Sambori-Mice 2017: Més que amics

sambori_mice_17

Encetem setmana amb una nova presentació de curtmetratge en la secció Sambori·Mice. Hem rebut ja unes quantes i al llarg dels dies les anirem publicant; ara vos deixem amb…

Més que amics

Més que amics ensenya com un grup de persones amb un punt en comú  poden arribar a connectar entre elles. Està basat en fets reals, ja que conten el que hem viscut durant els 3 anys que hem passat en educació infantil. Quan començàrem al 2013 tant els alumnes com la mestra érem nous a l’escola i amb l’elecció del nom de la classe, les motos, començà una història que no podíem imaginar. Durant el curs de 3 anys realitzàrem un projecte sobre motos i els pilots, ja que era el que interessava al xiquets/es. Sempre que hi havia motos el cap de setmana  comentàvem el dilluns el que havia passat, qui havia guanyat… va ser el nostre gran punt en comú, ens apassionaven les motos.

Quan començàrem el curs següent, el de 4 anys, la casualitat va voler que un mestre de l’escola va escoltar a la ràdio que hi havia un concurs per aconseguir que Màrquez i Pedrosa visitaren el col.le si presentaves un vídeo. Quan ho vaig comentar en classe tots volien que participàrem, i presentàrem el vídeo, podeu veure-ho al següent enllaç. La participació al concurs va aconseguir la unió de pares, alumnes i mestra, perquè ho passàrem molt bé anant a la ràdio del poble, comentant el vídeo, intentant que votara molta gent… encara que sabíem que no podíem guanyar perquè havia altres participants amb molts més vots que nosaltres…

Fer una gravació amb xiquets/es de 4 anys no és fácil perquè estan aprenent a ser ells mateixos i resulta dificil que interpreten un paper, però si que poden participar donant idees per al vídeo i resulten realment creatives. Així va passar el curs de 4 anys.

mes-que-amics

Al curs següent, el de 5 anys, com ja sabíem del concurs i l’experiència viscuda va ser genial, ens tornàrem a presentar però, ja no era pel premi… era perquè ho passàvem molt bé preparant-ho tot!! Decidiren ells, què volien fer i com fer-ho i entre tots ajudàrem perquè quedara bé.

Aquest vídeo va ser més fàcil perquè els xiquets/es ja eren més autònoms, poden fer altres coses i, a la vegada que les fan, poden gaudir d’elles. Aquesta és la història que no podíem imaginar al 2013, la història de la classe de les motos i el títol assenyala el que hem aconseguit al llarg dels 3 anys que és ser més que amics.

Amparo del Valle Garcia
CEIP Lloma del mas (Béter
a)

Sambori-Mice 2017: Ras i curt

sambori_mice_17

Doncs voilà! Feta la proposta comencem a rebre d’immediat les primeres respostes i ens entusiasmem amb l’entusiasme generat. I volem que es contagie per acabar per construir entre tots un mosaic ben ric del que és la producció cinematogràfica escolar del nostre territori. Atenció perquè enguany el volum i el nivell de les produccions sembla que és d’envergadura. Ara comencem amb Ras i curt, la darrera producció dels del Faustí Barberà que sempre són de referència.

Rercordeu que cada presentació estarà encapçalada amb la imatge de dalt i que les podeu trobar totes juntes (també les d’edicions passades) sota la categoria Sambori·Mice. Gràcies a tots!

Ras i curt

Val a dir que Ras i curt és una pràctica de dotze alumnes de l’extinta optativa Valencià: Llengua i Imatge de 1r de batxillerat. La idea va sorgir un matí del mes d’octubre de 2014. Vam gravar el curtmetratge al més d’abril següent. Els dotze alumnes van participar, per grups, en l’escriptura del guió literari i tècnic, en la gravació i en el primer muntatge.

Curt, realment, ho és: poc més de cinc minuts. Ras, segurament, també. Una de les primeres espectadores que va tindre ens va dir que la història feia un poquet de mal perquè ens col·locava enfront d’un espill. I ja sabeu com de cruels poden arribar a ser els espills, reals o imaginaris!

Ens agrada dir que es tracta d’una versió (in)humana d’Speechless de Daniel Greaves. Parla de l’adicció tecnològica i de la seua influència en la comunicació interpersonal. És una versió humana perquè si l’original era un curtmetratge d’animació, el nostre està interpretat per sis alumnes caracteritzats per a l’ocasió. És, potser, inhumana perquè vam voler portar la proposta de Greaves fins el final. Literalment fins el final, arruinant així el happy end original. Si voleu, podeu comprovar-ho.

Com de segur heu experimentat alguna vegada, els processos creatius no entenen ni de dates ni de calendaris, ni de finals de curs. Per això passa sovint que el curs se’ns acaba sense que nosaltres hàgem aconseguit donar per acabat el nostre curtmetratge. Els processos creatius et porten a molts moments en què no saps COM seguir, fins i tot, en què no saps SI seguir. Després de deixar-lo tot l’estiu a la nevera i començat el nou curs escolar, l’equip de Ras i curt  es trobava en un d’aquests moments crítics. Fins que dues alumnes, Sandra i Maria, em van buscar per l’institut i em van dir: “Nosaltres volem acabar-lo. Nosaltres l’acabarem”. I, fora del seu horari escolar, van vindre algunes vesprades a l’institut i ho van aconseguir, van donar forma final a aquella idea que tots havíem compartit mesos abans. I, a més, em van recordar (elles a mi) eixa lliçó que jo sempre he volgut transmetre als meus alumnes: que les històries no s’han d’abandonar mai abans d’hora, que s’han de perseguir i mimar fins al final. Humilment. És gràcies a la perseverança d’aquelles dues alumnes que hem pogut participar en aquest i en d’altres festivals.

Tot açò que us acabe d’explicar no és veu al nostre curtmetratge. Però, em pareix tant important com allò que s’hi veu. O m’equivoque?

Pilar Alfonso Escuder
IES Doctor Faustí Barberà (Alaquàs)

ras-i-curt

Premis audiovisuals Sambori·Mice 2017

sambori_mice_17

Benvolguts companys i companyes:

Com en les darreres edicions de la MICE · Mostra Internacional de Cinema Educatiu, des de 400 colps i de manera coordinada amb l’organització de la mostra, posem de nou en marxa aquesta iniciativa per dinamitzar la secció dels Premis audiovisuals Sambori·Mice a les produccions de centres educatius.

La iniciativa consisteix en fer una presentació a 400 colps dels vostres curtmetratges abans de la celebració de la mostra i el visionat dels mateixos en pantalla gran. L’objectiu és poder anar més enllà de la dinàmica competitiva i permetre els participants saber dels processos creatius que hi ha al darrere de les obres que realitzem. Sovint tendim a valorar un curtmetratge escolar des de l’òptica del producte i poder saber més de les circunstàncies, el context i l’articulació del processos de creació, permet resignificar i valorar de manera més idònia allò que veiem i el treball que hi ha al darrere, tant per part del professorat com de l’alumnat que assistirà a les projeccions.

Així que de nou vos torne a demanar la vostra col·laboració. Es tracta de que si vos ve de gust participar, em feu arribar un text en el qual expliqueu en primera persona el treball realitzat. Podeu llançar la proposta a alumnat participant en el curt o escriure-la vosaltres mateix. En aquest enllaç podeu veure les presentacions d’edicions passades que crec que constitueixen un mosaic molt ric del cinema fet a les escoles del nostre país: http://escolagavina.cat/400colps/?cat=1002. I al mateix enllaç anirem publicant les presentacions rebudes a partir de demà mateix doncs la cosa ja està en marxa i fins la celebració de la MICE. Podeu acompanyar el text amb algunes imatges del rodatge o del curt. Si teniu qualsevol pregunta o necessiteu qualsevol aclariment no dubteu en fer-me un mail.

La mice és la celebració del cinema a l’escola. Moltíssimes gràcies d’avantmà per la vostra col·laboració i enhorabona pel treball realitzat.
Una cordial salutació.

Sambori-Mice: Jordi i Adrià són futbolers

sambroi_mice_16

Som a punt de tancar aquesta quarta edició de la MICE. Divendres tingué lloc un nou moment per trobar-nos el professorat per l’audiovisual i en breu publicarem algunes notes d’una trobada que va resultar estimulant per les persones i les paraules. Al mateix temps tenim idea de continuar publicant aquelles presentacions que encara ens arriben tot inclús després de finalitzada la mostra.

Jordi i Adrià són futbolers

L’any passat vàrem fer un curtmetratge i el vàrem presentar a la MICE d’una forma gairebé fortuïta, però aquesta experiència ens va servir per veure el potencial que tenia aquesta activitat per a treballar diverses competències d’una manera molt contextualitzada i s’hi vàrem ficar de ple.

Un alumne de l’aula  havia guanyat el premi Sambori comarcal 2015 en la categoria de n.e.e. contant un poc el seu dia a dia i el que ell havia viscut quan va ser escolaritzat a aquest col·legi després de passar la primària en un centre ordinari, i vàrem decidir que fent unes xicotetes variacions podríem tindre el guió del curt. S’hi vàrem posar i entre tots, vàrem canviar els noms dels personatges, vàrem triar els actors, vàrem separar les diferents escenes que hi havien, vàrem buscar localitzacions, vàrem veure la temporalització… D’altra banda vàrem aprendre el que era i per a que aprofitava una claqueta i en vàrem fer una. També vàrem aprendre com utilitzar les diferents funcions de la càmera de l’iPhone i de l’iPad, i vàrem començar a aprendre com funcionava l’app d’edició de vídeo d’aquests dispositius.

jordi_adria

Els 3 dies de gravació varen ser molt intensos, moltes preses, diversos canvis de roba, un baló que va explotar… i molts bons records. El fet que ells entengueren perfectament les emocions que estàvem intentant representar va ajudar molt a l’hora d’interpretar i saber el que volíem gravar i des d’on havíem fer-ho. Sabem que el curtmetratge té moltes errades (a nivell de so, d’il·luminació…) però hem aprés moltes coses fent-ho, així com acudint als tallers que es varen realitzar el cap de setmana passat a la MICE Alacant.

El vàrem començar a promocionar després d’aquest esdeveniment MICE Alacant) i en a penes dos dies hem tingut més 2500 visualitzacions i sabem que ha sigut utilitzat en diverses aules de gent que no ens coneix directament, per a explicar diferents temes (treball cooperatiu, diversitat funcional…). L’objectiu està més que aconseguit per totes bandes. Hi continuarem treballant.

Mariola Reig
CPEE Sanchis Banús | Ibi

Sambori-Mice: Sempre amb tu

sambroi_mice_16

Sempre amb tu

El nostre alumnat sempre ha demostrat moltíssim interés per les activitats artístiques i musicals en particular. A l’escola, s’ha format des de fa anys un gran cor (Som Artistes) i un grup instrumental (Perkuasiafinats) que cada curs van creixent. Estan integrats per tota la gran diversitat del nostre alumnat. Som una escola multicultural (Caes segon l’Administració). L’any 2013,  tinguerem l’oportunitat de crear la nostra primera pel.lícula Som Artistes, (inventat, guió, vestuari, ball, música,  decorats, etc) on mostràvem al món, la nostra manera de ser, la nostra plural singularitat. L’any 2014 s’il.usionà tot el centre i gravàrem Al ritme d’un somni. Mostràvem els nostres somnis escolars,  amb ritme i llibertat. L’any 2015, continuàrem emocionats i rodàrem  el curt Sempre amb tu.

sempre_amb_tu

Pretén ser un  homenatge al nostre alumnat. Tots els curts estan gravats amb making of, per a que es puga comprovar clarament l’esforç i la il.lusió del nostre treball. Actualment estem preparant la quarta pel.lícula I ara què… imagina.  Sempre la música, el ball, la imaginació i un gran cor… són elements importants  del  nostre cinema.

Plàcido Gallego
CEIP Ciutat Artista Faller | València

Sambori-Mice: Jaume I en el parque.com

sambroi_mice_16

Jaume I en elparque.com

Aquest va ser el primer vídeo realitzat per a un projecte d’innovació educativa que té com finalitat treballar les competències clau a través de la realització de vídeos, i al mateix temps, apropar l´escola a tota la comunitat educativa. El vídeo comença amb la  presentació del programa elparque.com, i a continuació, una introducció a la celebració del 9 d´Octubre. Finalment, els alumnes dramatitzen la conquista de València per Jaume I utilitzant com escenari els espais naturals del centre. El vídeo està realitzat fonamentalment per alumnes de 6é de Primària amb la col·laboració d’un grup d’alumnes de 2n de Primària i diferents alumnes d’altres cursos.

Possiblement, la part més important del vídeo és la que ha quedat oculta en les imatges. Tots els moments de preparació, de rodatge, de repeticions, de rialles i, fins i tot, de batalles que no es veuen, però que formen part de la nostra pel·lícula. Per a il·lustrar aquesta idea vaig a contar la seqüència en la que Jaume I nomena cavallers als seus soldats.

jaume_parc

Seguidament, els dos exèrcits desfilen al pati. I allà va tindre lloc una dura batalla. Aquestes escenes es van realitzar durant la vesprada en que es celebrava el 9 d’Octubre a la nostra escola. El grup d’alumnes de 6é va dramatitzar la història de Jaume I als alumnes de 2n de Primària i aquests van participar en l’obra amb el rol de soldats cristians i musulmans. Va ser una vesprada inoblidable. Els alumnes recrearen la història de València, i a més a més, s’ho passaren d’allò més bé.

Després d’aquest vídeo hem realitzat nou vídeos més al llarg del curs: “Projecte E.F“, “La pilota valenciana”, “Bots d’ alçada”, “Projecte el caqui“ (Educació Infantil), The very hungry caterpillar (Anglès), Circuits elèctrics (Medi), Catifa de Sierpinski (Matemàtiques), La Pau, Teatre El drac i la princesa i Tomes falses. Tots ells es poden veure en la pàgina web del nostre centre: “mestreacasajuanvicentemora“elparque.com”. Pròximament es podran veure: L’oratge a la Comunitat Valenciana, Cor Clau de Sol, Consell Municipal de la Joventut i La Pau 2016.

La flama de l’audiovisual ha quedat encesa en el CEIP Juan Vicente Mora. És el nostre desig continuar creant experiències al voltant del nostre món, l’escola.

Luisa Rodríguez-Moldes
CEIP Juan Vicente Mora | Carlet

Sambori-Mice: La flauta màgica 2.0

sambroi_mice_16

La flauta màgica 2.0

L’art, el teatre, el cinema, utilitzat com a eina per aprendre el que no està en els llibres. Són carícies educatives que ajuden a enfortir vincles, a conèixer-nos millor i a mostrar capacitats ocultes que valen el seu pes en or. Per a mi com a educador, el cinema és una eina per integrar els xiquets i xiquetees amb necessitats educatives especials. El CEIP Santa Bàrbera produeix un film que promou l’educació inclusiva. El professorat aconsegueix treure habilitats en els xiquets que ‘no s’avaluen en el pupitre’.

El sistema públic d’educació evoluciona pas a pas cap a una concepció inclusiva i cooperativa de l’ensenyament. I a La Ribera, on proliferen els centres que apliquen innovacions pedagògiques -alguns de referència-, hi ha sobrades mostres d’això. Aquest cop és el cinema el mètode emprat per a la integració. Els 21 alunnes de 2n A de Primària del CEIP Santa Bàrbara de Benifaió el passat curs van començar les vacances i de forma més que merescuda, guanyades a pols. El colofó ​​que vam posar al dur curs 2015-16 va ser el rodatge d’una versió lliure de La flauta màgica de Mozart, un projecte didàctic transversal en el qual s’ha involucrat bona part de la comunitat educativa que constitueix el centre i que han rodat en Valencià. La Flauta Màgica2.0.

flauta_magica_01

L’ànima mater de la iniciativa ha estat l’educador d’educació especial, Wilfrid Pelló, en col·laboració amb el tutor del grup, Miguel Dorce i amb la pedagoga musical Paula López. També han estat al seu costat els pares i mares de l’alumnat. Entre tots, han dut a terme el rodatge i producció del film que dura 20 minuts. Tot un rècord si es té en compte la dificultat de dur a terme produccions audiovisuals amb nens de set anys i els escassos recursos amb què s’ha muntat. No hi havia pressupost, la càmera emprada casolana, la decoració dels DVD s’ha fet de forma manual i així pràcticament tot. L’activitat ha ajudat a fomentar el prestigi dels alumnes i impulsat valors com el respecte i la paciència. Els nens afirmen sentir-se feliços per treballar en equip i aconseguir implicar a tota la comunitat educativa.

El treball en conjunt ha estat el primer resultat d’èxit que ha comportat el projecte audiovisual. Els pares s’han bolcat en l’elaboració de vestuari, el professorat en decorats i attrezzo, aportant així el seu granet de sorra. Ho han fet en temps rècord perquè la idea va sorgir a la fi del període lectiu. Però sens dubte els aspectes més positius s’han vist reflectits en el propi alumnat. Pelló pretenia que en l’activitat s’integraran aquells petits amb alguna necessitat especial com un més. I així ha estat. Tots han treballat braç a braç, sense diferències, demostrant que les barreres només estan en la ment de qui les tracta de posar. Hem educat en paciència, respecte, cooperació i coordinació, assenyala el director de la producció audiovisual. I no és per menys. L’esforç que requereix un enregistrament de esatas característiques és colossal i má per als que no estan familiaritzats amb el sector. Estrès, imprevistos d’última hora i conflictes de diversa índole solen sorgir enmig d’aquesta classe de treballs. No obstant això, entre els petits de Santa Bàrbara ha regnat l’harmonia durant el mes que ha durat l’experiència. Els ha agradat treballar en equip. No en va, en concloure l’activitat se’ls presguntaba a tots què és el que més valoraven de la mateixa. La resposta era contundent: ‘hem passat molt temps junts i això ens ha fet feliços perquè teníem un objectiu comú’. ‘Venien a classe molt motivats’ ressalta l’educador d’educació especial. Es va trencar la monotonia dels horaris en un mes calurós -l’activitat es va desenvolupar des del 13 de maig fins al 16 de juny- i es va omplir d’un contingut especial el tram final de l’any acadèmic.

flauta_magica_02

Habilitats ocultes.
A banda, s’ha percebut una evolució especialment positiva en alguns alumnes en fomentar el seu ‘prestigi’ entre els companys. Amb el seu paper en aquest joc de rol han aconseguit fer-se valer. Pelló argumenta que amb aquesta mena d’activitats el professorat aconsegueix treure a la llum moltes habilitats positives que d’alguna manera estan ocultes en l’estudiant. ‘És una forma de veure les capacitats que no s’avaluen sobre la taula’ exemplifica. L’estrena es va dur a terme al festival de final de curs en pantalla gran. Les llàgrimes d’emoció per la feina ben feta van caure de manera inevitable. La flauta màgica 2.0 és la tercera pel·lícula que roda el centre després de L’extra-terrestre i La fàtua humana. Tota una cartellera d’èxit pedagògic mereixedora de l’aplaudiment de la crítica més mordaç.

CEIP Santa Bàrbara | Benifaió

Sambori-Mice: Projecte del caqui

sambroi_mice_16

Projecte del caqui

El CEIP Juan Vicente Mora és un centre de titularitat pública ubicat en Carlet, població que pertany a la Comarca de la Ribera Alta. Donat que l’entorn físic del poble és de regadiu, el que condiciona l’activitat econòmica basada en l’agricultura, fonamentalment els cítrics fins fa uns anys, ha estat una tradició el treballar per projectes les fruites de la tardor en el cicle d’Educació Infantil. L’origen del projecte sorgeix del desig d’incorporar a la nostra programació el treball d’una fruita que, tot i que és coneguda des de fa anys a la nostra zona, s’ha convertit amb una nova varietat en la fruita autòctona de referència a la Comarca de la Ribera Alta, el Caqui Persimon D.O Ribera del Xúquer.

projecte_caqui_01

El vídeo es va pensar per a documentar de manera gràfica tot el procés de realització del projecte i s’estructurà en cinc fases. En primer lloc es mostra la visita a un camp de Caquis seguit d’una excursió a la Cooperativa San Bernat de Carlet on s’explicà el procés de la fruita des de la seua collida fins a la seua comercialització. Una següent fase que incorpora un taller d’elaboració de melmelada i broquetes de Caqui per donar a conèixer als xiquets les diferents sabors i textures d’aquesta fruita. A continuació es presenta la fase de la cloenda on les famílies participaren preparant diferents receptes amb el caqui com a ingredient estrella. En aquesta part els xiquets cantaren la cançó que una companya de l’equip de mestres d’Infantil havia composat expressament per amenitzar el projecte amb una vertent més lírica. I per finalitzar el vídeo mostra tot el treball escrit realitzat pels alumnes al voltant del Caqui.

Com que va ser una experiència enriquidora i divertida per a tots decidirem repetir-la en un nou projecte “The Very Hungry Caterpillar” a l’àrea d’anglés amb els alumnes d’Infantil 5 anys. Després d’aquestes dues experiències hem constatat que utilitzar el vídeo com a ferramenta didàctica constitueix un recurs excelent per a treballar les competències clau. Aquest treballs junt a altres realitzats per companys de primària dintre del projecte d’innovació educativa es poden veure a mestreacasajuanvicentemora.

Maria Teresa Ros Hereu
CEIP Juan Vicente Mora | Carlet

Sambori-Mice: De mans… d’avions

sambroi_mice_16

De mans…

Durant el curs 14-15 amb els alumnes de les classes de 5é B i 6é B del CEIP SAN JUAN DE RIBERA de Burjassot treballàrem en un projecte comú en el que vàrem conéixer part de l’obra poètica de Miquel Martí i Pol i Vicent Andrés Estellés. Durant el primer trimestre coneguérem part de les seues poesies i com a cloenda es va fer un recital d’ambdós poetes. A partir d’aquesta experiència, elaboràrem un guió cinematogràfic mitjançant el qual treballàrem com els alumnes podien anar transmetent el gust per la poesia d’uns a altres. Per a dur a terme aquest projecte rodàrem dos curtmetratges, De mans… i D’avions… on els protagonistes varen ser els alumnes i la poesia.

El rodatge es va fer íntegrament en espais de Burjassot i aprofitàrem qualsevol moment disponible per a gravar. Cadascú dels curts va estar dedicat a un poema emblemàtic de cada autor; Aquestos van ser  Dóna’m la mà de Miquel Martí i Pol i Assumiràs la veu d’un poble de Vicent Andrés Estellés. Vàrem rebre el suport de moltes persones, entre elles, aquells cantautors que ens prestaren les seues cançons, la lletra de les quals corresponen a aquestos dos poemes, com Lluís Llach, Borja Penalba, Francesc Anyó i Tomàs de los Santos. Al temps que rebérem també el suport de la vídua de Martí i Pol (Mercè Sans) i la família de V.A. Estellés.

… d’avions

Al mes de maig de 2015 vam fer l’estrena dels curts a l’escola, amb gran acollida per part dels pares i dels alumnes, i un recital de poesia a l’ Institut Vicent Andrés Estellés on els alumnes han passat i uns altres passaran a cursar els estudis secundaris.

Josep Anton i Dori Palencia
CEIP Sant Joan de Ribera | Burjassot

Sambori-Mice: Viatge a la lluna

sambroi_mice_16

Viatge a la lluna

Aquesta aventura va tindre lloc a la classe de Comunicació Audiovisual de 1r ESO, a l’IES el Quint de Riba-roja de Túria, durant el curs passat. Assignatura, per cert, que la benvolguda LOMQE ha eliminat. Vaig decidir treballar amb els alumnes la tècnica de l’stop-motion. Era una forma útil de passar del treball de la imatge i la fotografia a la imatge en moviment i el cinema. Vam començar dedicant una sessió a explicar en què consisitia, veure’n alguns exemples i fer-ne una prova ràpida amb l’ajuda d’un iPad connectat a un projector. Els alumnes quedaren bocabadats i amb ganes de més. Abans de posar-nos amb el projecte, dedicàrem un parell de dies a treballar la tècnica amb nosaltres com a figures, el que es coneix com a pixilació. Tot seguit ens vam posar a preparar el nostre projecte: un curt d’animació utilitzant la tècnica de l’stop-motion.

Guió
El primer pas va ser buscar la idea i escriure el guió. Després d’una pluja d’idees, vam acordar basar el nostre curt en la pel·lícula Viatge a la lluna de George Méliès. Les setmanes anteriors les havíem dedicat a fer un repàs als inicis del cinema, havíem comentat i vist fragments dels germans Lumière, Méliès i Segundo de Chomón. Als alumnes els encantaren els efectes i trucatges d’aquests directors i fins i tot els havíem posat en pràctica fent alguns vídeos curts. Així doncs, decidírem que el nostre curt començaria fent un homenatge a la famosa escena del coet arribant a la lluna. A partir d’ací, de manera col·laborativa vam escriure el guió, que també va estar condicionat per un altre element clau: la cançó “Melonar en la lluna” del grup valencià Bajoqueta Rock (el fill d’un dels components del grup era alumne de l’assignatura). Posteriorment, dos alumnes, Joan i Alexandra, es posaren a dibuixar l’storyboard.

viatge_lluna_01

Disseny
El segon pas del projecte va ser el disseny i construcció de personatges i escenografia. Després de fer un inventari de tot el que necessitaríem ens vam posar mans a l’obra. En aquesta fase comptàrem amb el suport imprescindible del Departament de Dibuix, i molt especialment de la companya Carmen Gimeno, sense la qual tot això hauria estat impossible. Després de decidir l’aspecte que volíem per a la pel·lícula i dissenyar personatges i escenografia, els alumnes, distribuïts per grups es van posar a construir-los, principalment amb plastilina, però també vam utilitzar altres materials per a la construcció de la superfície lunar i el coet. Al mateix temps començàrem a posar a preparar la part tècnica. Vam construir, amb ajuda d’un company del Departament de Tecnologia, el suport que ens serviria de base-escenari per a l’animació. També vam buscar solucions per al tema de la il·luminació.

Animació i gravació
Finalment, arribàrem a la part més delicada, l’animació i la gravació, foto a foto, del curt. Aquesta part la vam realitzar en grups de dos o tres alumnes, ja que, a banda que més ja no hi podien intervenir, era necessària molta concentració i calia evitar les distraccions. És per això que no el vam gravar en hores de la nostra assignatura, sinó fora de classe. En aquest procés d’animació hem de destacar la implicació d’un dels alumnes, Joan B., gràcies al qual vam aconseguir acabar el rodatge abans que no acabara el curs.

Muntatge
Finalment vam fer el muntatge del curt. Aquesta va ser l’única part en la qual no participaren els alumnes perquè a l’institut no disposem d’ordinadors amb la suficient potència com poder moure amb fluïdesa aquest tipus de programari.

viatge_lluna_02

L’aventura continua
L’experiència va ser totalment gratificant i va suposar un vertader treball col·laboratiu en el qual tots els membres tenien la seua funció. El curt es va estrenar a l’institut el passat 29 d’octubre de 2015, amb l’assistència de pares i mares, alumnat i professorat del centre, en una de les sessions del nostre cinefòrum. Va completar la sessió la projecció de la pel·lícula Pesadilla antes de Navidad de Tim Burton, obra que va suposar un avanç important en la tècnica de l’stop-motion. Per a alegria nostra, el treball va ser recompensat amb el premi Tirant Avant Escolar 2015. La participació, ara, en els premis Sambori-MiCE i en la secció oficial de la MiCE és, en si mateix, ja un premi. Estem ben contents que el curt puga ser projectat i difós.

Natxo Moral Reig @imoralr
IES el Quint | Riba-roja de Túria

← Previous PageNext Page →