrés.

Voleu saber-ne més de Leafhopper Project? divendres 27 de gener a les 10.00 h. a l’espai d’art fotogràfic (C/ Torn de l’Hospital, 19 baix. València). L’entrada és gratuïta però l’aforament limitat.

Save

Save

Tallers de Fotografia a l’Espai de Creació Jove de Quart de Poblet

fotografia-digital

Hi ha espais que generen propostes amb l’objectiu ben lloable de fer accesible la formació també per als joves. És el cas de l’Espai de Creació Jove de Quart de Poblet. Ara per a novembre han ideat aquestos dos tallers d’iniciació a la fotografia digital.

Iniciació a la fotografia digital
Divendres 11 a les 19.00 h., dissabte 12 a les 10.00 h. i diumenge 13 A les 10.00 h.
Taller de 6 hores de durada que serveix com a introducció al món de la fotografia digital i de les càmeres réflex digitals. Aprèn a treure-li el màxim partit possible a la teua càmera de fotos.
Impartit per Héctor Juan.
Preu: 10€
Participants: 8 mínim.

Iniciació al retoc fotogràfic amb programari lliure
De dilluns 21 al dijous 24 de novembre, a les 18.00 h.

Taller de 10 hores de durada que serveix com a introducció al programari lliure orientat al món de la fotografia digital. Coneixerem els diferents programes disponibles i com traure’ls el rendiment més gran possible a l’hora de treballar amb les nostres càmeres digitals.

Preu: 25€
Participants: 10 alumnes mínim. Cada alumne ha de portar el seu propi ordinador. En cas de no tindre posseu’vos en contacte amb nosaltres , i veurem si podem trobar una alternativa.
Impartit per Openxarxes.

Els participants poden apuntar-se a tots dos tallers d’una vegada i pagar 30€, estalviant 5€.

Inscripcions, ací

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

I tu, ets de llapis o de meló?

com_ensenyar

Ensenyar no és tant donar respostes com ensenyar a fer-se preguntes. Siga com siga, a les properes Jornades d’estiu d’Akoe escola de mestres tindrem l’oportunitat de trobar algunes respostes, fer altres tantes preguntes i compartir unes dates per pensar com ha d’ensenyar ara l’escola. Per aprendre cal estimular el desig, el mos a la vida, l’apropiament de l’objecte i poder pensar-lo simbòlicament quan ens falta. Altre assumpte són les derives de caràcter i aquell que mossega perquè no pot sostenir-se en determinats contextos com un aula. Però també ací haurem d’introduir l’interrogant per pensar com els hem d’ensenyar, si més no per reaprendre a mossegar. Després del mos ja vindrà el relat, el traç, les hipòtesi, les preguntes intel·ligents, l’afecte… I com que triar no deixa de ser saber renunciar, ací va lo nostra pregunta intel·ligent:
tu ets de llapis o de meló?

Taller de Cine per venir

taller_accio_16

En el marc de les activitats Transforma de la Regidoria de Joventut, el col·lectiu Cine per venir proposa un taller pràctic orientat a qualsevol persona interessada en trobar-se amb altres des d’una perspectiva de col·laboració, discussió i intercanvi mutu. Consta de sessions pràctiques en què es desenvoluparan col·lectivament un o més documents fílmics relacionats amb el propi procés del taller, així com pràctiques de contextualització a partir de les referències audiovisuals de les pròpies persones participants. A la darrera d’aquestes sessions es presentarà l’obra o obres resultants a un públic més ampli. Durant el taller es visionaran els materials que es produisquen per tal de debatre.

L’activitat, amb 15 places, està adreçada a joves d’entre 18 i 35 anys i tindrà lloc esl dies 4, 5, 7, 8, 11, 12 i 15 de juliol de 2016 en horari de 17.00 a 20.00 h. El lloc de treball serà a les aules de l’edifici de Joventut, (C/ Campoamor, 91, 46022 València). El preu, 10 €, resulta més que accesible i ja es pot partir formalitzar la inscripció on-line.

http://www.juventud-valencia.es/guia-actividades.php?id=244

Mirar i educar críticament: participació amb comunicacions

objectiu

Aquest estiu la revista digital AulaMèdia · Educació en Comunicació organitza entre el 4 i el 7 de juliol de 2016 una nova edició de les Jornades d’Educació
en Comunicació sota el títol Mirar i educar críticament (Col·legi de Periodistes de Catalunya. Rambla de Catalunya, 10, principal. Barcelona). Si voleu presentar alguna comunicació a les jornades d’enguany primerament heu d’emplenar el formulari en el següent enllaç  http://www.aulamedia.org/2016/comunicacions/ El plaç finalitza 23 de març i els temes de les comunicacions han d’estar lligats a:

· Educació en Comunicació Audiovisual en general
· Producció audiovisual escolar
· Anàlisi crítica de continguts mediàtics (informatius, publicitat, sèries…)
· Utilització didàctica dels mitjans audiovisuals

A partir d’ací i en unes setmanes es comunicarà si les propostes de comunicació estan acceptades o no.

Trobada d’educació audiovisual

mesquita

El passat dimecres 10 de febrer tingué lloc a València un fet que va moure sustancialment els paràmetres de la nostra relació amb l’administració educativa. Per primera vegada, un grup nombrós de professorat per l’audiovisual d’aquest país vàrem estar convidats per la Conselleria d’educació a participar d’una trobada per posar en comú els nostres interessos i necessitats així com començar a pensar plegats com poder articular una educació per l’audiovisual. La sessió, intensa, va girar al voltant de quatre preguntes treballades en grups xicotets primer i posades en comú posteriorment en grup gran. A partir de tot allò comentat s’ha generat un document que arreplega les aportacions fetes als grups. El document és el primer intent de sistematitzar la informació i per tal de millorar-lo es poden continuar aportant aclariments.

Tota aquesta informació ens vindrà molt bé per, tal i com vàrem explicar, donar-li continuïtat a la sessió d’aquest divendres al Mirem i fem cinema: espai d’intercanvi del professorat per l’audiovisual (18.00 h. al MuVIM). Vos la deixem ací en estat inicial, si voleu fer-nos aportacions no dubteu en escriure’ns a 400colps[at]escolagavina.cat i animeu-vos a participar al Mirem i fem.

1. Per què treballar els llenguatges audiovisuals en l’educació?

_ El món actual és audiovisual.
_ És motivador per a l’alumnat potenciar la seua creativitat, cooperació i expressió.
_ És el llenguatge en què es mouen en la vida quotidiana i que els aplega millor perquè està molt present socialment.
_ Afavoreix eixir fora de l’aula.
_ L’audiovisual els ajuda a comprendre el món i a actuar sobre ell.
_ Dóna per treballar totes les àrees però cal començar des del principi de l’escolaritat i ajudar-los a decodificar la informació.
_ És interdisciplinari i ha d’estar dins de la programació.
_ En primària és necessari l’aprenentatge de la lectura i escriptura d’imatges.

2. Com heu desenvolupat als vostres centres l’educació audiovisual?

_ Al principi del teatre es passà al vídeo. Actualment fan un projecte global on treballen totes les matèries, ja que no porten llibres. Aquest es concreta en un informatiu local on prèviament s’ha fet un estudi d’anuncis i que els ha fet implicar-se socialment i treballar la intel·ligència emocional i els valors.
_ A partir de Jornades culturals, es varen editar lip-dubs, flashmob i vídeos musicals.
_ Fora d’horari escolar es va encetar un cine-forum.
_ Es centralitza en el blog LLIMA el treball de ràdio, teatre, cinema i premsa. Es munten tallers amb alumnat de diferents batxillers no sols l’artístic.
_ Des de l’assignatura de llengua, es fan booktrailers o guions.
_ A partir de la realitat del centre multicultural es fa un guió i entre tots creen la pel·lícula musical.
_ Es fan curtmetratges per treballar la música.
_ Es treballa en col·laboració i es té suport de pares i mares.
_ S’oferta com a extraescolar, treballant la creativitat, la cultura i l’ert.
_ En primària, fora del currículum o en educació artística.
_ En secundària, a través d’assignatures optatives com EPV.
_ Cal tenir un espai específic per treballar la cultura audiovisual: fotografia, televisió, cinema, publicitat, vídeo-art…

3. Com coordinaries: creació, formació del professorat, potenciació del plurilingüisme, valors, visualització dels treballs, per crear una línia de treball conjunta.

_ Interessar al professorat en el potencial del treball audiovisual perquè ara està angoixat pel currículum a més d’insegur. Implicar a tot el centre o almenys a un grup i també a les famílies.
_ Caldria caviar el currículum perquè l’educació audiovisual s’incloguera en el PEC. Fer un projecte interdisciplinari.
_ Respecte a la formació del professorat caldria:
_ Tindre un assessor dinamitzador des de Cefire als centres.
_ Modalitats de formació entre professorat: Professor/a en actiu quedara alliberat per unes hores o jornades i es poguera desplaçar als centres que li ho sol·licitaren per impartir una formació més pràctica de com portar endavant determinades accions.
_ Poder anar durant un dia, una setmana, com a docent observadora a un altre centre per vore com treballa determinat aspecte un professor o un centre en global.
_ Formació Professional i Universitat: potenciar i articular xarxes de col·laboració i formació des de la Formació Professional en l’àmbit audiovisual cap a la formació secundària, sobretot l’obligatòria. Si ho deixem per a una assignatura en batxillerat, s’ho perdrà molta població que no hi arriba a estos nivells. Seria molt interessant que alumnes dels estudis d’Imatge i So, i també de la carrera de Comunicació Audiovisual pogueren impartir formació a alumnat de secundària. Hi hauria la motivació extra que es tracta d’iguals (alumnes), i que a més a més connectaran més per la proximitat d’edat a tots els nivells educatius. S’utilitzaria ací la metodologia d’Aprenentatge-servei.
_ Formar als equips directius per conscienciar-los del valor de la cultura audiovisual i de com potenciar-la i dinamitza-la als seus centres.
_ Un canvi de metodologia del professorat.
_ Treballar amb una productora que formara al professorat.
_ Caldria que començara en la Facultat de Magisteri.
_ Un assessor professional que, a banda de plantejar els continguts específics de l’àrea que dominen, aportaren supòsits pràctics d’aplicació a les aules dels diferents nivells. I que formara tant en aspectes tècnics, com també en els artístics: ensenyar-nos al professorat a descobrir la bellesa audiovisual, per a poder “desvetllar” aquesta bellesa artística (visual, sonora, expressiva…) al nostre alumnat. Si tenim una preparació més global també els podem anar formant a ells i elles perquè siguen autònoms i arriben a fer creacions per ells mateixos, en àmbits no necessàriament acadèmics.
_ L’educació audiovisual s’hauria d’oferir des de principi i apreciar el seu poder engrescador per tot tipus d’alumnat com potenciador del plurilingüisme i els valors.
_ Visualització: utilitzar tots els mitjans, MICE, You Tube, Cinema Jove, premis, blogs, DVD pels pares i mares, webs, estrenes amb photocall, jornades per treballar en xarxa…
_ Caldria treballar tant el resultat com el procés, fer més reflexió.
_ Crèdit comú audiovisual que es cursaria a final de cada cicle es podrien traçar com uns eixos temàtics que estarien a la base dels projectes audiovisuals, i treballarien els valors. Per exemple: igualtat entre dones i homes, inclusió social, els habitants del món (altres cultures, països, continents, …), educació per a la pau i la convivència, solidaritat i cooperació, ciutadans: drets i deures – herència històrica, cultural, social i econòmica, el món dels esports, l’univers, el canvi climàtic, ecologia per a la vida, eres el que menges…
_ Quant al plurilingüisme, independentment de la llengua en la qual es vehicule l’educació audiovisual té la versatilitat i la riquesa de poder combinar llenguatges verbals i no verbals. Així un mateix projecte es pot doblar a diverses llengües -inclosa la de signes o les indicacions per a invidents- i subtitular a quantes llengües es vulga o es puga (perquè tenim una riquesa multicultural que ens permetria fer-ho i fer arribar les nostres creacions arreu del món sencer!).

4. Com es pot potenciar l’educació audiovisual des de la Conselleria?

_ Tindre un assessor dinamitzador des de Cefire als centres.
_ Un assessor professional de productores qualificades en educació audiovisual, pagades per la Conselleria mitjançant convocatòries d’innovació…
_ Autoformació on-line mitjançant una aula virtual.
_ Facilitar formació i projectes dins de l’escola que involucre a gran part del professorat.
_ En secundària: ampliar l’espai d’optatives per a treballar continguts i projectes audiovisuals.
_ Treballar l’audiovisual de manera transversal i per projectes en el que participaren diferents àmbits i àrees.
_ Caviar el currículum per a que l’educació audiovisual s’incloguera en el PEC i tinguera un temps i un espai propi.
_ Possibilitat d’un crèdit de síntesi, que podria estar a final de cada cicle. Al cas de secundària podria ser 2n i 4t d’ESO, que com ja he dit més amunt, ens asseguraria que tota la població queda coberta –també comptant que a Primària s’hauria fet en fi de cicle o similar- . Fer-ho a nivell de centre també estaria molt bé, però dependrà de les dimensions del mateix. Després ja quedaria l’assignatura de batxillerat de Comunicació Audiovisual, on ja arribarien amb gran formació i experiència.
_ Aquest marc perquè siga possible en hores, dotació, etc, l’ha de donar la Llei al primer nivell de concreció. Aleshores, no quedarà més remei que aplicar-ho a la resta de nivells de concreció del currículum.
_ N’hi ha mancança de materials: càmeres, micros, ordinadors, etc. moltes vegades el professorat utilitza els seus propis recursos.
_ Flexibilitat horària i d’espais als centres.
_ Trobades i espais d’intercanvis d’experiències amb regularitat per compartir bones pràctiques amb companys i companyes que les han realitzat i els han funcionat, que han tingut èxit en un projecte determinat, que treballen bé, que han aconseguit muntar una ràdio, una televisió al seu centre … Aquesta gent ha de mostrar de primera mà com ho han fet a la resta de companys d’altres llocs, però pot ser en un àmbit formatiu més pròxim i concret com el mateix centre.
_ Avaluació per rúbriques, i en que, per als projectes, Itaca ens oferisca plantilles adequades per poder introduir indicadors d’avaluació consensuats per l’equip docent que du a terme el projecte, o també, amb l’alumnat avaluar les competències claus. Que després puga emetre un informe. Ens cal formació sobre com coordinar un informe global i consensuat del projecte acord amb el CC, i un software que ens permetera introduir totes les variables, marcadors, etc i que poguera fer un informe qualitatiu de forma més sistemàtica.
_ Utilitzar a la filmoteca en Valencià.
_ Programari lliure per editar.
_ Crear un canal oficial i un servidor on-line.
_ Potenciar les estructures que ja estan: MICE, Cinema Jove etc.
_ Suport institucional.

Next Page →