Nous formats, noves maneres?

Per no perdre el pols de la publicació després de tanta recent activitat, recuperem un parell d’apunts publicats a Vilaweb. Tots dos tenen relació i a m´s ens fa pensar que bé poden servir de referent per pensar els nous formats i animar l’alumnat a participar del Concurs Instagram del Wild&FreeCinema.

Gràcies al nou canal de distribució i visualització que és internet, les sèries televisives experimenten aquests últims anys un renaixement. A aquest fenomen, s’hi ha volgut afegir ara la xarxa de fotografia Instagram, aprofitant que els usuaris ara tenen l’opció de penjar-hi també vídeos breus. ‘Shield 5‘ és el nom d’una nova minisèrie de vint-i-vuit capítols, de quinze segons cadascun, que s’ha estrenat aquesta setmana a la xarxa social propietat de Facebook. Cada dia del mes de febrer s’ofereix al compte @shieldfive un microcapítol d’aquest ‘thriller’ ideat i dirigit per Anthony Wilcox, i protagonitzat per l’actor Christian Cooke, que hi encarna un conductor de vehicle blindat arrestat per un robatori de diamants. A la sèrie, també hi participa el cantant anglès Elliot Gleave, més conegut musicalment per Example.

Durant el mes de febrer s’ha pogut seguir per la xarxa de fotografia social Instagram la sèrie ‘Shield 5‘, a raó d’un microcapítol de pocs segons cada dia. En un pas més que demostra tant les possibilitats cinematogràfiques com creatives de les xarxes socials, ara s’acaba de llançar el primer curt nascut a Reddit, el fòrum d’internet més gran del món. Es diu ‘Pretty Little Miss‘ i es tracta d’un film de terror amb autostopista i molta foscor inclosos. La gran característica del curt és que tot plegat s’ha concebut i escrit col·laborativament en línia, des d’un fil de Reddit. La idea de partida, llançada fa set mesos per l’usuari MistressRed, era la següent: què passaria si un assassí en sèrie que mata autostopistes fes pujar al cotxe un assassí en sèrie que mata els conductors que s’aturen? El resultat el podeu veure dalt.

Ovni 2016: la frontera com a centre

ovni_16_a

De certàmens i festivals de cinema, vídeo i arts visuals en general n’hi ha molts. Sovint els enllacem via banner a les columnes laterals i rarament portem a portada algun en concret. Però en aquesta ocasió volem detindre’ns en un en particular per la senzilla raó de que posa al nostre abast un rebost de peces, moltes de les quals ben poden ser utilitzades amb els nostres alumnes i en diferents àrees temàtiques.

Els Arxius de l’Observatori tenen un caràcter intencional i temàtic: facilitar una crítica de la cultura i la societat contemporànies utilitzant diferents estratègies: vídeo art, documental independent, arqueologia dels mass mèdia. Recullen tota una constel·lació de treballs dispars, el seu denominador comú és la lliure expressió i reflexió sobre les pors i els plaers individuals i col·lectius; construint en conjunt una visió de múltiples facetes, milers de petits ulls, que aprofundeixen i exploren el nostre món, o anuncien d’altres possibles. Un discurs on els principals valors del qual són la heterogeneïtat, la contradicció, i la subjectivitat des del qual es realitza. Per si sol un revulsiu a la clonació i repetició dels mass mèdia corporatius.

Del 2 al 6 de març, l’OVNI · Observatori de Vídeo No Identificat, explora mitjançant l’audiovisual en una temàtica d’incòmoda actualitat. La frontera tendeix a expandir-se: explosiona en subcontractes en tercers països i implosiona en fronteres interiors, en dispositius de control, en detencions i desaparicions…; és a dir, tendeix a ocupar la totalitat del sistema i a esdevenir-ne centre. A l’ombra de la frontera com a sistema – allà on el control es troba fora de control, es crea el prototip d’una societat totalitària.

Respecte al tema de la migració existeixen una sèrie d’oblits decisius, que no només en dificulten una reflexió en profunditat sinó que n’alimenten visions excloents. El primer dels quals és l’oblit colonial – l’estreta connexió entre la migració, la colonialitat i la seua mutació global. El segon prové de limitar qualsevol reflexió sobre la migració a l’aspecte polític, policial, econòmic, demogràfic i humanitari… però rares vegades en termes de coneixement i saviesa; dels quals n’estem veritablement necessitats. Un tercer oblit consisteix en aplicar a les persones l’etiqueta “immigrant”, construint el seu  imaginari corresponent, i tancar-les dins… sense re(cor)dar que en realitat tot i totes migrem entre territoris, espais, temps i coneixement.

Si no podrem acostar-nos a l’OVNI en les dates oportunes, seguirem des de la distància la seua trajectoria si més no suggerent i reveladora.

Videopèsols

Via twitter els companys de Teleduca ens han fet arribar aquesta proposta ben particular i gustosa. Es tracta de Videopèsols, el certamen audiovisual emmarcat en la 22a Pesolada a Caldes d’Estrac (edició 2016), amb la qual es pretén convocar a creadors i creadores, amb premi específic per a joves d’entre 14 i 18 anys, perquè realitzen obres en vídeo que tinguen com a element comú el pèsol i, al mateix temps s’inspiren en la població i l’entorn de Caldes d’Estrac. Cada participant, sense delimitació territorial podrà presentar un màxim de tres vídeos. La inscripció és gratuïta i el termini de presentació finalitzarà el 21 de febrer de 2016. La presentació dels treballs es farà de forma telemàtica a través del formulari específic que esta disponible en el web de la Mostra. Els arxius de les creacions audiovisuals s’han de fer arribar via Wetransfer, Dropbox o similar al correu electrònic videopesols@gmail.com. Si esteu interessats en participar llegiu les bases completes al web.

Tot i la distància i la singularitat de la proposta, ens ha fet il·lusió que comptàrem amb nosaltres per la difusió de la mostra. Així que no podíem més que correspondre amb la publicació de la mateixa i comprovar que efectivament l’audiovisual marida bé amb àmbits tan variats com l’educació o la gastronomia.

http://www.videopesols.cat

Col·lectius en el cub blanc

paupac

Quan algú, a títol individual o com a col·lectiu, ens fa partíceps dels seus projectes, nosaltres no podem més que tornar el detall i contribuir a la difusió de la proposta compartint-la en la nostra plataforma. És el cas ara de la Fundació La Posta i la seua recent exposició. Col·lectius en el cub blanc es planteja com una combinació de vídeo-creació, cinema de no-ficció i videoinstal·lació, seguint la línia de treball que han batejat com En els límits, i que pretén transitar les fronteres d’aquestes etiquetes associades als llenguatges audiovisuals per entendre la relació d’aquest mitjà d’expressió tant amb l’àmbit artístic, com amb el conjunt de la societat.

Fundació La Posta, organització sense ànim de lucre, neix com un projecte orientat a la investigació i divulgació de l’art contemporani, i en termes més amplis i més profunds, com un projecte dirigit a dinamitzar la creació, una creació arrelada en les potencialitats pròpies amb la mirada posada en el desenvolupament individual i col·lectiu. És objectiu de la Fundació La Posta acollir pràctiques artístiques que estiguin vinculades a processos socials i econòmics. En sentit contrari, no es tracta de donar satisfacció al desig de l’art per l’art (o d’acatar el principi de l’autonomia de l’art tal com es va formular durant l’imperi de la modernitat).

10 anys al zoo

Me at the zoo va ser el vídeo fundacional de You Tube. I possiblement molts dels nostres alumnes de secundària no saben que aquesta finestra al món i abocador digital és més jove que ells. Ten Years at the Zoo és una exposició col·lectiva de vídeo i instal·lació que analitza l’impacte de Youtube en l’art contemporani generat i difós ex profeso per a la xarxa des de la seua creació fins als nostres dies amb motiu del desè aniversari. En 2015 la plataforma de vídeos més usada d’internet ha complit deu anys, durant els quals ha contribuït a revolucionar el sector de la comunicació, la informació i l’expressió de l’ésser humà a través de l’audiovisual.

La mostra es compon d’un entorn en el qual abunden estranyes plantes artificials i elements metàl·lics, qüestionant els límits del biològic al mateix temps que refereix a la idea d’abocador digital, i la projecció de sis vídeos seleccionats d’artistes que identifiquen la seua localització per a crear en el propi internet, és a dir, el treball de la qual radica per i per a la xarxa sense un lloc físic més enllà del transfronterer ciberespai: Andrés Galeano, Emilio Gomariz, Claudia Vaig matar, Lorna Mills, Vince Mckelvie i Katie Torn. Per aquest projecte els comissaris Marisol Salanova i Carlos Sáez han realitzat una cuidada selecció d’artistes internacionals les obres dels quals mantenen diferents tipus de vincles amb You Tube i no existirien o serien diferents sense el fenomen que impulsa aquesta plataforma, moltes integrant reminiscències de l’imaginari digital d’aquests últims deu anys. La lliure difusió de tals obres a través d’internet succeeix en la línia d’una certa intel·ligència col·lectiva, així doncs l’exposició respon a una recerca sociològica des del punt de vista dels àmbits artístic i filosòfic.

Il·luminant la curiositat

Menys mal que a força d’haver  aconseguit un bon posicionament en el nostre àmbit, hi ha qui ens ajuda a seguir actius. En aquesta ocasió ens escriuen des de l’ICFO · Institut de Ciències Fotòniques de Barcelona (gràcies Sofia) per donar-nos a conèixer un concurs audiovisual que pot ser del nostre interès: Illuminating Curiosity, organitzat pel propi ICFO amb la finalitat de crear una trobada divertida i creativa entre la societat i les ciències fotòniques.

A principis d’octubre varen llançar la 2a edició d’Illuminating Curiosity, un concurs audiovisual que exposa curiositats sobre la llum omnipresents a la nostra vida quotidiana i que convida a qualsevol persona amb esperit curiós i creatiu a buscar respostes a aquestes qüestions, explicant-les a través d’un vídeo creatiu, entenedor i original. En aquesta ocasió, els grans instigadors d’aquestes curiositats són el metge i investigador Dr. Bonaventura Clotet, el meteoròleg Tomàs Molina, els músics Els Catarres, la il·lustradora Pilarín Bayés, els actors Miki Esparbé i Paula Vélez i el xef Ferran Adrià. Ells són els protagonistes que presenten les seues curiositats sobre la llum a través d’anècdotes o reflexions personals, convidant-nos a respondre-les de la manera més curiosa, original, creativa, innovadora i divertida possible (fent servir l’audiovisual com l’eina de comunicació).

Fins el 7 d’abril hi haurà temps per enviar-nos els vídeos participants. L’idioma pot ser el català, el castellà o l’anglès, indistintament. S’han establert diverses categories i premis (i comptem en tenir més novetats interessants per als participants al llarg d’aquest període). Tota la informació sobre la segona edició del concurs està disponible a la pàgina web de Illuminating Curiosity  i les últimes novetats també poden ser seguides a través del compte de twitter @iLlumCuriosity

No dubteu també vosaltres en donar a conéixer aquesta iniciativa que fomenta la participació dels grups escolars. És l’excusa perfecta per obrir l’aula a la ciència i a l’audiovisual d’una manera original amb un nou viatge de preguntes, recerca, curiositats, creativitat, diversió i descobriment!

Idiots

L’ús de la tecnologia sempre ens porta a aquella cruïlla que bifurca entre fer-nos més lliures, amb més possibilitats i la vida més fàcil o més depenents, submisos i possiblement infeliços. És obvi que els matisos passen per l’ús que en fa cadascú i les possibilitats que som capaços de crear. Responsabilitzar per tant la tecnologia serà voler matar el missatger. Però no podem ignorar tampoc que el mitjà és el missatge i per tant anirà bé pensar sobre el seu poder per modificar el curs i el funcionament de les relacions i les activitats humanes. Bé que ho sap Apple quan diu que entre un nou model d’iPhone i l’anterior, el que canvia és tot. I ací, al mig de la cruïlla que sempre implica el treball amb adolescents, nosaltres continuem facilitant material per poder portar a àmbits de reflexió com l’acció tutorial.

Ja ho vàrem fer amb el curt El mòbil de l’educació en el qual havíem estat ben implicats en la seua realització. En aquesta ocasió es tracta del curt Idiots que la companyia d’efectes visuals Big Lazy Robot va llançar l’any passat per satiritzar l’obsolescència programada i la vida moderna. Sobre ell ens havia cridat l’atenció la nostra companya Maria Garcia arran de la recerca de peces audiovisuals on les màquines estiguen implicades, doncs la setmana temàtica d’escolagavina girarà al voltant d’aquest tema. Mireu vos el curt i feu-lo servir sempre tenint en compte que la productora va advertir que el curt no s’ha de prendre massa seriosament, ja que ho van fer per riure’ns de nosaltres mateix doncs tots tenim un i-diot dins. Bon cap de setmana!

Convocatòria de curts + Humans XCèntrics

event_lab

Atenció a una nova i suggerent proposta llançada des del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona que ben pot ser aprofitada. El CCCB convoca grups de Primària, Secundària i Batxillerat que vulguen participar amb una petita peça audiovisual inspirada en el cinema experimental que veuran projectada al CCCB en el context de l’exposició + Humans. El futur de la nostra espècie.

Qui pot participar?
•    Hi poden participar grups d’estudiants de Primària, Secundària o Batxillerat amb un professor o docent responsable.
•    Els vídeos han d’anar signats amb el nom de l’escola, el nivell/curs escolar, els noms dels alumnes i del docent.
Quan i on?
•    El període de presentació dels vídeos és de l’1 de novembre de 2015 al 13 de febrer de 2016.
•    Els vídeos es poden enviar per Wetransfer a: seducatiu@cccb.org.

Com han de ser els vídeos?
•    Durada: han de ser peces audiovisuals d’una durada màxima de 2 minuts (si la durada és més llarga no es garanteix la seua projecció el dia de la mostra).
•    Contingut: entorn als temes que planteja l’exposició + Humans. El futur de la nostra espècie.
•    Categories de la mostra en funció de les següents tècniques utilitzades (inspirades en tècniques que podeu conèixer en una visita a l’Arxiu XCèntric del CCCB):
1.    Pixilació (Stop-motion): tècnica d’animació en què capturem fotografies consecutives de persones que converteixen en els “objectes” que s’animen. A cada captura, la persona/objecte es mou una mica de manera que visualitzant-les ràpidament sembla que la persona/objecte es moga.
2.    Cut out (Stop-motion): tècnica d’animació en què capturem fotografies consecutives de personatges i fons retallats de materials artesanals com paper, cartró, tela rígida o fotografies (collage en moviment).
3.    Found footage: creacions audiovisuals construïdes a partir d’altres pel·lícules o materials ja existents. N’hi ha de diversos tipus, des de modificar directament el fotograma fins fer un nou muntatge a partir de material ja existent.

Què passa amb els vídeos?
•    Tots els vídeos rebuts són susceptibles d’integrar-se dins el web CCCB Educació, web XCÈNTRIC, arxiu CCCB, web CCCB, Vimeo i comunicacions públiques de projectes CCCB.
•    L’organització es reserva el dret de no publicar els vídeos amb contingut ofensiu o que vulneri la legislació vigent o qualsevol dret fonamental, o que no compleixi les condicions de participació.
•    Els vídeos participants seran projectats en un acte públic durant el mes de març al CCCB

http://www.cccbeducacio.org/ca_ES/web/guest/activitats/-/institut/a_11417

Va de bo!

Ben poques han sigut les ocasions en que hem portat a plana el lligam entre audiovisual i esport. Però dues coincidències ens han portat ara a fer-ho. La primera, assabentar-nos de l’existència d’aquest curt documental que fou presentat el dimarts 7 de juliol a la Casa de la Cultura de Massamagrell durant els actes previs a la partida que enfrontaria el 10 de juliol Genovés i Àlvaro, per recordar 20 anys d’aquella gran final Individual de Sagunt entre dos mites.

La segona, que aquest matí mateix, té lloc a Picanya una nova partida de pilota al carrer organitzada pel recent creat Club Pilota Picanya. I és que un grup d’entusiastes de la pilota valenciana ha decidit que era hora de que la pilota tornara al seu espai natural, els carrers d’un poble on feia 20 anys que no s’escoltava val i 30. Entre els promotors d’aquesta genial iniciativa adreçada a xiquets i adults, està el mestre d’escolagavina Ivan Sales a qui ja havíem dit que dedicaríem un apunt. Va per tu Ivan, va de bo!

Swap Footage. II Jornades de creació col·lectiva audiovisual

swap_footage

Per segon any consecutiu les jornades estaran centrades en la idea de found footage, el reciclatge d’imatges i el metratge compartit, prestant una especial atenció a la relació individual-col·lectiu dins de l’audiovisual i el cinema experimental actual. Es tractarà d’abordar aquesta problemàtica a través de conferències i projeccions, així com d’un taller impartit pels membres del col·lectiu en la Mediateca de BBAA-UPV. Aquestes jornades estan adreçades a estudiants i professionals de belles arts, arquitectura, disseny, comunicació audiovisual, música i qualsevol persona amb interès en el vídeo experimental i en les noves narratives audiovisuals, amb coneixements previs d’edició d’àudio i vídeo (imprescindible). I és que com a objectius principals estaran realitzar una peça de vídeo a partir del material aportat pels diferents participants del taller i treballar amb uns recursos finits i compartits que permetran l’experimentació dins el camp audiovisual mitjançant el treball col·laboratiu.

Dimecres 4 de novembre

Presentació de les jornades i projecció de Swap Footage O
A càrrec de Strawberry Cookie Col·lectiu
18.00 h  | Auditori de l’IVAM

Projecció del llargmetratge Double Take (J. Grimonprez · Bèlgica, 2009, 80’, VOSE)
19.00 h  | Auditori de l’IVAM

Dissabte 7 de novembre

Xarrada-conferència Col·lectiu Lacasinegra
Creació, gestió, reflexió i producció cultural. Recerca i pràctiques cinematogràfiques.

Presentació d’alguns dels seus projectes més recents, incloent el llargmetratge Pas à Genève.
17.30 h  | Auditori de l’IVAM

Projecció del llargmetratge Pas à Genève (Lacasinegra, Espanya, 2013, 66’, VOSI)
19.00 h  | Auditori de l’IVAM

← Previous PageNext Page →