Premis Tirant de mice: palmarés

tirant_14

Resulta increïble com de ràpid passa el temps doncs estem a punt de fer una setmana des que s’entregaren els Premis Tirant de MICE 2014. Una de les iniciatives tan positives que implica la MICE és haver donat cabuda a la celebració dels Premis Tirant de l’audiovisual valencià a les produccions escolars. La crisi com a excusa per a la malaintenció política ha arrasat amb certamens com els Tirant i la MICE ha esdevingut refugi i trobada. En aquesta edició participaren un total de 32 curtmetratges realitzats a escoles i instituts que es varen poder veure el divendres 21 a la sala Tívoli de Burjassot. Ací teniu la relació de guardonats; enhorabona a tots!

PRIMÀRIA

Premi Ajuntament de Burjassot
L’escola dels animals, del CEIP Serrano Suñer, de Castelló (Plana Alta).

Premi del Públic
Natzaret Z, del Centre de Menors l’Arca, del barri de Natzaret de València (l’Horta).

Premi Cuadernos de Pedagogia
Nàufrags, del CEIP Àngel Esteban, de Benicarló (Baix Maestrat).

Premi Escola Valenciana a la Millor Producció en Valencià
Un barri de cine, un col.le de pel.lícula, del CEIP Santa Teresa, de València (l’Horta).

Premi Tirant de MICE 2014 de Primària
La porta, del CEIP Heretats, de l’Alcùdia (Ribera Alta).

SECUNDÀRIA

Premi Ajuntament de Burjassot
Videoclip, de l’IES Arabista Ribera, de Carcaixent (Ribera Alta).

Premi del Públic
Vidas en tarros de cristal, de l’IES la Serrania, de Xelva (Serrans).

Premi Cuadernos de Pedagogia
Vint-i-tres d’abril, del IES Doctor Faustí Barberà, d’Alaquàs (l’Horta).

Premi Escola Valenciana a la Millor Producció en Valencià
Com ser Xavi Castillo, de l’Escola Gavina, de Picanya (l’Horta Oest).

Premi Tirant de MICE 2014 de Secundària
Mi dulce desconocida, de l’IES l’Estació, d’Ontinyent, (Vall d’Albaida).

Tirant de Mice: “Com ser Xavi Castillo”

tirant_de_mice

L’eacn és l’escola d’activitats culturals a la naturalesa d’escolagavina. Es tracta d’una activitat extraescolar que es porta a terme dues vegades a l’any en les respectives edicions d’hivern i estiu. Totes dues tenen una estructura similar i l’estiu de 2012, vint alumnes de primer a quart d’eso tingueren l’oportunitat de fer un acostament a la realització cinematogràfica des d’una vesant teòrico-pràctica en un entorn privilegiat com és la capital de la comarca dels Serrans. La setmana estigué farcida d’activitats d’alt interés com pràctiques de rodatge, la visita de dos convidats d’excepció (el propi Xavi Castillo i el jove realitzador i grafiter Monigote), un taller de lightpaiting, un microconcurs de vídeocreacions i, com no, les intenses excursions que fan gaudir l’alumnat del territori i la natura. Convivència, treball i diversió sostenen un projecte molt particular que en aquest febrer acaba d’arribar a la seua 22a edició.

com_ser_xavi_castillo

A diferència de l’edició dhivern que consta de tres dies i té una caràcter més experimental, l’edició d’estiu són sis dies i bona part del gruix del treball està dedicat al rodatge d’un curtmetratge. I fa dos estius, aquest curt va ser “Com ser Xavi Castillo”, una lliure i suggernt adapatció de Francesc Raga, un dels tres mestres responsables de l’activitat junt a Sònia Real i Jordi Orts. Per les peculiars característiques del projecte (no tenim per exemple el temps d’una assignatura) assumim que algunes de les parts importants del procés de creació i realització no són portades a terme per l’alumnat, per exemple el guió o l’edició. Al llarg dels onze anys que portem d’eacn, hem provat diverses fòrmules per resoldre aquesta qüestió. Però tenim certes limitacions i ara per ara allò que és funciona és arribar a Xelva amb una guió, si més no, ben tancat. Quan podem, encara els alumnes fan revisions, aportacions i ajustos. Aquesta qüestió, que en altres moments ens pot haver generat més contrarietat, ocupa ara un segon pla doncs per damunt de tot posem en valor les diferents guanys pedagògics i de relació que ens aporta aquesta experiència de cine.

com_ser_01

Així, l’alumnat degudament coordinat i organitzat, coneix de marea molt ajustada, les dinàmiques de treball d’un rodatge. La possibilitat d’assumir diverses funcions facilita l’alumnat experimentar aspectes com el saber esperar, el valor del treball en equip, la gestió dels temps, la comunicació, la intensitat del treball, la capacitat de lideratge… D’altra banda, el professorat (si ens és vàlida aquesta distinció professor/alumne en una experiència en que tots aprenem i ensenyem), sempre intenta estar ben atent i capbusat en el programa formatiu i l’acompliment d’aquelles activitats previstes. Supervisar l’aconseguiment del timing marcat, l’obtenció de bon material de gravació, la motivació dels participants en les propostes, la presentació i atenció dels col·laboradors convidats, l’acompanyament crític en els visionats… són alguns dels objectius presents. Tot en un marc de treball dinàmic i orgànic, educació expandida o edupunk, que pot arribar a percebre’s com a àcrata en algun moment donat però clarament delimitat per dues premises obligades: exigència + afecte.

com_ser_02

“Com ser Xavi Castillo” (Neus Garcia i equip eacn · estiu ’12) és  una adaptació lliure de “Com ser John Malkovich” (Spike Jonze, 1999). Arnau, estudiant talentós però sense gaire èxit i de caràcter introvertit. No acaba de trobar consol en la seua nòvia xarraire. Aclaparat per la seua desmotivació busca la solució en Arcàdia, un particular centre d’alt rendiment. Mentres busca l’aula on iniciar el seu procés de recuperació, dóna amb un passadís secret que, després de provar submergir-se dins d’ell, s’adona que porta directament a la ment de Xavi Castillo i la quiotidionitat del seu dia a dia per uns moments. Després d’una estona Arnau és expulsat  misteriosament de la ment de l’actor a un tram de la CV-35. A partir d’ací, junt a una nova companya d’estudi amb la qual troba noves complicitats, descobreix les possibilitats de negoci d’una intensa experiència que amb estanys efectes el portarà a enfrentar-se al seu propi conflicte intern.

eacn
escolagavina

Tirant de mice: “L’escola dels animals”

tirant_de_mice

L’experiència que es presenta a continuació, s’ha dut a terme en el col·legi públic Serrano Súñer de Castelló, durant l’any 2012,  en concret a l’aula de 5 anys valencià, on hi ha un total de 20 alumnes/as, tres dels quals són d’ètnia gitana, cinc alumnes immigrants, i cinc alumnes amb necessitats educatives especials de suport educatiu (n.e.e.s.e.) que reben ajuda del mestre de Pedagogia Terapèutica i del logopeda del centre (un alumne amb trets autistes, un altre amb trastorn específic del llenguatge, un altre amb problemes d’audició i llenguatge, una altra amb distròfia muscular, i una altra amb certes dificultats cognitives.

animals01

Aquesta pel·lícula parteix de la iniciativa de l’alumnat de 5 anys, quan s’estava realitzant en el 3r trimestre del curs escolar 2011/12, la unitat didàctica “Els mitjans de comunicació”, va haver-hi una proposta per part d’un nen: “per què no gravem una peli i fem cinema?” Com a mestra del grup, em va il·lusionar la idea de seguida, i ens vam posar a la feina, “I per què no, per què no gravar una pel·lícula? Vam decidir el tema en assemblea, que es va votar entre dos proposats pels alumnes: l’escola dels animals o “el tio de la vara”. Aquesta activitat podia aportar moltes coses a la unitat didàctica que estàvem realitzant, però sobretot era una activitat inclusiva, tots els alumnes de la classe podien realitzar-la, si  creàvem un paper a la seva mida dins la pel·lícula,  tenint en compte el potenciar les seves capacitats i no fixar-nos en les possibles limitacions.
La diversitat d’alumnat del nostre centre, fa necessària una educació en valors com la tolerància, el respecte als altres (independentment de les seves característiques físiques, intel·lectuals o sensorials, del seu país de procedència, de la seva ètnia…), així com el foment d’uns hàbits i habilitats socials que fomentin la bona convivència entre tots/es. Per això, vaig pensar que en la pel·lícula es podien reflectir totes aquestes coses. Dins del guió, doncs,  s’ha intentat reflectir el treball que portem en el col·legi sobre educació en i per a la convivència (saber escoltar als altres, com afrontar els insults, les burles, la tècnica de la tortuga per  aprendre a autocontrolarse, la cadira de parlar i escoltar per solucionar els conflictes dialogant…). A la vegada, el fet que els alumnes anaven a canviar aviat d’etapa educativa, i aprofitant que havien triat el tema de “l’escola” com a eix per a la pel·lícula em va fer pensar que podien emportar-se de record tot el que ells feien en el dia a dia en l’escola i que fos significatiu per a ells resumit en una pel·lícula, per exemple: passar llista per aprendre les lletres, escriure en la pissarra, jugar al pati, etc. Realitzar la pel·lícula també implicava el treballar molt l’expressió oral, ja que el català, llengua vehicular d’aprenentatge del grup, es configura com a segona llengua, tercera o fins i tot com a quarta llengua per a un dels alumnes. Aquest treball d’expressió oral, era una motivació per als cinc nens de l’aula que acudien a l’aula de logopèdia, i la logopeda del centre també va col·laborar a practicar amb els nens el guió que els corresponia.

animals08

El realitzar una pel·lícula, una representació d’una història, atén de forma global les diferents dimensions del nen/a, ja que es treballa tant el desenvolupament motriu, el cognitiu, l’estètic, el socio-afectiu i l’expressiu. Mitjançant l’enregistrament de la pel·lícula l’alumnat es mou, balla, aprèn que hi ha torns de parla per comunicar, s’habitua a escoltar a qui parla, memoritza fragments de text, realitza creacions plàstiques per pintar les màscares, s’esforça per pronunciar correctament, per parlar davant de la càmera i vèncer la timidesa… a més de treballar de forma cooperativa amb els seus iguals i amb els adults. Per tant, es cobreixen així, diverses de les necessitats dels nens i nenes d’aquesta etapa educativa.

En aquest projecte s’ha implicat a més dels nens de l’aula i la seva mestra tutora, les mestres de reforç, les educadores d’educació especial (ajudant als nens amb n.e.e.s.e. que més ho  necessitaven), la logopeda del centre (repassant el text i la vocalització dels nens amb dificultats en el llenguatge expressiu,…) i també les famílies (aportant algun complement de vestuari, repassant el guió amb els seus fills/as, ajudant en les escenes exteriors al centre per evitar perills i riscos amb els cotxes, acudint i col·laborant en la signatura d’autògrafs, els germans dels xiquets de l’aula han fent de venedors de rosetes el dia de l’estrena de la peli, etc). L’equip directiu també s’ha vist involucrat, recolzant l’experiència i deixant-nos els seus despatxos per gravar alguna escena. Una mestra va aportar la catifa roja del dia de la boda de la seua filla, que vam poder aprofitar per a què els actors i actrius arribaren a l’estrena de la pel·lícula.

animals05

La metodologia ha estat participativa, basant-nos en les potencialitats de cada alumne/a. En quant al repartiment de papers, cal dir, que tots/as els nens/as, independentment de les seves característiques físiques, socio-afectives, cognitives i de llenguatge,…han tingut cabuda, intentant potenciar les seves pròpies capacitats (per exemple, la nena que li costa molt parlar i que a més és tímida, ha participat en moments de diàleg comú: cançons, etc.; als nens que tenen dificultats de parla, se’ls dóna un paper en el qual parlen poc, amb frases curtes, o a un nen molt mogut se li dóna més d’un paper, més d’un animal, perquè el temps d’espera es redueixi i es cubrisquen així les seves necessitats d’estar en moviment). S’ha partit dels interessos dels alumnes, cada nen/a ha triat el paper de l’animal que volia realitzar, i a partir d’ahí s’ha escrit el guió. La pel·lícula es basa en l’aprenentatge significatiu, els protagonistes de la pel·lícula tenien problemes amb els quals es podia identificar qualsevol nen/a del públic. Als animals, protagonistes de la pel·lícula, els anaven passant coses que li poden ocórrer a qualsevol nen/a en un dia normal de col·legi. Així, la pel·lícula, narra el dia a dia d’uns animals que van al col·legi (passar llista, penjar els saquets, fer la fila, jugar al pati, aprendre les lletres, les sumes,…), on sofreixen algunes de les situacions problemàtiques que pot arribar a patir qualsevol nen/a d’educació infantil a l’escola: ser insultat o insultar, pegar, que no et deixin jugar, decidir a quin joc volen jugar, no saber controlar el seu comportament, etc.

S’han introduït molts refranys populars sobre animals i altres temes, per tal que als avis dels nens, pares, etc. quan vegin la pel·lícula, els siguen familiars totes aquestes dites populars. S’ha intentat que el resultat agradés a tots: tant a nens i nenes d’infantil com als espectadors de primària, per la qual cosa s’han introduït en la pel·lícula diferents personatges de contes que a ells els són coneguts (l’aneguet lleig, el ratolí Pérez, el rei de la selva, la rateta presumida, etc.).

animals06

La cançó s’ha utilitzat com a recurs didàctic. El fet de combinar text amb petits fragments de diverses cançons populars dins la pel·lícula, es deu a fer que aquestes resultin divertides i mantinguin la motivació i l’atenció dels espectadors/as, així com la dels petits actors i actrius. El guió de la pel·lícula, ha estat creada per la pròpia tutora, expressament per als nens/as, amb frases curtes i amb rima, per tal que resultaren més fàcils d’aprendre, i així treballar a la vegada, la consciència fonològica.

Ceip Serrano Súñer de Castelló
Centre de preferent escolarització d’alumnat amb discapacitat motriu

Tirant de mice: cinema Heretats

tirant_de_mice

Des de ja fa uns quants anys, a la nostra escola, el Ceip Heretats de l’Alcúdia, fem cinema amb els alumnes de 3r cicle de Primària; de fet, tenim ja un grapat de pel·lis fetes. Fou al curs 2011-2012, quan canviàrem en la forma de treballar i passàrem de fer unes pel·lis més o menys llargues, a realitzar curts. Amb els alumnes de 6é, i a partir del mes d’octubre, férem les següents activitats:

-    Curs de càmera fotográfica (octubre)
-    Visionat de curts (octubre)
-    Exposició per part dels alumnes dels seus treballs sobre fotografia: el color; el moviment; el retrat; la composició; moviment i llum; retrat i llum (durant els mesos d’octubre i novembre).
-    Teoria de Minuts Lumière; visionat de Minuts Lumière; visionat dels treballs realitzats pels alumnes (desembre).

heretats_01

A partir del mes de gener, els alumnes formaren 5 grups de treball, d’uns 8 membres cadascun,  que a partir d’aquell moment començaren a treballar independentment i repartits entre distintes aules i amb supervisió dels mestres:

- confecció dels guions dels curts (de gener a abril);
- Inici dels rodatges l’última setmana de març (guió acabat i preparat, inici del rodatge; prèviament curs de càmera…) (últim dia de rodatge: dimecres 13 de juny)
- Preparació i gravació de les Bandes Sonores a l’Aula de música (quan acabaven el rodatge).

Aquests són els seus treballs:
“Educació per a la ciutadania: una lliçó pràctica”, del Grup “Els Millors”: un grup d’amics i amigues, va a jugar a un parc i allí es troben amb un xiquet marroquí i el despatxen d’allí. Un accident originarà una resposta inesperada per tots de la que aprendran una gran lliçó humana.
“La porta”, del Grup “Boys and Girls”: Una casa abandonada, una porta oberta i la curiositat d’un grup d’amics, originarà una aventura de la que no surtiran molt contents.
“Les aparences enganyen”, del Grup “Cinema 6é”: Un dia un grup d’amics i amigues ixen de l’escola amb molta fam. Sense tenir diners, entren en un supermercat  “per comprar” el berenar.
“Marc?? Marc!!!!”, del Grup “Los Increibles”: Dos germans estan sols a casa i, de sobte, se’n va la llum; Marc desaparéix i els amics acudeixen a la seua casa per buscar-lo.
“Una nit a la caseta”,  del Grup “Sempre Junts”: Una colla d’amigues organitzen passar una nit a la caseta de la muntanya d’una d’elles. El que es suposava que anava a ser una nit tranquil·la, va canviant conforme avança la nit.

Grup Cinema Heretats
Ceip Heretats (L’alcúdia)

Tirant de mice: “Nàufrags”

tirant_de_mice

Tot va començar el 28 d’octubre de 2011, un dia a classe vam estar veient diferents vídeos de “darrere de les càmeres” d’una pel·lícula. La nostra mestra Rosana i Julio ens van preguntar si ens agradava el cinema i què opinàvem en quant a la complexitat de fer una pel·lícula. Tots ens vam sorprendre quan els nostres mestres ens preguntaren si ens agradaria fer-ne una. Evidentment els vam dir que sí. En eixe moment va començar el gran repte, aconseguir realitzar una pel·lícula sense tindre idea de com fer-la. Julio i Rosana van començar a buscar gent que ens poguera ensenyar, orientar, guiar i que ens transmetera la seua experiència. Per la nostra classe va passar un director de cinema, un director de fotografia, un fotògraf, una productora i una experta en efectes especials. Al mateix temps vam començar a elaborar el guió del nostre curtmetratge.

naufrags

Va ser un procés llarg i costos però que finalment va tindre un gran premi. No podríem tindre millor recompensa al nostre treball que poder rodar el nostre curtmetratge, Nàufrags. Finalment va arribar el dia que tots esperàvem, anem a gravar!  El rodatge es va fer en dos dies, el 6 i el 7 de juny. El dia 6 vam rodar al port esportiu de Benicarló i a la mar en una embarcació recreativa, el dia 7 vam anar a la platja per a gravar com si estigueren en una illa perduda. El rodatge va ser molt divertit. Després vingué un llarg procés d’edició, donar sentit a tot allò que havíem gravat, afegir música, efectes, un títol, crèdits…  Finalment eixe gran repte, aparentment quasi impossible es va fer realitat. Tant alumnes com mestres pensem que ha sigut una experiència que mai oblidarem.

Una classe de cine
CEIP Ángel Esteban. Benicarló)

Tirant de Mice: “Vidas en tarros de cristal”

tirant_de_mice

Tot va començar l’anus passat amb el nostre curt “La mecànica del cor “. La idea de poder fer un curt porto als professors a crear una nova assignatura de TMI “Un curtmetratge escolar”, la qual va tenir èxit i es va poder realitzar. En començar el nou curs i amb això la nova assignatura, els professors ja ens tenien preparat el tema del nostre curt, de manera que en les primeres classes ens vam posar a informar-nos sobre el nazisme a Alemanya, la II Guerra Mundial, el Gueto de Varsòvia, el camp d’extermini i per descomptat sobre Irena Sendler .

vidas_en_tarros

Més tard, vam aprendre les classes de plans, moviments de càmera, entre altres coses. I quan acabàrem això, ens vam posar mans a l’obra amb el guió. Quan tot el guió va estar acabat i revisat vam començar a quedar per gravar, però abans, vam haver de passar un càsting , el qual ens donava molta vergonya a tots. Els dies de gravació podien ser dues: divendres o dissabte, ja que ens vam adonar que en l’hora de TMI no ens donava temps a res, així que, aquesta hora es va quedar per planejar el que faríem els dies de gravació. Els divendres consistien en quedar després de les classes, menjar tots junts i passar-nos tota la tarda gravant. I d’altra banda, els dissabtes suposaven un petit matinar, passar tota la matí gravant i finalment menjar tots junts.

Cadascun teniem la nostra feina assignada, per la qual cosa, tots teníem clar el que haviem de fer: claqueta, càmera, atrezzo… Fins i tot els professors, Mara Encabo, Silvia Lopez i Josep R Subiela. Aquests professors són el que s’encarregaven que tot isquera bé, els que ens preparaven el menjar, els que quan t’estresaves gravant i no t’eixien les paraules, ells, et tranquil·litzaven. També són ells els que han tingut una paciència que ningú es pot imaginar, i amb els quals hem tingut moments inoblidables. Podria explicar-los, però no seria ni la meitat de divertits que viure’ls.

Està clar quetinguérem els nostres problemes i les nostres dubtes: en quin lloc gravem?, se’ns tira el temps a sobre!, cal donar-se pressa que aquesta càmera s’està quedant sense bateria, i ara com fem una ferida?… però sempre les vàrem solucionat. Aquesta experiència ens ha ensenyat molt, per exemple, a treballar en equip i ens ha unit, no només nosaltres els alumnes, sinó també als professors. Finalment dir, que no canviaria cap dels moments que he passat fent aquest curt, ja que cada dia, cada àpat, cada moment ha estat únic i inoblidable. Crec que és obvi que tornaria a fer un altre i per això els recomane als propers cursos que s’apunten a aquesta experiència i que sàpiguen aprofitar-la.

vidas_en_tarros_2

Quan vam començar aquest projecte jo sabia que ens ho anàvem a passar bé, però m’equivoquí. Ara, en haver acabat aquesta experiència, tinc la certesa que ha estat fantàstica i inoblidable. Hem après moltíssim pel que fa a coses tècniques, però sobretot, hem après a treballar en equip. Hem sacrificat nostre temps lliure per realitzar-lo, però ha valgut la pena. Hem plorat, hem rigut, fins i tot hem plorat de riure. Hem conegut millor als altres ia nosaltres mateixos. Hem viscut moments increïbles abans, durant i després de les gravacions. Moments que mai podrem oblidar, perquè aquestes coses t’arriben i ja mai s’obliden.

Ens hem esforçat molt realitzant el guió, aprenent textos, gravant les escenes, muntant fins l’últim detall… I hem aconseguit superar les nostres expectatives amb el resultat .
Els alumnes vàrem posar molt interés perquè això isquera bé, però si no fos per Silvia Lopez, Mara Encabo i Josep R. Subiela, no hagués estat possible fer aquest projecte. Aquests increïbles professors s’han esforçat moltíssim en el seu temps lliure, ens han ensenyat com fer-ho tot, ens han preparat menjars, ens han portat d’aqui per alla, ens han portat vestuari, han tingut molta paciència… Però el millor de tot és que, encara que les coses semblaven no sortir bé, ells, com fóra, ho aconseguien i a més amb un enorme somriure que ens feia seguir endavant.

Des d’aquí, i crec que parle per tots, els done les gràcies. Gràcies per fer d’aquest curs el mes increïble i gràcies per ser així com sóu. Gràcies pel vostre esforç, per les bromes, per les rialles i per aconseguir treure tot això de nosaltres. Si hagués de resumir el viscut en una sola paraula no podria. Podria dir-te que ha estat increïble, inoblidable, fantàstic i genial però mai podria quedar amb una perquè no hi ha una sola paraula que puga contenir aquesta experiència.

IES La Serrania, Chelva

Tirant de mice: “Celebra la vida”

tirant_de_mice

Juan Manuel Cortés, mestre coordinador (i diverses coses més) del curt “Celebra la vida”, ens conta: la pel·lícula va sorgir amb la planificació d’una trobada entre diversos col·legis amb motiu del dia de la Pau. Volíem fer alguna cosa fora d’ús i se’ns va acudir la idea a través del que transmet aquesta bella cançó. No hi havia molt de temps i amb els meus alumnes de quart vam marcar diverses propostes… Al final vam realitzar la pel·lícula incloent improvisacions sobre la marxa… Vaig aprofitar el guió perquè les dues protagonistes foren dues alumnes que, cadascuna per separat, se sentien excloses de la resta per diferents motius… A partir d’ací van entaular una gran amistat i es van sentir molt més acceptades i integrades.

celebra_la_vida

Juan Manuel Cortés Fernández
CEIP San Pedro Apóstol (Granja Rocamora)

Tirant de mice: “Un barri de cine, un col·le de pel·lícula”

tirant_de_mice

Sensacions dels xiquets de sis anys:

un_barri_de_cine

1- Josep Arbiol era el director de la pel.lícula. (Mateu)

2- Es va rodar al maig i estrenar el 20 de juny. (Carme)

3- Vam imitar pel.lis famoses (Joaquim)

4- With a small spoon of sugar… (Maria)

5- Pel .lis antigues molt boniques. (Ausiàs)

6- Vam fer un fotocol el dia de l’estrena (Elena)

7- Jo era el robot d’ “El mago d’ Oz (Bereket)

8- Els meus pares i jo vam fer “Maduixa i xocolate” (Marc)

9- Jo feia de fallera galàctica amb paella(Ariadna)

10- Jo deia “Buon giorno principessa” de “La Vida és bella” (Mateo.G)

11- Vaig acabar xopat cantant sota la pluja (Haritz)

12- Pujat a un arbre jo cridava “Voglio una dona” (Josep) i jo també (Roman)

13- A mi m’agradaven més el caragols que les ostres (Daniel)

14- Els pares i mares ens ajudaren molt (Lulu)

15- El meu paper era de ninot diabòlic (Chuky)

16- Conegeu la pel.li “Mimilola Garcia contra l’imperi de la caca de gos”?

17- Volem fer més i més cine supercalifrastilisticuespiialidós (Tots i totes)

CEIP Santa Teresa

Tirant de mice: “The school’s mistery”

tirant_de_mice

Hola, el meu nom és Bernardo i sóc uns dels actors de la pel·lícula que hem fet a la meua escola en llengua anglesa sobre Halloween. Vaig a explicar com ha sigut la seua preparació i rodatge.

the_school_mistery

El 23 d’octubre vam fer la pel·lícula i dues setmanes abans vam fer el casting i van ser seleccionats: Tomas, Alfie; Aseret, Poppy, Chenoa, Hayley; Javier, Josh; Lucía, Becca i Bernardo, Liam. A la pel·lícula va participar tot l’alumnat de l’escola des d’Infantil fins a 6é de Primària, incloent els mestres, tutors i especialistes. El rodatge va durar tot un dia; però també vam fer escenes al dia següent degut a que havien de repetir escenes perquè de vegades no s’entenia el que estàvem dient en anglés. En les escenes, els alumnes de l’escola feien de monstres tals com: fantasmes, vampirs, etc… i també van actuar dos mestres, Javi com a la malvada mòmia i Delia com la perruquera boja. Després ens van dir que aniríem a València per a participar en un concurs i ens vam posar molt contents, encara que al final no podrem anar, ja que som poquets alumnes i l’autobús costa molt diners.

Finalment puc dir dues coses, que els sis actors principals de la pel·lícula ens vans sentir com estrelles de Hollywood, ja que inclús els i les alumnes ens demanaven autògrafs, i la pel·lícula va ser una gran idea dels mestres d’anglés (David i Delia) per al dia de Halloween, ja que vam fer una cosa diferent i molt divertida.

Bernardo, 6é de primària
CEIP Puig Campana de Benidorm

Tirant de mice: “Vint-i-tres d’abril. Dia dels llibres” (recreació de Fahrenheit 451)

tirant_de_mice

“Explica-m’ho i ho oblidaré. Fes-m’hi participar i ho recordaré tota la vida”.

Aquell grup de catorze d’alumnes de 4t d’ESO i la professora de valencià ens coneixíem des de feia més d’un any. Havíem compartit també el curs anterior. En 3r d’ESO celebràrem el Dia del LLibre amb un amic invisible poètic.  I en 4t? De quina manera –creativa, significativa i engrescadora– podíem celebrar-lo? Entre les lectures voluntàries d’aquell curs hi havia Farenheit 451, la cèlebre novel·la publicada per Ray Bradbury l’any 1953. Per encoratjar-los a llegir-la, un dia la vaig portar a classe, i en vaig llegir algunes pàgines del principi.

23_abril

- Vosté deu ser –va dir– una veïna nova, oi?
– I vosté deu ser –respongué la noia, aixecant els ulls dels símbols de l’uniforme d’ell– el bomber. La veua s’esmorteí.
– ¡Ho diu d’una manera ben estranya!
– Jo… ho hauria sabut amb els ulls tancants – va dir ella, lentament.
– ¿Per l’olor de querosè, potser? La meua dona sempre se’n queixa –rigué–. Mai no acabes de treure-te-la de sobre.
– No, és clar –digué ella, atemorida-

Va tenir la sensació que ella caminava al seu voltant, que el regirava de dalt a baix, que el sacsejava silenciosament, que li buidava les butxaques, i tot sense fer cap moviment.

- El querosè –va dir ell, perquè el silenci s’allargava– és gairebé un perfum, per a mi.
– ¿De veritat li ho sembla?
– És clar. ¿I per què no?

Els alumnes mostraren obertament la seua sorpresa i curiositat per aquell món on els llibres estaven prohibits per ser considerats un perill social, i on la feina dels bombers consistia en localitzar els pocs llibres amagats que encara hi quedaven i en cremar-los. “Cremaven els llibres? Tots els llibres?” Els vaig explicar què era una distopia i perquè aquella novel·la ho era. Els vaig explicar també que l’any 1966 un director de cinema francés, anomenat François Truffaut, havia realitzat una pel·lícula basada en aquella novel·la. “La tens? Podem veure-la?”.

Vam acordar que al llarg de la setmana següent veuríem a classe la pel·lícula de Truffaut. Encara que se sentiren atrets per una societat sense llibres, als alumnes els costà entrar en el món recreat per Truffaut, en bona mida per la simplicitat dels seus trucs d’imatge a manera de rudimentaris efectes especials. Perquè si bé és cert que alguns resulten encara convincents i eficaços, d’altres han envellit cridanerament. Així, per exemple, la barra per on els bombers llisquen en sentit ascendent aconsegueix crear un efecte de gran eficàcia visual i narrativa. Transmet el significat de mecanització i ordre que, lògicament, desapareix per a Montag (Oskar Werner) en el moment que comença a transgredir la llei, i a interessar-se pels llibres. En canvi, escenes com aquella en què la patrulla de bombers sobrevola la ciutat en busca de Montag fugitiu acaba despertant la hilaritat dels alumnes per la seua ingenuïtat i inversemblança, enlloc de suscitar tensió o suspens, com seria d’esperar.

Els alumnes, però, es van sentir commoguts en dos moments clau: la seqüència en què els bombers descobreixen una immensa biblioteca clandestina en la casa de la dona major –interpretada per Bee Duffell–, la qual decideix que el seu destí no podia ser un altre que morir abrasada entre les flames dels seus llibres malhaurats. I les escenes finals, quan Guy Montag fuig de la ciutat i busca refugi en els boscos en companyia dels hòmens-i-dones-llibre que s’hi amaguen. En un polifònic i commovedor pla final es mesclen les veus de tots mentre reciten el llibre que han decidit ser. Que ja són.

Mentre comentàvem la pel·lícula vam anar trobant el NOSTRE PROJECTE, la manera de celebrar aquell curs el Dia del llibre: faríem la nostra versió en vídeo de les escenes final de la pel·lícula de Truffaut.

                                                                                  Pilar Alfonso Escude
IES Doctor Faustí Barberà (Alaquàs)

Next Page →